Dimecres 24 de maig de 2017
Avui serem en Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, Dolors A. en Jordi i l'Antònia qui caminarem per aquests varals.
Sortim puntualment del pàrquing per trobar-nos a Vic amb l'Antònia i en Jordi.
Aparcarem al Coll de Bracons amb comoditat. S'hi hagéssim arribat dos minuts més tard ho hauríem tingut més difícil: uns quants cotxes arriben al mateix temps que nosaltres. Son una colla nombrosa d'homes més aviat joves, de bon veure i trempats. Sembla que van la Puigsacalm directament. Nosaltres farem més volta.
Per començar, agafem el camí per l'altre costat del que fem habitualment i, al contrari també,
comencem en baixada, i més baixada... som a la Grevolosa. El bosc, com sempre, no defrauda gens. Els faigs vestits de poc de color verd clar arrelats en les profunditats i els ocells amb els seus cants fan el lloc idíl·lic.
Continuem fins arribar a Sant Nazari. Dues taules, una a l'ombra i l'altra al sol, conviden a seure-hi. Triem la de l'ombra, el sol comença a escalfar. S'hi està bé al lloc i l'esmorzar s'allarga una mica amb postres de maduixes i cireres que bé s'ho valia assaborir-les. Som al lloc més baix de la ruta.
Ara toca a pujar, per un corriol molt fressat. Anem pujant suaument però sempre amunt. Travessem la carretera de la Vola i hi caminem un trosset, potser uns cent metres i, en un revolt, un altre corriol ens enfilarà cap a la nostra fita: el Pic de l'Àguila. El camí és ombrívol, sort en tenim!, ja que la calor es fa sentir.
Passem per un abeurador amb un sostre de volta molt curiós i amunt, amunt... En arribar al coll el camí ja planeja una mica però va pujant.
En arribar a sota al Pic per poder-lo assolir hem de fer quatre grimpades.
Una senyera maltractada pel temps corona el pic. Som a 1.342 m d'alçada.
Una vista de 360º se'ns obra davant nostre. Ja no ens recordem el que hem suat per arribar-hi.
És espectacular! Tenint el món als nostres peus traiem de la motxilla alguns queviures i els endrapem,
La vista és mereix que anem anomenat el que veiem: Pirineus, Montgrony Cabrera, Pla d'Aiats, el Montseny, la Plana... i molts dels seus pobles: Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere, Torelló, Manlleu...
Ara toca baixar. Recollim els bastons ja que per fer la grimpada ens ha anat més bé sense i cap avall que fa baixada! El camí és molt bonic: el terra encatifat de fulles marrons, els arbres altius i ofenosos amb el vestit acabat d'estrenar,
pedres centenàries fan d'esglaons i amb cura per on posem els peus anem perdent alçada.
Avui serem en Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, Dolors A. en Jordi i l'Antònia qui caminarem per aquests varals.
Sortim puntualment del pàrquing per trobar-nos a Vic amb l'Antònia i en Jordi.
Aparcarem al Coll de Bracons amb comoditat. S'hi hagéssim arribat dos minuts més tard ho hauríem tingut més difícil: uns quants cotxes arriben al mateix temps que nosaltres. Son una colla nombrosa d'homes més aviat joves, de bon veure i trempats. Sembla que van la Puigsacalm directament. Nosaltres farem més volta.
Per començar, agafem el camí per l'altre costat del que fem habitualment i, al contrari també,
comencem en baixada, i més baixada... som a la Grevolosa. El bosc, com sempre, no defrauda gens. Els faigs vestits de poc de color verd clar arrelats en les profunditats i els ocells amb els seus cants fan el lloc idíl·lic.
Continuem fins arribar a Sant Nazari. Dues taules, una a l'ombra i l'altra al sol, conviden a seure-hi. Triem la de l'ombra, el sol comença a escalfar. S'hi està bé al lloc i l'esmorzar s'allarga una mica amb postres de maduixes i cireres que bé s'ho valia assaborir-les. Som al lloc més baix de la ruta.
Ara toca a pujar, per un corriol molt fressat. Anem pujant suaument però sempre amunt. Travessem la carretera de la Vola i hi caminem un trosset, potser uns cent metres i, en un revolt, un altre corriol ens enfilarà cap a la nostra fita: el Pic de l'Àguila. El camí és ombrívol, sort en tenim!, ja que la calor es fa sentir.
Passem per un abeurador amb un sostre de volta molt curiós i amunt, amunt... En arribar al coll el camí ja planeja una mica però va pujant.
En arribar a sota al Pic per poder-lo assolir hem de fer quatre grimpades.
Una senyera maltractada pel temps corona el pic. Som a 1.342 m d'alçada.
Una vista de 360º se'ns obra davant nostre. Ja no ens recordem el que hem suat per arribar-hi.
És espectacular! Tenint el món als nostres peus traiem de la motxilla alguns queviures i els endrapem,
La vista és mereix que anem anomenat el que veiem: Pirineus, Montgrony Cabrera, Pla d'Aiats, el Montseny, la Plana... i molts dels seus pobles: Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere, Torelló, Manlleu...
Arribem el coll de sant Bartomeu on enllacem amb el corriol que baixa del Puigsacalm i
amb poques empentes ja som a Coll de Bracons. Els cotxes que aparcaven quan hem arribat ara surten. Hi hem emprat la mateixa estona.
L'Antònia ha gaudit retratant les flors, encara som a la primavera i llueixen amb la seva destresa.
Ha estat un dia fantàstic i una ruta circular molt maca.
