Dimecres, 18 abril
Avui empedrem camí cap a Sant Pau de Segúries, serem: Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, la Dolors Ribé, l'Antònia, Jaume, en Jordi, la Dolors Aguilar i avui s'estrena la Vili amb els privilegiats.
Aparcarem davant l'església de Sant Pau Vell travessem la carretera i encaminem per un camí on hi ha les indicacions, deixarem el camí indicat a la dreta i enfilarem per l'esquerra.
Els camps estan coberts de groc i el Pirineu llueix el blanc de la neu.
Sant Pau Vell queda enrere.
Ens endinsem al bosc que va pujant i no trobem el menjador que ens agradaria per poder esmorzar, finalment ho fem en un lloc on no hi ha panoràmica però estem voltats de flors.
Avui empedrem camí cap a Sant Pau de Segúries, serem: Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, la Dolors Ribé, l'Antònia, Jaume, en Jordi, la Dolors Aguilar i avui s'estrena la Vili amb els privilegiats.
Aparcarem davant l'església de Sant Pau Vell travessem la carretera i encaminem per un camí on hi ha les indicacions, deixarem el camí indicat a la dreta i enfilarem per l'esquerra.
Els camps estan coberts de groc i el Pirineu llueix el blanc de la neu.
Sant Pau Vell queda enrere.
Ens endinsem al bosc que va pujant i no trobem el menjador que ens agradaria per poder esmorzar, finalment ho fem en un lloc on no hi ha panoràmica però estem voltats de flors.
arribem a sota una torre elèctrica i comencem a baixar entrant a una faixeda on el verds primerencs comencen a sortir i el terra encara està encatifat de fulles.
Deixem la faixeda per un alzines i prats per poder arribar a Sant Salvador de Bianya.
El paratge està molt cuidat i presidit per el temple de Sant Salvador d'estil medieval.
Ens hi estem una estona, els parterres carregats de margarites i un conjunt d'escultures on hi ha una curiosa inscripció: La cuina d'un país és el seu paisatge posat a la cassola.
Ens hi entre-tenim una estona ja que a la Dolors C. li ha fet figa el genoll, però diu que està amb condicions de tirar endavant.
Poc abans de creuar la carretera comença la Via Romana, uns pilars ens ho recorden que és una via que enllaçava amb la Via Augusta. És una veritable obre d'enginyeria, amb els desguassos, amb la pedrera, dipòsits i algun hostal en runes, ens va ensenyant com eren les autopistes temps ha. també hi ha trossos amb guarda rodes. Tot ens fa pensar com ha pogut aguantar tants i tants anys. durant el recorregut hi ha uns petits planells on ens indiquen el que podem admirar.
La calor es fa sentir, anem a poc a poc i parem de tant en tant per beure una mica d'aigua i picar alguna cosa que portem a la motxilla, no volem dinar fins que s'acabi la pujada.
Avui no estem gaire de sort en trobar un bon menjador, finalment amb un tros de camí a l'ombra i que la vorera ens farà de seient traiem les carmanyoles i ens posem a dinar.
Ara si que be baixada, i no triguem a veure sant Martí Vell abans d'arribar-hi però, unes parets cobertes d'una flor lila, es mereix la nostra admiració. Parlem amb la mestressa, tenen un jardí molt cuidat i la felicitem, ella està contenta.
Nosaltres també d'haver gaudit d'un dia de començament de primavera amb l'esclat de les flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada