Avui en Pep, la Filo, l’Imma i jo anirem cap a Balenyà per trobar-nos amb l’Antònia, en Jordi i coneixerem la Maria, la companya d’en Jordi. Ens fa molt bona impressió es veu molt agradable i al llarg del dia ho corroborarem.
El cel està serè i ens augura una bona visibilitat. Anem amb cotxe cap a Collformic i agafem la pista del Pla de la Calma més amunt del Café un trencant on un cartell indicador dibuixa el sender Del pi novell que arriba a Sant Antoni de Vilamajor. agafem aquest camí.
A poc a poc sense pressa hem arribat a un turó amb una estelada i una caseta molt ben feta, és el refugi de la Sitja del Llop.
El cel està serè i ens augura una bona visibilitat. Anem amb cotxe cap a Collformic i agafem la pista del Pla de la Calma més amunt del Café un trencant on un cartell indicador dibuixa el sender Del pi novell que arriba a Sant Antoni de Vilamajor. agafem aquest camí.
A poc a poc sense pressa hem arribat a un turó amb una estelada i una caseta molt ben feta, és el refugi de la Sitja del Llop.
Davant nostre el pic pelat de Suí, tot és verd menys el picatxo, avui no ens ha costat gens arribar-hi, que diferent del dia que ho varem intentar des de Cànoves!.
Un esmorzar en calma, sense presses, admirant la grandiositat del nostre territori: el mar lluent, Collserola, la Mola, sant Llorenç del Munt, Tagamanent, Puigraciós i els cingles de Bertí, el Montseny: Matagalls, la cresta dels Castellets, les Agudes i el Turó de l’Home. En Pep ens fa reconèixer els masos on hem passat en altres excursions, Sant Marçal, l’hotel de Sant Bernat... El Pirineu nevat, llàstima que s'hi va posant la boira i aviat es fa invisible.
Comença la baixada que en la altra excursió varem deixar per fer i aviat trobem el pou de glaç, aquest està en el seu estat natural no hi ha paret, però en el següent, que no triguem gaire a trobar la desviació a la nostre esquerra, una mica més allunyat del camí hi ha l’altre, aquest si que hi ha una magnífica paret.
Continuem cap al turó de Samont gaudint de bones vistes, un cop arribats a aquest cim continuem per una mica de baixada fins a una punta on, a més de les vistes a turons i muntanyes, s'hi afegeixen poblacions com el Poble del Montseny i podria ser sant Antoni de Vilamajor, sant Esteve de Palautordera... el Vallès Oriental.
Desfem el camí, al cim del Suí mengem galetes, taronges i mandarines. I sense gairebé adonar-nos-en, ve baixada, ja albirem els cotxes.
Decidim tornar per Tagamanent, ha estat una decisió molt encertada ja que hem gaudit de un sector no tant conegut com el Pla de la Calma-Collformic.
Arribem a Taradell a l’hora calculada per en Pep, les 3 de la tarda.
