Matinal a Tavertet

Dimecres dia 27

Es troben al pàrquing l’Imma, en Pep, la Filo, la Dolors Casassas, en Ramon, l’Agnès, i jo Dolors A, m’incorporo una mica més tard per problemes de despertador. La política ens te molt a l’expectativa, és el centre dels comentaris. Encara no s’ha decidit on anirem i optem per fer una excursió cap a Tavertet.

Un cop passem per Roda ja no estem tant segurs que sigui una bona decisió, la boira ha pres possessió del territori, però esperançats de que escampi, ens mantenim ferms amb la decisió.

Tavertet és un indret que sempre atrau, fins i tot embolcallat de boira fascina. Comencem la caminada rostos amunt pel costat del dipòsit d’aigua. La pujada d’avui la farem tota al començar, les vistes a la població i voltants és maquíssima.

Anem pujant i sembla que ja som a dalt però no, encara queda un tros però no es gaire fatigosa. Algun enginy dels propietaris ens fan una mica dificultós el pas: una tanca que enrampa, una escala no gaire convencional ... 

Un cop ja als plans per dins unes mates hi ha un home que busca bolets. Ens hi apropem i dins el cistell uns pinetells hi reposen. Intercanviem unes paraules i continuem caminat. No fem ni quatre passes que els primers treuen el cap, ai marededéu, a veure si s’haurà acabat la caminada! Noooo, en trobem quatre de comptats, seguim  fins que unes bardisses sens han menjat el camí i una tanca consistent ens barra el pas, hem de vorejar-la una mica i podem entrar cap el nostre recorregut.

La gana ja fa estona que es fa sentir, la boira no ha volgut marxar del tot però no és gaire espessa i ens asseiem en unes pedres on deunidó el que podem contemplar, plans i pastures que s’amaguen dins el Collsacabra.

Anem seguint ara ja donat la volta a la circular el camí molt ben marcat ens portarà fins a la cova de Cortils. 

Una gran cavitat que en temps remot va ser habitada, un gran faig amb moltes branques gruixudes, sembla que nou, corona aquest indret. Una altra bauma més petita i tornem a sortir al camí que en pocs metres ens porta a la Roca Llarga. Una roca que sobresurt a tota la cinglera i et penja a l'abisme. Un punt geodèsic ens diu que estem a 1.186 m d’alçada. 

La panoràmica que observem tot i que el dia està una mica enlleganyat és espectacular. 

La tardor ja comença a despuntar i uns aurons que ja canvien de color es mereixen una fotografia i ens col·loquem tot el grup i l’Imma ens ofereix uns anissos que opten per caure a terra i seguidament es llancen al vuit, no tenim cap ganes d’anar-los a buscar.

Ja veiem el molí de vent de l’Avenc. En arribar-hi comença la davallada seguint unes fites que ens portaran a la gran masia de l’Avenc. Les vistes segueixen sent espectaculars.

Per un corriol, existent o inventat,  anem a buscar la pista que ressegueix la cinglera envoltada de prats on les vaques pasturen pacíficament.

Els penya-segats  ens ofereixen una varietat de colors i les seves alçades vertigen.  El poble de Tavertet ens diu que per avui ja en tenim prou de caminada.

Sortida a la Garrotxa

Dimecres dia 19 de setembre

Avui la sortida serà per la garrotxa, un cop els que hem sortit de Taradell: en Pep, la Filo, en Ramon, l’Agnès, la Dolors C, la Dolors R, i la Dolors A i recollit a Vic l’Antonia i en Jordi, ens dirigim  cap els Hostalets d’en Bas, Un cop passada aquesta població i fins a trobar l’ermita de Sant Simplici trenquem a la dreta  per un camí sense asfaltar cap al Moli Vell, on a pocs metres aparquem els cotxes.

L’Antonia ja comença el seu reportatge fotogràfic retratant la pallissa d’aquest molí, diuen que és la més fotografiada de les contrades.

No triguem a trobar un corriol que transcorre pel costat de la riera: El rec del puig. Unes boniques gorgues plenes de vegetació, ens fan evocar les dones d’aigua,

La riera està seca i baixa molt poca aigua. Uns petits regalims deixen veure on haurien de baixar salts d’aigua.

El corriol és extremadament ombrívol, amb uns arbres que s’estiregassen per trobar la llum del sol, la vegetació d’un verd espaterrant i les roques cobertes de molsa fan del paratge un lloc idíl·lic.

La font de les Fogoses amb un bon raig i presidida per la imatge d’una verge, una vegetació molt frondosa. Una taula feta amb una roda de molí fa el paratge bucòlic però, avui no en farem us, tenim ganes de esmorzar que ens toqui el sol.

Anem pujant per un camí amb el terra summament relliscós. Hem d’anar molt amb compte i tot i això no podem estalviar-nos alguna relliscada.

Sort que estem vorejats de boixos i arrels que ens serveixen d’agafadors,

Anem treien el cap pel mig de les branques per veure roques cobertes de molsa, estratègicament posades per envellir aquest rec sec, on només als clots hi ha aigua.

Deixem el corriol que va pujant amunt i seguint-ne un de lleugera baixada per treure al cap i trobar la cirereta de la caminada:

Una clariana amb un gorga que per la seva rodonesa i la seva profunditat  s’ha guanyat el nom: és l’Olla es un  gorg profund i d’aigua netíssima. Una paret d’uns trenta metres amb molsa i regalims d’aigua ens fa imaginar que quan el riu va carregat d’aigua ha de semblar el vel de la cua d’una núvia, el paratge és el Salt de l’Olla,

Un cop admirat i fotografiat aquest indret continuem pujant. Ara el sender ha estat modificat i un graons recents ens faciliten la pujada.

Travessem el salt per alt, si un altre dia tornem a veure l'aigua haurem de descalçar-nos

Una clariana amb vistes als Hostalets d'en Bas al Pirineu i pre-pirineu ens farà de menjador, el dia és clar hi ha gana.

Els mòbils no paren d’anunciar que estem rebent molts Watshaps , sucumbim a la temptació i mirem el que està passant. Han arrestat a 14 alts càrrecs d’institucions catalanes, i anuncien que a les dues hi haurà una concentració de suport als detinguts a la plaça de Vic. No veiem la possibilitat d’assistir-hi. Ja tindrem més ocasions per manifestar el nostre rebuig. Van arribant missatges i arriba el de la convocatòria per avui mateix a les vuit del vespre al sucre per anar en comitiva fins a la plaça major. Ja tenim feina pel vespre!.

Continuem per prop del rec i trobem una altra olleta més petita i la paret de baixada del salt també, però igual de seca.

Tornem al camí ral de Vic a Olot a la font de les Marrades, un safareig o abeurador molt ben construït i ple d’aigua que està vigilat per dues talles de marededéus.

Continuem pujant per un camí empedrat i on un panel explica que és fruit d’una obra civil del segle XVIII i restaurat  entre el 2009-2010 fins arribar al Hostal del Grau.

Ara ens desviem cap a l’esquerra per un camí no gaire definit fins a trobar un corriol ben marcat que ens durà a la mina dels bandolers, on s’hi amagaven perquè no els trobessin després de les seves malifetes.

És una esquerda d’un metre d’amplada i uns 50m. de llargada més o menys i d'una alçada irregular i destapada. Quan estava en funcionament hi posaven troncs i herba per quedar totalment a resguard. És molt curiós. 

Després de saltar una gran creu de fusta protegida per filat espinós se’ns obre una vista cap a la Vall d’en Bas amb els seu camps llaurats. Les muntanyes que distingim: Sant Miquel de Castelló, el Puigsacalm i gran part dels Pirineus. Tornem enrere, endavant només hi ha precipici. I no triguem a torna a trobar altra vegada el camí ral.

De baixada gaudim més del camí empedrat i custodiat per unes parets massisses que de ben segur ens podrien parlar d’èpoques passades i guardaran que el camí no es perdi amb molts anys.

Prop d’un revolt del camí hi ha un pedró o fita amb l’escut de la ciutat  de Vic i amb la inscripció “Laudetus nomen Domini” 1731.

Anem baixant depresset fins al coll del pixador dels matxos on es perd l’empedrat i continuem per un camí ample que ens deixa contemplar la casa de turisme rural l’Esquirol i ja a quatre passes amb uns camps de gira-sols ja passats, arribem al lloc on tenim els cotxes.

Ha estat una excursió molt bonica gaudint de la naturalesa en estat pur, però ens ha deixat un gran desig de tornar-hi un dia que el rec baixi ple.