12 de juliol
Degut a la forta calor avançarem l'hora de sortida a les vuit i som a l'aparcament l'Agnès, la Dolors Casassas, en Jaume, l'Antònia i jo Dolors A
Matinal al Castell d'en Boix
Sortim del pàrquing a les vuit i ens encaminem cap a la Serra. Avançar l'hora ha estat una bona decisió el sol encara no és gaire alt i el arbres ombregen el camí.
En arribar al Castell un grup d'homes, privilegiats com nosaltres, ja enllesteixen les últimes mossegades dels entrepans, son centellencs.
Ens asseiem al voltant del monòlit dedicat a en Joan i contemplem el nostre poble allargassat. El dia és clar i augura molta calor.
Nosaltres busquem l'ombra i anem cap a la balma gran, continuant pel camí que ens manarà cap a la collada. Durant aquest tros si que el sol es fa sentir. Un cop a aquest punt emprenem la baixada cap a Mansa, una masia que ha canviat molt en els últims anys. Ha passat del semi abandó a uns terrenys ben cuidats amb cavalls pasturant que sempre alegren el paisatge.
Arribats a les aigües aturades per la presa, l'olor d'aigua estancada ens fa arrufar el nas. El nivell de l'aigua ha baixat força i l'arbre més fotogènic de l'indret ha caigut (o l'han ajudat a caure descalçat les seves arrels del terreny pantanós) i ara sura a l'aigua. S'hi veu incivisme per les deixalles escampades per terra. Nosaltres fem el contrari i recollim el que tan de mal fa a la vista.
La forta pendent de la presa dificulta la baixada, sort que es curta! I amb un tres i no res som al torrent que ens porta records dels cracs es deixaven arreplegar o s'esmunyien de les mans.
Amb una mica de nostàlgia, enyor, i la comparança amb l'aigua que passa i mai més la tornarem a arreplegar, a les dotze tornem ser al punt de partida.
Hem volgut constatar que en Joan sempre estarà entre nosaltres.
