8/9/10 i 11 de desembre de 2016
Aquesta setmana no sortim el dimecres. És una setmana farcida de festes volgudes o no, i agafarem el dijous dia 8, la Immaculada, divendres 9 , 10 i 11, dissabte i diumenge.
Dia 8
Sortim a les set del matí amb el cotxe d’en Pep amb la Filo, la Vili i la Sunsi, i amb el d'en Jordi, la Maria i jo. I tots els paquets, maletes, motxilles, raquetes de neu i cassoles.
A Ribes de Freser, comprem coca i pa per l’esmorzar. Tirem carretera amunt passant per Martinet, en aquesta població prenem la desviació cap a Estana. Una carretera asfaltada ens porta fins al poble; un poblet molt encimbellat
i pintoresc . Davant nostre el Cadí, una paret impressionant, que ben bé sembla una serra per les moltes canals que la clivellen: la canal de Cristall, la de Baridana... tota la paret està enfarinada de neu que contrasta amb el verd intens dels avets. Esmorzem contemplant aquesta serralada, la coca passa molt bé i no tenim pressa. El dia és clar i ens toca el sol, però el camí ens espera i comencem la caminada fins a Prat de Cadí.
Els primers passos ja son per sobre neu que s’anirà convertint en un sender una mica dificultós pel perill de relliscades ja que quan no hi ha neu sinó gel. Però poc a poc i amb precaució, l’anem guanyat, la vista des de el Prat de Cadí ens fascina i encara anem pujant fins al peu de la canal amb neu que ens tapa les botes.
Si pujant anàvem amb cautela, per baixar encara més: esquivant el glaç i enfilant-nos pels costats. Alguna patinada hi ha sigut però sans i estalvis tornem a ser a l’aparcament. Al mateix menjador que teníem per esmorzar ara hi dinem, la cara nord del Cadí no et deixa indiferent.
Parem un moment al poblet d'Estana. Al cementiri hi ha enterrat un aviador i no trobem la sepultura.
Desfem la carretera i a Puigcerdà ens desviem cap a Age, on la Vili ens acull al seu apartament. Sopem de caldo i cassola de bacallà amb panses. Partida de Rummi.
En Jordi i la Maria van a buscar a l’Antonia que arriba amb tren, tenia un dinar familiar.
Demà la diana serà a les 7.
Dia 9
Fa un fred que pela, els cotxes estan ben gelats, el cel blau sense ni una boira, nosaltres la motxilla i raquetes de neu, el nostre destí d’avui son Els estanys de la Pera.
Arribem fins al refugi de Pollineres on hi ha una gran activitat de gent amb esquís de muntanya, raquetes i senderistes, ens fan falta unes raquetes que aquí podem llogar.
De moment no ens les calcem veurem si més tard ens faran falta.
Anem agafant alçada per un sender amb neu dura, s’hi camina bé, voregem un riu que està tot ribetejat de neu i glaç i amb les seves gotes ha brodat filigranes. El neret es vol deslliurar de la manta blanca que els embolcalla. Un petit salt d’aigua acaba d’adornar el paisatge hivernal.
Contemplant el llac cobert de glaç fem un piscolabis. Amb poc més de tres hores i mitja arribem al Refugi dels Estanys. Hem caminat sense raquetes però ens les calcem per pujar un tros més amunt per veure si hi ha un altre estany que no trobem. Una parella que hi havia al refugi tampoc l’ha trobat. Aquesta parella anaven equipada amb uns grampons petits molt ben acoblats a les botes. S’hi va bé amb les raquetes tot i que volent girar per fer-nos una foto caic i m’emporto a la Filo, no ha estat res!
Unes taules que hi ha a l’esplanada del refugi ens van la mar de bé per posar-hi tot el bé de déu d’embotits i formatges que portem, estem envoltats de neu però no tenim fred.
Per baixar ho fem amb les raquetes als peus, donen molta seguretat. Son quarts de sis que acabem la caminada.
Una visita inesperada ens dona alegria, arriba la M Rosa i es quedarà per demà. Sopem de patates amb pela amb salsa i conill. No hi ha partida de rummi i a quarts de deu, a dormir.
