Dimecres, 1 d'octubre de 2014
Temps total de caminada 6 hores.
Temps aturats: 1h 50 minuts
Desnivell de pujada: 967 metres.
Distancia: 12,15 quilòmetres
Deixem els cotxes una mica més amunt de Sant Júlia de Cabrera, just on comença un corriol amb una pujada considerable i a poc a poc desafiem el desnivell que ens portarà a dalt la cinglera, estem a uns 1200 m altitud, la boira no ens deixa veure la plana, però l'espectacle s'ho val, la boira que va canviant les formes, ara puja ara baixa, podent veure l'Agulla de la Tuta, el santuari de Cabrera a estones.

Reprenem el camí i ja surt el sol, volíem esmorzar en un petit mirador, però gran en vistes; desistim ja que està molt moll de rosada, ho farem en un una mica més amunt que de vistes no n'hi falten, tenim la plana als nostres peus i muntanyes conegudes. El Montseny, sant Miquel de les formigues...

Ja no ens falta gaire per arribar a Cabrera, només cal arribar a Cap del Pla del Prat (1316 m) cal fer unes passes endarrere per agafar el camí amb pas una mica dificultós si no sigués per que ho han acondicionat amb baranes, passamans i ferros per posar els peus, per aconseguir arribar al punt geodèsic amb taula d'orientació i una senyera.

El santuari de Cabrera està a 1308, agafem el camí empedrat de les Marrades, la baixada no és tant feixuga i no triguem gaire a ser a Coll de Brams.

Continuem cap al Pla d'Aiats per la carena que amb el dia ja completament clar no ens cansem de omplir-nos els ulls de boscos i prats que estan verds com si de la primavera es tractés. Passem el pla que les falgueres estan tant ofenoses que no ens deixen veure el pla en la seva magnitud, les cabanes d'aiats es van deteriorant però encara aguanten.

La baixada del pla és tortuosa, sobre tot perquè els camí és molt humit i s'ha de vigilar de no relliscar. en arribar al camí més ampla a prop d'un dels bassals i fa estada una salamandra, que manyaga es deixa agafar.
Pugem al Puig Bastida, un altra mirador espectacular, ja veiem el coll de Brams, que aconseguirem tot xino-xano trepitjant prats, contemplant faxos que les capçades ja volen canviar de color.
Ha estat un dia per recordar.