Moli de la Bertrana

El molí de la Bertrana

Dimecres, 4 de març

Ens trobem al l'aparcament de la font gran, en Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, en Jaume, l'Imma i jo la Dolors A. a Vic l'Antònia i en Jordi.

Aparcarem el cotxe al antic i ara desballestat restaurant les gorges.

Passarem de llarg el corriol per anar a veure el salt del cabrit, el veurem pel camí ja que els arbres encara no tenen fulles.

Esmorzem al mirador de la barra de ferro, no s'hi està gaire be. El vent fred no ens deixa entre-tenir gaire en aquest lloc. Aviat endrecem els dolços que portem per compartir.

El salt més aviat escas baixa per la paret sempre impressionant. Que Déu ens guardi de fer com les gotes d'aigua, no ens acostem gaire al precipici.

El sender ample i de bon caminar amb els marges plens de flor, és la flor de l'herba fetgera, parlem de si és aquest el nom o si l'herba fetxera és una altra. Un cop a casa i amb el senyor Google a l'abast trobo aquesta definició:

Herba fetgera

Nom científic: Anemone hepatica

Noms vulgars catalans: herba fetgera, herba del fetge, fetgera, viola de llop, viola de pastor, viola de galàpat, viola borda, herba de la Trinitat, herba melsera, viola de ca, trèvol daurat.

Propietats: tota la planta conté glucòsids, saponina i anemonol, substància tòxica quan la planta és fresca. És antiinflamatòria i descongestiva del fetge, per tant, és un remei molt útil en cas d’afeccions hepàtiques: icterícies, hepatitis, cirrosis, etc. També és diürètica. Externament s’usa com a vulnerària i cicatritzant en cas de ferides a la pell.

Arribem al pont del molí de la Bertrana, fa poc l'han restaurat, potser li han tret l'encant rústic que li havia donat el pas del temps, però també li han aturat la degradació.

El lloc conserva un aspecte bucòlic amb les parets  que vigilen les aigües tranquil-es i que el pont ha deixat  de tocar-les, el arbres sense fulles que s'emmirallen per veure si els comencen  a sortir les fulles que els vestirà per la primavera i estiu, avui som nosaltres els que també ens hi emmirallem. Un galàpet ens vigila a dins de l'aigua fins que ja no l'interessem i s'amaga sota les fulles, les tisores que neden tranquil·lament deixen unes rotllanes a l'aigua. Amb una mica de recança abandonem aquest lloc per seguir per l'altra banda del riu que hem arribat.

Visitarem el moli de la Bertrana, totalment enrunat però amb un bonic salt d'aigua. Seguim pel corriol fins arribar al molí de l'eixerit, pedres encara en recorden que hi va haver un edifici de molí, el salt és preciós. una escala de ferro ajuda a baixar a la llera del riu.

Ara si que deixem la riera per anar agafant alçada, els arbres coberts de molsa, galzarants amb fruits, també les falgueres molt ofenoses ens fan notar la humitat que regna per aquest indrets.

Arribem al veïnat del Vilar on sortirem a la carretera asfaltada fins a sant Bartomeu de Sesgorgues, on un bonic lloc però no ens hi entre tindrem.

Un altre corriol per anar baixant fins a la casa de Setfores, un bonic mirador i que convida  a treure alguna cosa de la motxilla, està molt cuidada i endreçada.

En el Collsacabra sempre hi ha les roques fent de sentinelles fidels,

a vegades posant una mica de dificultat per transitar-hi. Unes cordes ens ajudaran a facilitar-ho.

Ja només ens queda l'últim entrebanc, travessar la riera que ens fa dubtar si treure'ns la sabates. finalment hi ha  qui opte per descalçar-se i hi ha qui no.

Ja amb tot amb ordre, calçats i fresquets ens queda poc per tornar a l'indret on hem començat.

Sant Miquel de Castelló

dimecres 14 de març

Sant Miquel de Castelló

Hi participarem en Pep, la Filo, Dolors Ribé, en Jordi, en Ramon, l'Agnès, en Jaume, l'Antònia i la Dolors A.

Fa un dia clar, i ens acostarem a Falgars on deixarem el cotxe. abans d'arribar-hi farem una breu parada per contemplar el salt de la Coromina. Que faci un dia clar té un peatge: fa molt vent i aquest es fresc.

Anem depreset, el camí és planer i la fresca ens dona energia.



El panorama és preciós i no triguem a veure l'ermita de Sant Miquel de Castelló que amb una lleugera pujada arribem als seus peus.



Un balcó ens obra el panorama de la garrotxa, camps ben delimitats encara d'hivern. Darrera el mirador, l'ermita encimbellada de sant Miquel amb la seva porta vermella.

Fa molt vent i busquem un resser per poder esmorzar, ho fem una mica apilonats i aconseguim que el vent passi per davant.

Les flors tenen pressa de que arribi la primavera i ja começen a treure el cap 

No tornarem pel mateix camí hauria estat molt fàcil. Agafem corriols sovint en pujada pronunciada i amb l'esperança de que serà la última. Però no, una darrera l'altra anem pujant amb certa dificultat.

Una estelada penjada d'un arbre sembla confirmar que hem arribat al cim, però no, encara ens queda pujar una altra pujada.

El temps se'ns tira a sobre, i ara ja de baixada, el grup que tenim nets a dinar agafem avantatge i amb pas lleuger arribem a Sant Pere de Falgars  on hi tenim el cotxe.