intent frustrat a Sant Miquel del Fai

Dimecres, dia 9 de maig

Avui volem anar a veure el salt de Sant Miquel del Fai.

Només som l'Imma, l'Antònia i la D. Aguilar.

Ens troben a l'Esclat amb l'Antònia i ens dirigim cap a Centelles i amunt, estem al cas dels trencants que tenim a l'esquerra, però quan ens adonem que és el que teniem de trencar ja l'hem passat. Hen de retrocedir una mica. Comencem bé!.

Passat el restaurant Can Miqueló, Sant Miquel Sesperxes i una urbanització fantasma i continuem per una pista sense asfalts i en veure unes senyals blanques i groges PR decidim aparcar el cotxe i caminar, que és el que hem vingut a fer.

No triguem a trobar un punt geodèsic, és el de Puigfred 922m. el punt més alt del Bertí. No té gens de vista, el cel amenaça pluja i cau alguna gota,però no ens fa desdir, nosaltres endavant.

El temps amb poca estona poc canviar tant per mal com per bo i avui ho fa per bo, en sortir a la cinglera ja llueix el sol, potser una mica esporuguit però ja tenim visibilitat. No deixem perdre l'ocasió i decidim esmorzar.

El paratge que ens envolta el reconeixem per altres ocasions, a l'esquerra hi tenim la trona i a la dreta, lluny, hi entreveiem la torre de Puigraciós. No ens queda gaire clar on cau Sant Miquel del Fai, som tres i senyalem tres direccions diferents. No passa res.

Ens posem a caminar i veiem el Clascar al davant, diem no anem bé, reculem una mica a agafar un corriol que ens porta cap a la dreta, que sembla que és la direcció bona.

Les flors gaudeixen del haver estat regades amb abundància i ens mostren la seva cara contenta 

Tenim Sant Pere del Bertí als peus, nosaltres sense perdre alçada, passem per una casa en runes i per una altra que ja reconeixem d'haver-hi menjat a la seva terrassa en una altra ocasió. Anem seguint per la pista, vigilant si trobem algun trencall de corriol que ens hauria de portar al mirador de Sant Miquel, però no en veiem cap, anem davallant suaument, amb el convenciment que anem bé gracies a un cartell que ens avisava que el recinte de Sant Miquel del Fai està tancat per obres. Amb la vista resseguim la pista que veiem recaragolar-se com una serp i avall va. Fa molta calor, i el que baixem haurem de pujar-ho, la calor i el no portar el dinar ens fa decidir que ho deixem per un altra dia. Tot i que trobem moltes plantes de pa de pastor no ens convenç de que ens faria passar la gana.

En tornar agafem el camí bo, i es fa molt curt arribar al cotxe.

A les dues som a Taradell.

El molí xic, toquem el terme de Seva

Dimecres, 2 de maig

Moli Xic i passegem per terme de Seva.

Avui som pocs els caminadors, hem deixat enrere un pont llarg de quatre dies i no tenim gaire quòrum, som la Agnès, l'Imma i jo la D. Aguilar.

Sortim de l'aparcament i travessem el poble i pujem cap a la urbanització de Goitallops, on un poc abans d'arribar a casa en Pep i la Filo, agafem un corriol que baixa, serà el mateix que varem fer el dia que hi havia la neu, avui és la boira que ens acompanyarà.



L'Imma queda meravellada de que tant a prop de casa ens quedin llocs tan bonics per descobrir.



Sortim a la Tomba dels sequers de Gasala a prop del mas i com el dia anterior hi esmorzem, a poc a poc la boira es deixa guanyar pel sol i ara gaudirem d'un dia assolellat i perfumat per les farigoles que estàn en la seva màxima esplendor.

Avui anirem a veure al que va ser el dipòsit d'aigua que movia el Moli dels Sorts abans d'arribar al pont i baixarem al punt de travessar el riu per unes passeres de pedres grosses i segures. Agafem un corriol que ens portarà al Molí Xic.



Donem la volta per alt i ara si, contemplem el sempre bonic paratge que conforma el pont d'en Gatus i el riu Gurri, avui amb abundosa aigua després de dies de pluja.

Travessem el torrent de Gasala i enfilem per les pedres seguint un tros pel GR, manques blanques i vermelles, volem trobar les pedres de morter, no encertem el camí, anem massa amunt, veiem les pedres de Sant Genís que ens indiquen que no son gaire lluny però una drecera que hem agafat abans pel mig de bardisses i matolls ens ha portat massa enlaire, ara ja ens fa mandra baixar estem a l'envista del Massó, ho deixarem per un altre dia.

Passem la urbanització de Goitallops per darrera i arribem a Taradell

                    

Via Romana de Sant Pau de Segúries

Dimecres, 18 abril

Avui empedrem camí cap a Sant Pau de Segúries, serem: Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, la Dolors Ribé, l'Antònia, Jaume, en Jordi, la Dolors Aguilar i avui s'estrena la Vili amb els privilegiats.

Aparcarem davant l'església de Sant Pau Vell travessem la carretera i encaminem per un camí on hi ha les indicacions, deixarem el camí indicat a la dreta i enfilarem per l'esquerra.



 Els camps estan coberts de groc i el Pirineu llueix el blanc de la neu.



Sant Pau Vell queda enrere.



Ens endinsem al bosc que va pujant i no trobem el menjador que ens agradaria per poder esmorzar, finalment ho fem en un lloc on no hi ha panoràmica però estem voltats de flors.

arribem  a sota una torre elèctrica i comencem a baixar entrant a una faixeda on el verds primerencs comencen a sortir i el terra encara està encatifat de fulles.

 

Deixem la faixeda per un alzines i prats per poder arribar a Sant Salvador de Bianya.

  

El paratge està molt cuidat i presidit per el temple de Sant Salvador d'estil medieval. 

Ens hi estem una estona, els parterres carregats de margarites i un conjunt d'escultures on hi ha una curiosa inscripció: La cuina d'un país és el seu paisatge posat a la cassola.

Ens hi entre-tenim una estona ja que a la Dolors C. li ha fet figa el genoll, però diu que està amb condicions de tirar endavant.

Poc abans de creuar la carretera comença la Via Romana, uns pilars ens ho recorden que és una via que enllaçava amb la Via Augusta. És una veritable obre d'enginyeria, amb els desguassos, amb la pedrera, dipòsits i algun hostal en runes, ens va ensenyant com eren les autopistes temps ha. també hi ha trossos amb guarda rodes. Tot ens fa pensar com ha pogut aguantar tants i tants anys. durant el recorregut hi ha uns petits planells on ens indiquen el que podem admirar.

La calor es fa sentir, anem a poc a poc i parem de tant en tant per beure una mica d'aigua i picar alguna cosa que portem a la motxilla, no volem dinar fins que s'acabi la pujada.

Avui no estem gaire de sort en trobar un bon menjador, finalment amb un tros de camí a l'ombra i que la vorera ens farà de seient traiem les carmanyoles i ens posem a dinar.

Ara si que be baixada, i no triguem a veure sant Martí Vell abans d'arribar-hi però, unes parets cobertes d'una flor lila, es mereix la nostra admiració. Parlem amb la mestressa, tenen un jardí molt cuidat i la felicitem, ella està contenta.

Nosaltres també d'haver gaudit d'un dia de començament de primavera amb l'esclat de les flors.