Dilluns 13 de febrer de 2017
Sembla que amb el nou any la colla no acaba d'arrencar, només l'Imma, la D Casassas i jo Dolors A, em respost a la convocatòria, a l'últim moment s'hi afegeix l'Antònia.
Ens trobem a Vic amb l'Antònia i seguim amb cotxe passant pel tennis Vic i continuant per carretera asfaltada fins a unes cases on les tanques ens impedeixen aparcar el cotxe, fem marxa enrere i aparquem en una altra masia que no sembla habitada.
Comencem el corriol amb una forta pujada que ens ha de portar fins al cim del turó de la creu.
Després d'una setmana de neu i pluges el camí és relliscós, hem d'anar molt amb compte on posem els peus, la boira pixanera ens acompanyarà fins gairebé al cim.
El cel es va estritllant i es comença a veure la seva blavor, al cim ja hi llueix amb tota la seva resplendor, els Pirineus nevats, la boira a la plana i alguns turons que trenquen el seu mantell ofereixen un bon espectacle.
Avui no estem sols, un grup de deu o dotze persones més o menys de la nostra edat ja hi esmorzen, no veiem la creu, sembla que la hagin tret, però no, esta camuflada per un estel lluminós de Nadal.
Un altra grup d'homes més enllà, hi ha algú que ens reconeix com a gent de Taradell, nosaltres també el reconeixem, és en Gerard Paredes i també algú de Santa Eugènia.
Als peus de l'estelada traiem l'esmorzar que tot contemplant el paisatge endrapem. El taradallenc ens convida a xocolata, li demanem que ens tiri una foto i ho fa molt amablement.
Al cim hi trobem massa coses fetes per l'home, la Creu amb l'estrella, el pal amb la senyera, la taula d'orientació, una escultura del castell, dos pessebres... però la vista s'ho val.
Ara baixarem pel camí de l'estelada, una mica relliscós si que ho és, però no dura gaire. De seguida encaminem un corriol on no hi ha fang, el que si que hi ha, son corrues d'orugues que fan malbé els pins.
No triguem a agafar una pista que és de molt bon fer quan trobem el corriol, ja no falta gaire per arribar a la carretera on tenim el cotxe.
Quan arribem a Taradell la boira encara persisteix.
Sembla que amb el nou any la colla no acaba d'arrencar, només l'Imma, la D Casassas i jo Dolors A, em respost a la convocatòria, a l'últim moment s'hi afegeix l'Antònia.
Ens trobem a Vic amb l'Antònia i seguim amb cotxe passant pel tennis Vic i continuant per carretera asfaltada fins a unes cases on les tanques ens impedeixen aparcar el cotxe, fem marxa enrere i aparquem en una altra masia que no sembla habitada.
Comencem el corriol amb una forta pujada que ens ha de portar fins al cim del turó de la creu.
Després d'una setmana de neu i pluges el camí és relliscós, hem d'anar molt amb compte on posem els peus, la boira pixanera ens acompanyarà fins gairebé al cim.
El cel es va estritllant i es comença a veure la seva blavor, al cim ja hi llueix amb tota la seva resplendor, els Pirineus nevats, la boira a la plana i alguns turons que trenquen el seu mantell ofereixen un bon espectacle.
Avui no estem sols, un grup de deu o dotze persones més o menys de la nostra edat ja hi esmorzen, no veiem la creu, sembla que la hagin tret, però no, esta camuflada per un estel lluminós de Nadal.
Un altra grup d'homes més enllà, hi ha algú que ens reconeix com a gent de Taradell, nosaltres també el reconeixem, és en Gerard Paredes i també algú de Santa Eugènia.
Als peus de l'estelada traiem l'esmorzar que tot contemplant el paisatge endrapem. El taradallenc ens convida a xocolata, li demanem que ens tiri una foto i ho fa molt amablement.
Quan arribem a Taradell la boira encara persisteix.
