Dimecres 25 de gener
Avui serem pocs els que ens atrevirem a pujar el Puigsacalm amb raquetes. Els uns per no trobar-se gaire bé, altres per por, altres per no sé que... ho farem en Pep, l'Antònia, en Jordi i Dolors A.
A l'aparcament hi trobo en Pep i l'Imma que aquesta no s'apunta, només ens ha vingut a portar el regal de reis, unes entrades pel concert que fa la coral Arpa a Vic.
Sortim cap a Vic per recollir a l'Antònia i en Jordi, pel viatge anem comentant que no es veu gaire neu per en lloc, en Pep li varen dir que al Puigsacalm n'hi havia 50 centímetres, la brometa era que devia ser de llarg.
Arribem a l'aparcament de Coll de Bracons que ja hi ha neu, no molta, però n'hi ha. Al mateix temps que nosaltres aparquem, també ho fa un altre cotxe amb una parelleta jove no gaire equipats, sobretot la noia que anava amb sabates de carrer. Nosaltres com que anéssim a fer una travessa per l'alt Pirineu, les raquetes les carreguem a les motxilles.
Fem les primeres pujades amb poca neu però va anant en augment. Els vorals ja son amb un gruix considerable i els peus poc a poc, van quedant submergits en aquest fenomen que ens agrada de tan en tan.
L'Antonia ja va reclamant l'us de les raquetes però es camina bé i volem esmorzar a la font Tornadisa pensant que allà trobarem un lloc sense neu. Res més lluny del que hi trobem, l'indret esta totalment cobert de neu, només el biot se'n salva.
Continuem amunt amb un bon gruix de neu i caient-ne una mica més de rodona, no sabem on esmorzar ja que a la carena hi tira un airet molt fi. Un cop passada la tanca del bestiar i aprofitant que els arbres ens fan una mica de paravents, esmorzem a peu dret i ens col·loquem les raquetes.
El paisatge és preciós, el gruix de neu ja voreja els 50 centímetres l'Àntonia s'adona que ha perdut els guants, uns de prims li paren el primer cop però tindrà fred.
No feia gaire que havíem reprès la marxa que ens encalcen uns nois que han trobat els guants, quina alegria! ja no ens falta gaire per coronar el cim.
Pel camí també hi ha hagut alguna rebolcada.
Al cim ens fem les fotografies de rigor i intercanviem els fotògrafs perquè tant els joves com nosaltres, tots els components dels grups, puguem sortir a la foto. No ens hi entretenim gaire, son les 12.
A la baixada trepitgem molta neu verge, és molt divertit fins que arribem al corriol. A mi em fa por quan la baixada es molt pronunciada. Em fan nosa les raquetes però també tinc por que si me les trec caigui, quan falta la penúltima baixada me les trec, vaig molt més bé.
Son les dues que arribem a Coll de Bracons on una fina capa de neu ha cobert el cotxe.
Ha estat un matí fantàstic gaudint d'uns paratges hivernals preciosos.
A l'aparcament hi trobo en Pep i l'Imma que aquesta no s'apunta, només ens ha vingut a portar el regal de reis, unes entrades pel concert que fa la coral Arpa a Vic.
Sortim cap a Vic per recollir a l'Antònia i en Jordi, pel viatge anem comentant que no es veu gaire neu per en lloc, en Pep li varen dir que al Puigsacalm n'hi havia 50 centímetres, la brometa era que devia ser de llarg.
Arribem a l'aparcament de Coll de Bracons que ja hi ha neu, no molta, però n'hi ha. Al mateix temps que nosaltres aparquem, també ho fa un altre cotxe amb una parelleta jove no gaire equipats, sobretot la noia que anava amb sabates de carrer. Nosaltres com que anéssim a fer una travessa per l'alt Pirineu, les raquetes les carreguem a les motxilles.
Fem les primeres pujades amb poca neu però va anant en augment. Els vorals ja son amb un gruix considerable i els peus poc a poc, van quedant submergits en aquest fenomen que ens agrada de tan en tan.
L'Antonia ja va reclamant l'us de les raquetes però es camina bé i volem esmorzar a la font Tornadisa pensant que allà trobarem un lloc sense neu. Res més lluny del que hi trobem, l'indret esta totalment cobert de neu, només el biot se'n salva.
Continuem amunt amb un bon gruix de neu i caient-ne una mica més de rodona, no sabem on esmorzar ja que a la carena hi tira un airet molt fi. Un cop passada la tanca del bestiar i aprofitant que els arbres ens fan una mica de paravents, esmorzem a peu dret i ens col·loquem les raquetes.
El paisatge és preciós, el gruix de neu ja voreja els 50 centímetres l'Àntonia s'adona que ha perdut els guants, uns de prims li paren el primer cop però tindrà fred.
No feia gaire que havíem reprès la marxa que ens encalcen uns nois que han trobat els guants, quina alegria! ja no ens falta gaire per coronar el cim.
Pel camí també hi ha hagut alguna rebolcada.
Al cim ens fem les fotografies de rigor i intercanviem els fotògrafs perquè tant els joves com nosaltres, tots els components dels grups, puguem sortir a la foto. No ens hi entretenim gaire, son les 12.
A la baixada trepitgem molta neu verge, és molt divertit fins que arribem al corriol. A mi em fa por quan la baixada es molt pronunciada. Em fan nosa les raquetes però també tinc por que si me les trec caigui, quan falta la penúltima baixada me les trec, vaig molt més bé.
Son les dues que arribem a Coll de Bracons on una fina capa de neu ha cobert el cotxe.
Ha estat un matí fantàstic gaudint d'uns paratges hivernals preciosos.
