Sortida a la Costa Vermella, dies 29/30/31 d’octubre i 1 de novembre de 2016
Dissabte 29,
La sortida estava prevista per les sis del matí, però una indisposició intestinal fa que a ¼ soni el telèfon, és la Filo, en Pep no es troba bé. Decidim esperar al migdia per veure que fem. L’Angel s’ofereix per portar-nos a Banyuls i suposem que en Pep i la Filo podran integrar-se al grup l’endemà.
A les quatre sortim de Taradell i passem per Vic a buscar a l’Antònia son les sis que arribem a Banyuls per, a l’agència barrio Inmobilier, recollir les claus de l’apartament Podre du Port Plaisance que serà casa nostra aquests quatre dies. L’apartament és espaiós, una entrada on hi ha la porta d’un bany, una sala d’estar on hi ha un sofà llit, i tauletes de totes mides i colors, un televisor, un moble bar, moltes coses per fer bonic que més aviat enfarfeguen, una vidriera que dona a una terrassa i una vista al mar espectacular.
Una escala porta a una estança amb un llit plegable, serà la que utilitzarà l’Antònia, està mot refredada i millor que estigui sola. La sala d’estar comunica amb una cuina-menjador gran, hi ha dues portes, l’una és un bany i l’altra una habitació doble que l’ocuparem la Vili i jo, una altra escala mena a una habitació de matrimoni amb bany, la guardem per en Pep i la Filo. La cuina està molt ben equipada hi ha de tot, gairebé per duplicat: dos microones, dues neveres, i tots els utensilis que puguem necessitar. Guarnim una taula camilla amb tot el que portem nosaltres, sembla que haguem tret una panera de Nadal.
Un cop hem pres possessió de la vivenda anem a donar un vol al poble: Banyuls de la Marenda oficialment en francès Banyuls-sur-Mer i antigament Banyuls del Maresme, és un poble coster de 4.681 habitants ...
Diumenge 30
Emprenem el camí a punta de dia, el cel està enteranyinat però el sol apresta les boires i ens ofereix una llum extraordinària.
La mar esta calmada, deixem enrere Banyuls seguint el sender senyalitzat amb marques grogues, que anirà retallant tota la costa.
El camí és un corriol una mica trencacames per les baixades i pujades cap a les cales i miradors, els penya-segats de cap Reserís, la platja de Perefita. Centre de salut Bouffard-Vercelli, on s’hi practica la Talassoteràpia, als seus jardins hi ha una avioneta inservible. Platja Terrimbo on un poble nou de vacances s’ha aixecat al seu recer, uns submarinistes es preparen per fer immersió, nosaltres anem caminant per uns paratges agrestes,
amb vinyes on els colors de tardor ja ens comencen a deixar-se veure, les figues de moro son de color bisbe.
L’aigua del mar cada vegada més turquesa i el cel completament blau.
En arribar a la villa de Cerbère, busquem una boulangeria per comprar pa i alguna cosa per menjar. A la sortida del poble hi ha el cementiri amb les portes obertes, i fem la visita, està net i polit.
Son les dates que se’n té més cura, ens crida l’atenció que en molts sepulcres hi ha la creu que li falta un tros, mentre contemplem nínxols i panteons ens truca en Pep que ja son a Portbou. De camí cap a Portbou seguin el sender del mar, ens fa donar una volta per observar el far de Cap Cerbère El Far de la Fi del Món alimentat per cèl·lules fotovoltaiques, és de funcionament autònom. Ja ens enfilem cap al Coll de Belitres, on una sèrie de plafons amb fotografies, ens recorden els horrors de la guerra amb els milers de persones que emprengueren el camí cap a l’exili.
Seguint les marques grogues arribem al centre de Portbou, no ens costa gens de trobar a en Pep i la Filo, una caleta arrecerada ens fa pensar que son allà, ells ja dinen, nosaltres ens hi afegim amb el que portem a la motxilla i la Vili va a buscar unes cerveses que venen acompanyades d’uns calamarsets arrebossats boníssims.
Un cop reconfortats pel menjar i el descans, farem l’excursió que varem perdre el primer dia amb cotxe, anirem a la torre Madaloc, una forta pujada ens menarà al cim on les vistes a tota la costa son espectaculars.
“La Torre Madeloc està situada a 652 m d’altura. Es va edificar el 1285 sota el regnat dels reis de Mallorca i formava part d’un sistema de control marítim i d’alerta ja que es comunicava amb les torres de La Massane i del Fort Saint Elme mitjançant senyals lluminosos.”
Deixem la torra enrere i comentem una porta que hi ha en una roca que està molt integrada a la roca, però no, es tota la roca que està integrada al paisatge; és un decorat, ja que amaga un transformador.
Avui per celebrar que ja estem tots junts anirem a sopar de restaurant, passegem pels carrers de Banyuls i comencem a mirar restaurants, encara estant tancats, i hi ha gent esperant que obrin, nosaltres continuem el passeig, quan tornem a passar per el restaurant que hi havia gent que s’esperava entrem cap a dins, fa bona pinta, però sorpresa.... està tot reservat, anem a un altre, també, decidim que tornem a l’apartament dient que una cosa o altra menjarem. La Filo, previsora, ha portat tots els ingredients per fer espaguetis picants amb prunes, hem sopat molt de gust.
Dilluns 31
Avui continuarem el sender de la costa sortint de Banyuls en direcció nord, la nostra fita, Cotlliure.
Fet i fotut son les nou quan ens posem a caminar, a passeig hi ha una escultura de l’artista natiu d’Aristide Maillol al primer pla.
El camí voreja vinyes, amb paret seca, i unes particions molt geomètriques, quan estem en algun mirador es poden distingir molt més, sembla un trencaclosques,
tocant a la carretera hi ha una premsa de vi i un quiosc que et convida a fer tastet del vi de la contrada, encara està tancat.
Seguim amb les marques grogues, arribem a les Paulilles, una platja amb un mur anti-desembarcament, i la fabrica de dinamita Nobel, on cinc generacions de treballadors hi visqueren en forma de poble-colònia, avui s’ha transformat en un lloc de lleure molt acurat, presidit per la seva xemeneia de 35 metres d’alçària.
Una torre fa de talaia per contemplar tot el recinte. Diferents maquetes expliquen l’activitat que s’hi va dur a terme, i la destinació que tenien els edificis.
Continuem la caminada, les cales, penya-segats, el cel net com una patena, el mar quiet i transparent de color blau-verd brillant, decorat per algun vaixell i
unes piragües fan que no notem que anem pujant i baixant, tenim davant nostre el far Bear que a poc a poc es va acostant. El Far del Cap Béar es va construir el 1905 amb marbre vermell de Vilafranca del Conflent. Té 27 m d’altura i el seu feix de llum arriba fins a 30 milles (55 km).”
Per arribar a Portvendres ens espera una pujada i una forta baixada, pensem dinar-hi. Un restaurant a tocar de l’aigua ens crida l’atenció però decidim que serà millor dinar dins el nucli urbà. Va ser un encert ja que vorejar el port es fa una mica pesat i millor fer-ho amb l’estomac vuit. Un altre encert, la tria del restaurant, van ser acollidors, de tracte agradable i, el menjar, boníssim. Encara pensant amb els deliciosos musclos em ve salivera.
Entre badocar, tirar fotos, restaurant... arribem a Cotlliure a entrada de fosc,
Encara però, podem veure el conjunt del castell, l’església i la capella de Sant Vicens des dels aires. Passegem pels seus carrers. És un poble que se li pot dir pintoresc, ja que molts artistes pintors l’han plasmat a les seves teles, i fotogènic encara més.
En un colmado hi comprem una mica de fruita i ens informem de com podem tornar a Banyuls: hi ha un autobús que pel mòdic preu d’1 € ens deixarà a cinquanta metres de l’apartament, un sopar lleuger i a dormir que l’endemà la festa continua.
Dimarts dia 1
Avui serà la serra de l’Albera on deixarem les nostres petjades, ens acostem amb cotxe fins a La Vall.
Unes alzines sureres seran l’avantsala d’un bosc magnífic, on des de fa 120 anys no ha sofert cap mena de canvi per l’home, faigs i roures impressionants,
rocallam i finalment uns prats florits de color grog han omplert tots els nostres sentits. Ha estat una bona pujada però l’hem gaudit moltíssim.
Carenegem una mica, hi ha exemplars de boix grèvol amb unes siluetes deformades,
serà pel vent? Pels animals?... passem per les Barraques de les Colomates. Son un conjunt de barraques de pastors on s’hi ha habilitat un refugi i enterrat un pagés català, aquí hi trobem gent i n’anirem trobant fins a la torre, poca però.
Ens tornem a endinsar per un bosc de faig amb exemplars notables. Els indicadors ens diuen que tenim a prop la torre de la Massana, un magnífic mirador de tota la Costa Vermella, ara tot serà baixada per una sureda magnífica fins a tornar a La Vall on hi tenim els cotxes.
Ha estat la caminada més dura dels tres dies ja que hem fet un desnivell de més de 1000 metres.
Fem un pica- pica de tot el que ens ha quedat d’aquets dies, comença a fosquejar i emprenem el retorn cap a casa.
