Castell de la Popa

Castell de la Popa

Dimecres 31 de gener de 2018

A 2/4 de 9 som pocs a l’aparcament de la Font Gran: la Filo, en Pep, l’Agnès, en Ramon, i jo, l’Imma. Tenim alguns de la colla que aquests dies són SUPERPRIVILEGIATS i d’altres que tenen compromisos.

S’opta per anar al Castell de la Popa. Al deixar els cotxes cap al final de la urbanització de Puigsagordi en Pep ens proposa de fer la ruta en direcció contrària al que hem fet en d’altres ocasions. És una bona decisió ja que canvia la perspectiva.

Quan no hem fet gaire trajecte deixem el camí i enfilem per un corriol que ens porta a una cova on hi ha unes parets fetes d’obra i sembla que no fa pas molt de temps hi devien viure o tenir bestiar.. Per una finestra i una porta tancada amb un disc metàl·lic a dins hi veiem com un empostissat aixecat del terra que aparenta un lloc apropiat per dormir-hi. 

Al refer el corriol per tornar al camí trobem un racó assolellat que ens convida a esmorzar. Avui ens ho agafem amb calma ja que la caminada és curta. 

Cap de poc arribem al castell. Tot i que ja hi hem anat en diverses ocasions ens agrada contemplar el paisatge des d’aquest indret, Montserrat, tota la zona de ponent, un tros de Pirineu i el Montseny.

De tornada ho fem pel camí de la Sauva Negra. Com que si fóssim a casa ja aniríem per preparar el dinar el que fem les dones és parlar de receptes de cuina. Aquesta conversa tan apassionada ens ha tret la noció del temps i ens dona la sensació que ens hem passat el trencall que ens ha de portar a la font. Una parella que ja havíem trobat al castell ens aclareix que dintre de poc ja el trobarem, i així és. Parem una mica per gaudir d’aquest entorn, bonic en qualsevol època de l’any.

Hem acabat l’excursió relativament d’hora i l’Agnès ens proposa que de tornada parem el cotxe a prop de la carretera de Collsuspina i anem a veure el Roc Gros, que juntament amb el Puigsagordi i el Puig Castellar constitueixen els tres pics més importants de la Serra de Fontderola. Així  ho fem, és un petit passeig i la vista des dels dos miradors, el del Pirineu i el de Roc Gros, que estan a uns 870 m. d’altitud, ofereixen unes vistes precioses sobre la vall del Congost, la Plana, el Montseny i a la llunyania el Pirineu nevat. 

Ha estat la cirereta del pastís.

Puigsacalm

Dimecres 24 de gener de 2018

Ens trobem a l’aparcament de la Font Gran per fer una matinal: la Filo, en Pep, l’Agnès, en Ramon, la Dolors Ribé i jo, l’Imma. A Vic ens espera en Jordi. Com que a la Plana hi ha boira escollim anar al Puigsacalm.

Al Coll de Bracons, quan baixem dels cotxes un ventet fred ens saluda just fins enfilar el primer rocam i arribar al bosc, després entrem en calor gràcies a la pujada que ens porta a la collada de Sant Bartomeu. Aquí en Pep ens proposa d’anar pel camí de Sant Bartomeu de Covildases i fer una circular.

Quan som molt a prop de l’ermita de Sant Bartomeu unes vistes esplèndides, un sol resplendent, un rau-rau a la panxa i unes pedres-seients ens conviden a esmorzar. 

Després tornem a enfilar fins arribar als rasos de Manter. Tornem a gaudir d’una panoràmica excel·lent amb el Pirineu nevat al fons. 

Un cop endinsats en la fageda rebem un regal preciós. Unes campanetes blanques, molt humils ja que no estan obertes, s’aspergeixen pel terra.

El darrer esforç i arribem  a la creu del Puigsacalm on torna a visitar-nos el ventet que coneixem ja del coll de Bracons. Hi trobem un grup de joves. Aprofitem per demanar-los que ens facin la foto de conjunt..



Reprenem el camí de tornada passant per Font Tornadissa, paratge encantador tot i que el raig d’aigua que en surt és minse. Baixem amb facilitat. En Jordi, amb la seva foto, ha magnificat l’últim tram del camí abans d’arribar a l’aparcament..