Cingles de Tavertet
Dimecres 22 de febrer.
Avui ja som més colla: els incondicionals, En Pep, la Filo, l'Imma, l'Antònia, en Jordi i jo, també hi son la Dolors Casassas, la Dolors Ribé. Avui ja fem un bon grupet, això s'anima.
Sortim de Taradell cap a Tavertet i, un cop passada aquesta població, aparquem prop de la carretera.
Des de la Miradora es podria veure el salt de Tirabous, no és possible, unes roques humides de color vermellós ens senyalen on en dies immediatament després de ploure hi baixa l'aigua.
El camí cap al morro de l'Abella passa per una carena amb precipici banda i banda, ens falten quatre gambades per assolir el morro. La vista és espectacular i el dia radiant, el sot de Balà als nostres peus i una llenca del pantà de Sau acaba arrodonint el paisatge sempre meravellós de les cingleres. És un bon lloc per esmorzar.
Comencem a baixar per un corriol amb forta pendent fins arribar a la lleixa de Balà que anirà resseguint els cingles a mitja alçada, serà un camí espectacular i aventurer, només una cosa ens empipa una mica, fa molta calor, sort que estem a finals de febrer!
El morro de l'Abella des de sota
Una cova ens desperta la curiositat, és la cova de les Pixarrelles, hi ha una corda que facilita la pujada i ja ens tens cap amunt. Una reixa ens barra el pas, però la vista envers el pantà és sensacional.
En acabar la lleixa ens esperen unes escales de galliner, estan molt ben aferrades i donen seguretat tot i la verticalitat de la paret, a l'últim tros hem de fer una mica de ràpel. Un gran agraïment a qui vetlla per tenir-les en bon estat.
Uuuf!!!
Les diferents cavitats facilità a l'home habilitar-les com a lloc on viure-hi i guardar els remats. Així pel camí hi anem trobant:
Balma de les Piques, amb les piques per abeurar el bestiar.
Salt del molí Bernat, l'aigua cau per davant nostre.
El pont Vell o el pont de Molí-Bernat estava situat al pas del camí ral de ferradura que comunica el poble amb les masies de les Baumes, el Noguer, Sobiranes, Can Tafura i Mierons. La carretera actual va obrir-se l’any 1964 i va deixar el pont arraconat i el va convertir en un indret molt desconegut.
Balma del Sunyer de Baix
La primavera ja s'acosta hem trobat les violes, de narcisos...
Hem de tornar a agafar alçada, el camí és costerut i fa molta calor. Ens refem amb un piscolabis al recer del Sunyer de Baix, que està en un estat lamentable.
Ens queda l'últim esforç, pujar al barret de la Parareda. Un lloc especial amb vistes espectaculars i on una gran esquerda anima als homes a fer alguna temeritat.
Dimecres 22 de febrer.
Avui ja som més colla: els incondicionals, En Pep, la Filo, l'Imma, l'Antònia, en Jordi i jo, també hi son la Dolors Casassas, la Dolors Ribé. Avui ja fem un bon grupet, això s'anima.
Sortim de Taradell cap a Tavertet i, un cop passada aquesta població, aparquem prop de la carretera.
Des de la Miradora es podria veure el salt de Tirabous, no és possible, unes roques humides de color vermellós ens senyalen on en dies immediatament després de ploure hi baixa l'aigua.
El camí cap al morro de l'Abella passa per una carena amb precipici banda i banda, ens falten quatre gambades per assolir el morro. La vista és espectacular i el dia radiant, el sot de Balà als nostres peus i una llenca del pantà de Sau acaba arrodonint el paisatge sempre meravellós de les cingleres. És un bon lloc per esmorzar.
Comencem a baixar per un corriol amb forta pendent fins arribar a la lleixa de Balà que anirà resseguint els cingles a mitja alçada, serà un camí espectacular i aventurer, només una cosa ens empipa una mica, fa molta calor, sort que estem a finals de febrer!
El morro de l'Abella des de sota
Una cova ens desperta la curiositat, és la cova de les Pixarrelles, hi ha una corda que facilita la pujada i ja ens tens cap amunt. Una reixa ens barra el pas, però la vista envers el pantà és sensacional.
En acabar la lleixa ens esperen unes escales de galliner, estan molt ben aferrades i donen seguretat tot i la verticalitat de la paret, a l'últim tros hem de fer una mica de ràpel. Un gran agraïment a qui vetlla per tenir-les en bon estat.
Uuuf!!!
Les diferents cavitats facilità a l'home habilitar-les com a lloc on viure-hi i guardar els remats. Així pel camí hi anem trobant:
Balma de les Piques, amb les piques per abeurar el bestiar.
Salt del molí Bernat, l'aigua cau per davant nostre.
El pont Vell o el pont de Molí-Bernat estava situat al pas del camí ral de ferradura que comunica el poble amb les masies de les Baumes, el Noguer, Sobiranes, Can Tafura i Mierons. La carretera actual va obrir-se l’any 1964 i va deixar el pont arraconat i el va convertir en un indret molt desconegut.
Hem de tornar a agafar alçada, el camí és costerut i fa molta calor. Ens refem amb un piscolabis al recer del Sunyer de Baix, que està en un estat lamentable.
Ens queda l'últim esforç, pujar al barret de la Parareda. Un lloc especial amb vistes espectaculars i on una gran esquerda anima als homes a fer alguna temeritat.
El primer tros del senderó és una mica dificultós pel fort pendent i una mica relliscós però no dura gaire i finalment ha tornat la calma i la tranquil·litat. Ha estat una excursió aventurera i en molts llocs hem lamentat que les cames i braços no ens fessin un pam més.
A quarts de tres arribem als cotxes.
