Dimecres 13 de setembre
Som a l'aparcament, amb il·lusió i moltes ganes, la Imma, en Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès i D.Aguilar. A Vic recollim a l'Antònia.
La sortida serà el descobriment de l'Antònia i meu un dia que volíem anar a la barra de ferro i en ser al Salt del Cabrit veiérem un corriol que continuava per l'altra banda del riu i engrescades el seguirem. És un corriol que voreja una llengua del pantà de Sau.
Deixem els cotxes al que havia sigut el restaurant Les Gorgues, el dia es bo i potser patirem una mica de calor, però no ens espantarà pas això.
Unes passeres faciliten els pas per sobre el torrent de Les Paganes, és temporada de secada i les aigües no baixen gaire alegrament i l'embassament no arriba, ni de bon tros, a la seva capacitat total, però el canvi de color del verd al gris l'hi dona una imatge diferent. Té el seu encant.
Un cop a dalt les passeres, en Pep no distingeix prou bé la pedra grisa d'una base d'espuma que s'ha acumulat. Ho confon, cosa que l'envia a dins al riu quedant moll com un ànec. Ell no passarà gaire calor.
Un cop netejat i comprovat que està tot sencer, continuem per un sender estret i envoltat d'uns boixos molt grans que no deixen passar el sol. Al mig dels boixos albirem el salt amb tota la seva llargada i l'aigua que li fa de mirall.
Quan s'acaben els boixos i sortim a una clariana apareix un magnífic meandre amb un illot presidit pel Monestir de Sant Pere de Casserres. Un paisatge de postal.
Creuem el camí que ens portaria a l'Esporting. Anem vorejant el pantà i amb vistes a Casserres. Amb aquesta agradable visió esmorzem, el sol pica de valent i algú se'n resguarda com pot.
La major part del camí és corriol una mica estret, però planer, fins a trobar el que s'enfila amunt per la part dreta.
Els plans del Bosch ja ens obren les vistes cap a tota la comarca d'Osona, el Cabrarés i el Pirineu. Ens falta només trepitjar els camps i un filat per bestiar, per amb quatre gambades arribar al punt on una bandera estelada una mica malmesa fa de sentinella a uns paratges o en Serrallonga hi devia fer de les seves i on quedava totalment desapercebut.
Un cop deliberats els noms de muntanyes i turons, emprenem el camí de tornada. Comencem per una pista però veien que ens allunyem del nostre punt de partida decidim tornar a buscar el corriol. Una línia d'electricitat ens facilita l'enllaç amb el corriol d'anada.
El sol ha anat fent el seu camí i de baixada el Monestir llueix amb tota la seva resplendor.
Amb molta prudència travessem el torrent i sense cap més incidència tonem a ser a les gorgues on tenim els cotxes.
Una cerveseta al bar Dpas a Roda de Ter. Gentilesa de la Imma per la seva recuperació i que nosaltres celebrem amb alegria.
Som a l'aparcament, amb il·lusió i moltes ganes, la Imma, en Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès i D.Aguilar. A Vic recollim a l'Antònia.
La sortida serà el descobriment de l'Antònia i meu un dia que volíem anar a la barra de ferro i en ser al Salt del Cabrit veiérem un corriol que continuava per l'altra banda del riu i engrescades el seguirem. És un corriol que voreja una llengua del pantà de Sau.
Deixem els cotxes al que havia sigut el restaurant Les Gorgues, el dia es bo i potser patirem una mica de calor, però no ens espantarà pas això.
Unes passeres faciliten els pas per sobre el torrent de Les Paganes, és temporada de secada i les aigües no baixen gaire alegrament i l'embassament no arriba, ni de bon tros, a la seva capacitat total, però el canvi de color del verd al gris l'hi dona una imatge diferent. Té el seu encant.
Un cop a dalt les passeres, en Pep no distingeix prou bé la pedra grisa d'una base d'espuma que s'ha acumulat. Ho confon, cosa que l'envia a dins al riu quedant moll com un ànec. Ell no passarà gaire calor.
Un cop netejat i comprovat que està tot sencer, continuem per un sender estret i envoltat d'uns boixos molt grans que no deixen passar el sol. Al mig dels boixos albirem el salt amb tota la seva llargada i l'aigua que li fa de mirall.
Quan s'acaben els boixos i sortim a una clariana apareix un magnífic meandre amb un illot presidit pel Monestir de Sant Pere de Casserres. Un paisatge de postal.
Creuem el camí que ens portaria a l'Esporting. Anem vorejant el pantà i amb vistes a Casserres. Amb aquesta agradable visió esmorzem, el sol pica de valent i algú se'n resguarda com pot.
La major part del camí és corriol una mica estret, però planer, fins a trobar el que s'enfila amunt per la part dreta.
Els plans del Bosch ja ens obren les vistes cap a tota la comarca d'Osona, el Cabrarés i el Pirineu. Ens falta només trepitjar els camps i un filat per bestiar, per amb quatre gambades arribar al punt on una bandera estelada una mica malmesa fa de sentinella a uns paratges o en Serrallonga hi devia fer de les seves i on quedava totalment desapercebut.
Un cop deliberats els noms de muntanyes i turons, emprenem el camí de tornada. Comencem per una pista però veien que ens allunyem del nostre punt de partida decidim tornar a buscar el corriol. Una línia d'electricitat ens facilita l'enllaç amb el corriol d'anada.
El sol ha anat fent el seu camí i de baixada el Monestir llueix amb tota la seva resplendor.
Amb molta prudència travessem el torrent i sense cap més incidència tonem a ser a les gorgues on tenim els cotxes.
Una cerveseta al bar Dpas a Roda de Ter. Gentilesa de la Imma per la seva recuperació i que nosaltres celebrem amb alegria.
