Dimecres 10 de maig,
Avui, amb el permís del temps, farem l'excursió planificada per la setmana passada, Santa Pau, Finestres i Puigsallança
Sortim del bonic poble de Santa Pau. Hem travessat la seva plaça porxada i algun dels seus carrerons estrets i ben cuidats per dirigir-nos cap el camí del cementiri que el deixarem a la nostra dreta.
Uns horts molt cuidats, amb verdures i llegums molt ufanoses ens diuen adéu.
Comencem a pujar per un camí seguint les marques grogues i amb el GPS d'ajuda, a poc a poc, anem guanyat la muntanya.
L'enrunada d'El Cargol, amb vistes a uns prats salpicats d'arbres que han assaborit la suor de la primavera i encerclats de turons d'un verd canviant, serà el nostre menjador del primer àpat del dia.
Per corriols costeruts anem agafant alçada. En diverses ocasions travessem la pista. La vegetació omple tot el sol dels boscos que canvien l'arbratge, ara alzinars, ara fagedes amb els seus arbres altíssims i d'un verd resplendent. Seguim uns camins empedrats pel costat d'una riera seca,
però amb unes pedres moltes vegades cobertes de molsa i pujant sense parar, amb algun entrebanc pel mig,
arribem a un Oratori dedicat a sant Antoni i, des de aquí, ara planejant, arribem a Santa Maria de Finestres.
El lloc ens sorprèn per la grandària dels edificis: una casa gran i una capella que no podem visitar perquè està tancada, formen un bonic conjunt net i endreçat amb unes vistes precioses.
Un castell totalment enrunat ens espera una mica més amunt a sobre uns roquissars. Les vistes encara milloren. Santa Maria hi dóna un punt de vida al paisatge.
El sòl empedrat formant bonics esglaons també ens ajuda a arribar al castell, només la cisterna ha aguantat el pas dels anys, i uns pessebres de diferents centres excursionistes coronen el cim.
Desfem un tros de la ruta. Un pas una mica dificultós ens apropa al Forat de l'Ovella. Un esborranc a la roca ens deixa veure el canvi de color dels arbres de fulla caduca i els que tot just l'acaben de posar. Tornem a pujar pel mig de faigs i alzines per camins amb ziga-zagues que suavitzen el fort desnivell.
Uns petits balcons ens deixen contemplar el paisatge. Sense ells només gaudiríem del bosc, que no és poc, està preciós.
El punt geodèsic del Puigsellança ens diu que estem a 1.033 m d'alçada sobre el nivell del mar.
Emprenem la baixada i en un d'aquests balcons hi dinem.
Només ens queda un baixada pronunciada i les primeres cases ja ens anuncien que estem arribant altre volta a Santa Pau
on ara farem una parada al bar-restaurant Can Menció i degustarem una cervesa ben asseguts a la terrassa i contemplant el conjunt d'arcades, campanar i església que després visitarem.
Les flors han adornat els camins.
Avui, amb el permís del temps, farem l'excursió planificada per la setmana passada, Santa Pau, Finestres i Puigsallança
Sortim del bonic poble de Santa Pau. Hem travessat la seva plaça porxada i algun dels seus carrerons estrets i ben cuidats per dirigir-nos cap el camí del cementiri que el deixarem a la nostra dreta.
Uns horts molt cuidats, amb verdures i llegums molt ufanoses ens diuen adéu.
Comencem a pujar per un camí seguint les marques grogues i amb el GPS d'ajuda, a poc a poc, anem guanyat la muntanya.
L'enrunada d'El Cargol, amb vistes a uns prats salpicats d'arbres que han assaborit la suor de la primavera i encerclats de turons d'un verd canviant, serà el nostre menjador del primer àpat del dia.
Per corriols costeruts anem agafant alçada. En diverses ocasions travessem la pista. La vegetació omple tot el sol dels boscos que canvien l'arbratge, ara alzinars, ara fagedes amb els seus arbres altíssims i d'un verd resplendent. Seguim uns camins empedrats pel costat d'una riera seca,
però amb unes pedres moltes vegades cobertes de molsa i pujant sense parar, amb algun entrebanc pel mig,
arribem a un Oratori dedicat a sant Antoni i, des de aquí, ara planejant, arribem a Santa Maria de Finestres.
El lloc ens sorprèn per la grandària dels edificis: una casa gran i una capella que no podem visitar perquè està tancada, formen un bonic conjunt net i endreçat amb unes vistes precioses.
Un castell totalment enrunat ens espera una mica més amunt a sobre uns roquissars. Les vistes encara milloren. Santa Maria hi dóna un punt de vida al paisatge.
El sòl empedrat formant bonics esglaons també ens ajuda a arribar al castell, només la cisterna ha aguantat el pas dels anys, i uns pessebres de diferents centres excursionistes coronen el cim.
Desfem un tros de la ruta. Un pas una mica dificultós ens apropa al Forat de l'Ovella. Un esborranc a la roca ens deixa veure el canvi de color dels arbres de fulla caduca i els que tot just l'acaben de posar. Tornem a pujar pel mig de faigs i alzines per camins amb ziga-zagues que suavitzen el fort desnivell.
Uns petits balcons ens deixen contemplar el paisatge. Sense ells només gaudiríem del bosc, que no és poc, està preciós.
El punt geodèsic del Puigsellança ens diu que estem a 1.033 m d'alçada sobre el nivell del mar.
Emprenem la baixada i en un d'aquests balcons hi dinem.
Només ens queda un baixada pronunciada i les primeres cases ja ens anuncien que estem arribant altre volta a Santa Pau
on ara farem una parada al bar-restaurant Can Menció i degustarem una cervesa ben asseguts a la terrassa i contemplant el conjunt d'arcades, campanar i església que després visitarem.
Les flors han adornat els camins.
Si féssim servir un qualificatiu per avaluar aquesta excursió seria sense cap dubte el d'excel·lent.
