Dimecres, 13
Rupit-Salt de Sallent- Rupit
Avui no serem gaire els caminadors que participarem de la sortida pel Collsecabra, puntualment sortim de Taradell en Pep, la Filo i jo, de Vic: en Jordi, l'Antònia i la Vili.
Deixem el cotxe al pàrquing i ens encaminem cap el pont penjat per poder admirar el poble de postal que és a l'entrada de Rupit.
Comencem la baixada vigilant de trobar un corriol que ens porti a Santa Magdalena, però no el veiem, anem seguint el camí molt arreglat que ens porta al primer saltant, hem d'aprofitar aquesta primavera que ha estat tant abundant de pluges i els saltants estan espectaculars.
El primer és el del Molí Rodo,
més enllà la font Pomareda i a tocar el salt Sabaters. Els fotògrafs el volen captar de tots els angles i nosaltres els observem com desafien l'aigua per enfilar-se a una pedra al mig del riu i emportar-nos la foto del dia, però no, no es remullen i treuen unes bones instantànies.
Només falta el salt de Sallent, el més espectacular, cau d'una alçada de 115 metres.
Ens arribem al mirador per esmorzar i anar observant que si ara el salt, que si ara la cinglera... tot ha estat molt profitós per alimentar el cos i l'esperit.
Hem de travessar el riu i torejant l'aigua i les pedres per no haver-nos de descalçar.
Anem fent camí per pista, corriol arran de cinglera mentre ens ho permet, tornem a la pista fins a Sant Joan de Fàbregues,
és un indret molt bonic i ben cuidat i per sorpresa nostra l'església està oberta, aprofitem fer-hi la visita, neta i endreçada com tot el recinte i ens sorprèn la seva grandària.
Hi ha una copia del retaule dels Sants Joans, l'original s'exposa al museu episcopal de Vic.
La rectoria s'ha convertit en un restaurant-casa de colònies. No tenim cap presa i s'hi està be, però tampoc tot el dia i hem de continuar.
Un tros més de pista i agafem un corriol cap al mirador de Bassis
Un cop al mirador, avui no hi ha cap boira que tapi res, la panoràmica és un regal per la vista.
Anem seguint una pista que enllaça amb el GR 2, conegut per nosaltres en fer la Rupit-Taradell, però no el seguim, sinó, que continuem per la pista fins a arribar a mirador-dipòsit i tenir Rupit als nostres peus,
bevem i pelluquem alguna cosa i ja només ens queda la baixada i vorejant el Moli del Soler arribar al punt de partida.
Una parella d'oques ens diran adéu des de la riera. Ha estat una matinal fantàstica. plena de flors
Rupit-Salt de Sallent- Rupit
Avui no serem gaire els caminadors que participarem de la sortida pel Collsecabra, puntualment sortim de Taradell en Pep, la Filo i jo, de Vic: en Jordi, l'Antònia i la Vili.
Deixem el cotxe al pàrquing i ens encaminem cap el pont penjat per poder admirar el poble de postal que és a l'entrada de Rupit.
Comencem la baixada vigilant de trobar un corriol que ens porti a Santa Magdalena, però no el veiem, anem seguint el camí molt arreglat que ens porta al primer saltant, hem d'aprofitar aquesta primavera que ha estat tant abundant de pluges i els saltants estan espectaculars.
El primer és el del Molí Rodo,
més enllà la font Pomareda i a tocar el salt Sabaters. Els fotògrafs el volen captar de tots els angles i nosaltres els observem com desafien l'aigua per enfilar-se a una pedra al mig del riu i emportar-nos la foto del dia, però no, no es remullen i treuen unes bones instantànies.
Només falta el salt de Sallent, el més espectacular, cau d'una alçada de 115 metres.
Ens arribem al mirador per esmorzar i anar observant que si ara el salt, que si ara la cinglera... tot ha estat molt profitós per alimentar el cos i l'esperit.
Hem de travessar el riu i torejant l'aigua i les pedres per no haver-nos de descalçar.
Anem fent camí per pista, corriol arran de cinglera mentre ens ho permet, tornem a la pista fins a Sant Joan de Fàbregues,
és un indret molt bonic i ben cuidat i per sorpresa nostra l'església està oberta, aprofitem fer-hi la visita, neta i endreçada com tot el recinte i ens sorprèn la seva grandària.
Hi ha una copia del retaule dels Sants Joans, l'original s'exposa al museu episcopal de Vic.
La rectoria s'ha convertit en un restaurant-casa de colònies. No tenim cap presa i s'hi està be, però tampoc tot el dia i hem de continuar.
Un tros més de pista i agafem un corriol cap al mirador de Bassis
passat per les tombes antropomòrfiques, que semblen la petjada d'un gegant.
pel camí trobem una gran florida de la planta d'orella d'os
Anem seguint una pista que enllaça amb el GR 2, conegut per nosaltres en fer la Rupit-Taradell, però no el seguim, sinó, que continuem per la pista fins a arribar a mirador-dipòsit i tenir Rupit als nostres peus,
bevem i pelluquem alguna cosa i ja només ens queda la baixada i vorejant el Moli del Soler arribar al punt de partida.
Una parella d'oques ens diran adéu des de la riera. Ha estat una matinal fantàstica. plena de flors
