Dimecres 7 de març
Matinal a la Grevolosa i aniversari d'en Ramon
Sortim de Taradell en Pep, la Filo, l'Imma, la D. Ribé, en Ramon, l'Agnès, jo Dolors A. i recollim l'Antònia a Vic.
Fa fred i quan ens acostem a coll de Bracons una fina capa blanca embolcalla arbres i sòl, si serà neu si serà gebre... en arribar al coll queda palès que a la nit ha nevat.
El paisatge de pessebre ens acompanya amb un fred rigorós. Amb pas ferm i alegre per espantar-lo emprenem la baixada cap a la Grevolosa.
Deixem el blanc enrera en arribar a la sempre impressionant fageda.
El Tió, que abans de nadal estava content i alegre, ara va coix i li falta la boca. En marxar devia tenir un accident i allà s'ha quedat. Provem d'adobar-lo sense gaire èxit.
En arribar a l'ermita de Sant Nazari les dues taules que hi ha estan desocupades, no es veu ningú per enlloc, la boira ha humitejat els bancs però uns plàstics eviten de mollar-nos el cul. Esmorzem amb l'esperança que surti el sol, només ho fa tímidament.
Avui tenim un aconteixament, en Ramón ha complert 65 anys i ho volem celebrar. En Pep ha carretejat una coca i dues ampolles de xampany (està molt valent!). Amb alegria ho festegem, només el fred aigualeix una mica la festa i una ampolla queda per un altre dia.
Arrepleguem els patracols i tornem a agafar la marxa. Avui va molt bé. Anem fent baixada fins a trobar el Prat de la Bola, una casa gran on moltes vegades comencem la pujada cap a la Grevolosa. Voregem pel camp fins trobar el torrent, és la riera de Fornés, l'anem seguint i deixant mentre trobem altres rierols que anem travessant, sort que hi baixa poca aigua perquè en algun ja hi hem sucat els peus. 
Una mica de confusió ens fa tornar enrere per trobar el salt d'aigua, és el salt del Llabaix. Esperàvem que seria més espectacular, més que un salt és una resclosa que deixa anar l'aigua delicadament com el vel d'una núvia.
Avui el verd de la molsa resplendeix especialment, ha estat regas per la pluja i la neu i llueixen amb el màxim esplendor.
Retrocedim fins a trobar un rierol i emprenem una forta pujada.
Amb poca estona sortim del clot del riu per agafar perspectiva, arribem al mirador i reposem una mica, Cabrera al nostre davant
Tornem a ser a l'aparcament i sense encantar-nos gaire, que l'estona passa i el dinar pels nets no serà a la taula, pugem als cotxes.
