Tavertet - Puig de la Força

Dimecres, 22 de març

Ahir pel whatsaap ja hi varen haver baixes. Finalment ens trobem a l'aparcament en Pep, la Filo, en Ramon l'Agnès i jo Dolors A, a Vic l'Antònia i en Jordi.

Potser podríem anar a Sant Sebastià? per a prop no hi anem mai. En parlar amb els de Vic decidim anar a Cabrera. Mentre ens hi anem acostant unes boires van tapant la carena de Cabrera. En arribar a l'Esquirol decidim canviar la ruta, cap a Tavertet el cel està seré. Anirem al Puig de la Força.

Poc després de Tavertet aparquem els cotxes. Comencem a caminar per la pista que no triguem a abandonar per encaminar-nos cap un corriol que ens portarà a resseguir la cinglera,

les vistes envers els pantans son fantàstiques el primer que albirem és el de Susqueda, una mica més enllà el de Sau, el majestuós Montseny de teló de fons.

Ens asseiem en una terrassa on les vistes son immillorables per esmorzar. Uns voltors amb els seus vols acaben d'arrodonir l'espectacle.

Anem planejant agradablement gaudint de cada pas, els narcisos estan en plena floració deixant els prats de color groc.

Retornem a la pista fins a trobar un corriol on emprendrem una baixada considerable pel mig de roques i un terra esglaonat i feréstec.

Travessem per una gran balma dita del Castell.

Les runes del castell ja s'albiren en mig del bosc. Ara una costeruda pujada ens durà a un pla de roca. Però, com que som una mica agosarats,

hem d'anar fins a l'última roca.  Un arbre mort i una corda ens ajuda a fer el pas. La roca s'ha desprès de la cinglera principal.

Continua l'espectacle de colors a les parets dels cingles i dels boscos: que ja la primavera fa canviar els verds, l'aigua dels pantans que el vent mou com escates de peixos brillant. Amb la mirada resseguim l'excursió que varem fer dies enrere, només ens separa el Sot de Balà.

El pantà no està al 100x100 de la seva capacitat això fa que sembli que està vorejat de platges amb la sorra marró, el campanar de l'església de sant Romà sobresurt un bon tros.

Ja amarats de bellesa i pau retrocedim un bon tros pel mateix camí fins a agafar una variant de verds plans i remats de vaques pasturant amb algun vedellet esgarriat que acaben d'arrodonir el plaer de la vista.

De retorn als cotxes, en Pep ens diu, que si no tenim tard, ens convida a una cervesa. Aquesta setmana va ser la seva onomàstica. Ens la prenem en un bar de Tavertet.

Ha estat una excursió molt plaent i gens feixuga.

Matagalls

Matagalls

Dimecres, 15 de març

Avui farem una matinal al Matagalls. Ens trobem: la Filo, en Pep, la Dolors Casassas, l’Agnès, en Ramon i l’Imma.

Anem en cotxe fins a Collformic, allà enfilem pel roquissar i continuem direcció a Sant Segimon fins arribar al Sot de la Fagetona. Aquest indret sempre ens captiva, el prat verd, el soroll del rierol, els arbres acollidors.. Pugem pel costat del torrent de Rentadors passant per davant la font dels Manlleuencs i al cap de poc per Font Clareta.

Continuem, el camí es desdibuixa però l’orientació d’en Pep i algunes petites fites ens fan anar enfilant fins que sortim a dalt d’un rocam amb molt bones vistes del Pirineu i de les Agudes.

És hora d’esmorzar i de treure tots els complements alimentaris habituals.

Tornem a pujar i arribem al cim del Matagalls. Hi trobem altres persones, una d’elles taradellenca. Comentem que tot i que hi hem anat moltes vegades sempre és plaent de ser-hi.

La tornada la fem pel collet dels Llops cap el turó Gros i sempre avall arribem al cotxe.

Avui només disposem d'una fotografia, l'Antònia no hi ha sigut i s'ha trobat a faltar.

Castell de Besora

Dimecres, 8 de març

Aquest matí en arribar a l’aparcament hem tingut una agradable sorpresa. Hi ha tres Privilegiats nous, l’Agnès, en Ramon i en Jaume. Ens trobem també els habituals: la Filo, en Pep, la Dolors Ribé, la Dolors Casassas i l’Imma – avui ens falta la Dolors Aguilar que està de viatge, per 15 dies!- a Vic hi trobem l’Antònia i en Jordi.

Marxem amb poca visibilitat i amb l’esperança que aclarirà ja que s’ha escollit fer aquesta matinal des del castell de Montesquiu al de Besora per poder veure el Pirineu.

Comencem a caminar sense que el temps canviï. Esmorzem ben asseguts en una petit muret de pedra. Cadascú es porta el seu entrepà però després i com de costum surt el bufet lliure: formatge “ibèric”, llonganissa, assortit de xocolates, teules, maduixes, carquinyolis.. amb traguinyolis del vi de la bota d’en Pep.

Al cap de poc sortim a una clariana amb vistes, el Pedraforca, sense neu, i el Pirineu, ben blanc i il·luminat pel sol, treuen el cap per damunt la boira.

Continuem fins arribar a sota el castell de Besora. Al davant la majestuosa masia del Pla.

Una última pujada i ja som al cim (1.023 m.). El pla està net de vegetació i estan netejant les parets de les runes de l’església del castell.

Els historiadors situen la construcció del castell a finals del s. IX, sota les ordres de Guifré el Pilós, comte d’Urgell i Cerdanya, quan portava a terme la seva política de repoblament d’aquestes terres.

La boira que ve de llevant està enfilant i ens tapa la vista. Esperem una mica i ens uns moments breus podem entreveure el Montseny i les muntanyes de Montserrat.

Baixem i la tornada la fem per un altre camí que després de passar pel collet de la Mongia ens porta al Pla de Revell, magnífic! Ampli, verd, amb una bassa que xucla els nostres fotògrafs.

Continuem fins arribar als cotxes.

Com sempre una matinal molt plaent. Avui amb l’enyorança de la Dolors tot i que hem pogut veure-la en les fotos que ens ha enviat pel WhatsApp.