La vigília plujosa fins entrada la matinada no ens ha d'espantar i ens trobem al pàrquing de la Font Gran la Dolors C. l'Antònia, en Jordi, l'Imma, en Pep, la Filo i Dolors A.
Avui no podem anar gaire lluny a la una tenim de ser de tornada, la sortida serà Saladeures-Puiglagulla-Taradell.
Taradell està envoltada de cases pairals, cases de pagès de tota la vida, el Vivet, el Ricart, Llagostera, Penedes,
camps d'hivern sense sembrar amb el farratge recollit en bales de plàstic. El dia es clar però al Pirineu hi ha rufa, només de tant en tant el podem veure carregat de neu.
El pantà de Saladeures està ple a vessar, busquem un lloc que no sigui gaire moll per poder-hi esmorzar, la paret del canal ens farà de banc, hi estarem bé doncs hi toca els sol.
Tot està net i polit, les branques sense fulles les han embellit amb gotes d'aigua.
El Bosc Encantat, batejat per nosaltres amb aquest nom, -en realitat és la pedrera que va servir per treure el material per construir el seminari- està esplendorós, la molsa ha cobert branques i branquetes i humida per les pluges de la nit està resplendent.
La font raja a cor que vols.
La falta del fullam als arbres ens deixa veure el castell de Saladeures des de la caseta dels nans, també així l'hem batejada.
Calculem el temps, sembla que en tenim prou per arribar-nos a Puiglagulla i amb pas llarg travessem la carretera de Vilalleons enfilat-nos cap el Gili. Aquí fem una marrada i ens en sortim per dins els camps. Les sabates a cada pas pesen una mica més.
Ja al sender que toca, anem fent la pujada per arribar a la carena, em pas lleuger arribem al Santuari de Puiglagulla, una petita parada i reprenem el camí, l'Hostalet, font del Rabató, la Codina i som a l'aparcament a 3/4 d'una. Una matinal perfecte i molt cronometrada.
