La ruta d'avui serà al Montseny per la part del Vallès Oriental. Ens dirigim doncs cap a Cànoves, un cop passada aquesta població, una pista ens menarà cap a l'aparcament de la presa de Vallfornés on deixarem el cotxe. Els caps de setmana és de pagament.
Una pedra grossa indica l'inici del corriol que per una forta pendent ens ha de dur fins a l'ermita de Sant Salvador de Terrades.
En una mica de pla, amb vistes a la Serra del litoral, esmorzem i poc després arribem a l'ermita. Més aviat una catedral per la seva grandària i majestuositat d'estil neogòtic. Al costat hi ha una casa de la qual en surt un home amb qui parlem i ens diu que anem bé però que dinarem molt tard ja que la ruta és llarga. Ell ens diu per la pista,
però nosaltres anem agafant corriols que treuen llançades del camí. Trobem un caminador que diu que per on caminem ens portarà cap al turó de Samon on avui no tenim previst d'anar-hi. Reculem una mica i un altre corriol amb forta pujada ens portarà a dalt la carena
on en un petit relleu podem contemplar el Montseny des d'una perspectiva diferent de la que estem acostumats: les Agudes, Sant Bernat, recorreguts que hem fet en altres ocasions. El dia és molt clar i un llarg cims de muntanyes retallen l'horitzó: les inconfusibles muntanyes de Montserrat, el Tibidabo, el mar... davant nostre el Suï la nostre fita més immediata. Un turó pelat que contrasta amb la molta vegetació de l'indret. Uns agents rurals ens informen que hi ha caçadors fent una batuda de senglar i que si volem pujar al cim ens aconsellen no continuar i que tornem per el lloc on som. Ja hem fet la carena i ens queda l'última pujada quan calculant l'hora veiem que és molt tard, només era una matinal i ja son l'una.
Decidim que ja hi pujarem un altre dia. Desfem el camí fins on hem trobat els agents i, ara sí, s'ha acabat pujar, farem el contrari, baixarem, baixarem, baixarem, per pista. Ja trobem la desviació per anar al castanyer,
no queda gaire lluny, oh, oh, que gros! És veritat, és un exemplar immens! (gairebé dotze metres), declarat arbre monumental. Mengem una mica del que ens queda a la motxilla, i sense entretenir-nos gaire, amb pas lleuger seguim la pista. Una part del recorregut serà pel costat de la riera que amb la seva humitat ens regala un paratge amb faigs, falgueres, molsa... És un lloc molt bonic.
El camí es fa llargot fins a trobar la petita presa que ens senyala que tenim els cotxes a tocar. Son poc més de les tres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada