Passejada pel Montseny

Club de Polo-Can Bosch-L'Arola-Els Molins

Avui a l'aparcament ja som més colla: en Pep, en Ramon, l'Agnés, en Jaume, la Dolors C, en Jordi l'Antònia i Dolors A, farem la sortida al Montseny.

Deixem els cotxes a tocar el camp del Club de Polo, i seguint la riera de Sant Segimon,

ens dirigim cap a La Sala, masia on va néixer el bandoler Serrallonga. Un gran tronc al mig del camí per impedir el pas a vehicles motoritzats.

A pocs metres i hi ha La Sala Nova. Un corriol que surt després d'aquesta casa, ens portarà a la Font dels Avellaners, un bonic indret amb una taula feta d'una roda de molí i uns bancs que l'encerclen, el torrent a tocar, uns grans arbres i les plantes ben regades fa del lloc un indret idíl·lic.

Aniria bé per esmorzar-hi però hi fa fresca, esperarem que ens toqui el sol. Ho farem a l'ermita de l’Erola, un lloc on sempre ens sentim molt acollits al seu porxo.

Continuem pel mig de fajos i castanyers centenaris amb el rerefons de l’aigua baixant alegre per petits salts. Més endavant el bosc s’aclareix degut a una gran quantitat d’arbres tallats.

Anem pujant per corriol no gaire fressat, ja que amb la talla d'arbres s'ha anat perdent.

Ens fa una mica de llàstima que n'hagin tallat tants.

Castanyers nuats, amb figures de tota mena i amb cavitats que be s'hi pot posar una persona a dins.

Arribem a un pla a les envistes de Viladrau i comença el descens.

El camí és de bon fer encara que en algun lloc, per poder aconseguir el camí que ens portarà a l'aparcament, hem de baixar una mica pel dret. Sort que en Pep sempre sap cap on hem d’anar!

Arribem a la casa dels Molins, la casa natal del nostre company Ramon.

Un bonic rellotge de sol presideix la façana. És una casa molt gran amb dues masoveries. Una sembla estar habitada. En Ramon ens acompanya a un indret on hi ha una taula i un dipòsit i aprofitem per pellucar una mica i fer el trago.

Voregem l’hípica i arribem a la Riera Major, no la traspassarem, tot i que hi ha una palanca per fer-ho. A pocs metres es barregen les aigües de la Riera Major amb les de la riera que baixa de Sant Segimon i un pont ens facilita el traspàs.

Som al lloc on els cavalls hi tenen l'estada, fan molt goig, van nets i pentinats. Amb un tres i no res, arribem  a l’aparcament.

Una matinal molt ombribola, sense dificultat que ens ha obsequiat amb els primers fruits dels maduixers.