Dimecres 24 de maig de 2017
Avui serem en Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, Dolors A. en Jordi i l'Antònia qui caminarem per aquests varals.
Sortim puntualment del pàrquing per trobar-nos a Vic amb l'Antònia i en Jordi.
Aparcarem al Coll de Bracons amb comoditat. S'hi hagéssim arribat dos minuts més tard ho hauríem tingut més difícil: uns quants cotxes arriben al mateix temps que nosaltres. Son una colla nombrosa d'homes més aviat joves, de bon veure i trempats. Sembla que van la Puigsacalm directament. Nosaltres farem més volta.
Per començar, agafem el camí per l'altre costat del que fem habitualment i, al contrari també,
comencem en baixada, i més baixada... som a la Grevolosa. El bosc, com sempre, no defrauda gens. Els faigs vestits de poc de color verd clar arrelats en les profunditats i els ocells amb els seus cants fan el lloc idíl·lic.
Continuem fins arribar a Sant Nazari. Dues taules, una a l'ombra i l'altra al sol, conviden a seure-hi. Triem la de l'ombra, el sol comença a escalfar. S'hi està bé al lloc i l'esmorzar s'allarga una mica amb postres de maduixes i cireres que bé s'ho valia assaborir-les. Som al lloc més baix de la ruta.
Ara toca a pujar, per un corriol molt fressat. Anem pujant suaument però sempre amunt. Travessem la carretera de la Vola i hi caminem un trosset, potser uns cent metres i, en un revolt, un altre corriol ens enfilarà cap a la nostra fita: el Pic de l'Àguila. El camí és ombrívol, sort en tenim!, ja que la calor es fa sentir.
Passem per un abeurador amb un sostre de volta molt curiós i amunt, amunt... En arribar al coll el camí ja planeja una mica però va pujant.
En arribar a sota al Pic per poder-lo assolir hem de fer quatre grimpades.
Una senyera maltractada pel temps corona el pic. Som a 1.342 m d'alçada.
Una vista de 360º se'ns obra davant nostre. Ja no ens recordem el que hem suat per arribar-hi.
És espectacular! Tenint el món als nostres peus traiem de la motxilla alguns queviures i els endrapem,
La vista és mereix que anem anomenat el que veiem: Pirineus, Montgrony Cabrera, Pla d'Aiats, el Montseny, la Plana... i molts dels seus pobles: Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere, Torelló, Manlleu...
Ara toca baixar. Recollim els bastons ja que per fer la grimpada ens ha anat més bé sense i cap avall que fa baixada! El camí és molt bonic: el terra encatifat de fulles marrons, els arbres altius i ofenosos amb el vestit acabat d'estrenar,
pedres centenàries fan d'esglaons i amb cura per on posem els peus anem perdent alçada.
Avui serem en Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, Dolors A. en Jordi i l'Antònia qui caminarem per aquests varals.
Sortim puntualment del pàrquing per trobar-nos a Vic amb l'Antònia i en Jordi.
Aparcarem al Coll de Bracons amb comoditat. S'hi hagéssim arribat dos minuts més tard ho hauríem tingut més difícil: uns quants cotxes arriben al mateix temps que nosaltres. Son una colla nombrosa d'homes més aviat joves, de bon veure i trempats. Sembla que van la Puigsacalm directament. Nosaltres farem més volta.
Per començar, agafem el camí per l'altre costat del que fem habitualment i, al contrari també,
comencem en baixada, i més baixada... som a la Grevolosa. El bosc, com sempre, no defrauda gens. Els faigs vestits de poc de color verd clar arrelats en les profunditats i els ocells amb els seus cants fan el lloc idíl·lic.
Continuem fins arribar a Sant Nazari. Dues taules, una a l'ombra i l'altra al sol, conviden a seure-hi. Triem la de l'ombra, el sol comença a escalfar. S'hi està bé al lloc i l'esmorzar s'allarga una mica amb postres de maduixes i cireres que bé s'ho valia assaborir-les. Som al lloc més baix de la ruta.
Ara toca a pujar, per un corriol molt fressat. Anem pujant suaument però sempre amunt. Travessem la carretera de la Vola i hi caminem un trosset, potser uns cent metres i, en un revolt, un altre corriol ens enfilarà cap a la nostra fita: el Pic de l'Àguila. El camí és ombrívol, sort en tenim!, ja que la calor es fa sentir.
Passem per un abeurador amb un sostre de volta molt curiós i amunt, amunt... En arribar al coll el camí ja planeja una mica però va pujant.
En arribar a sota al Pic per poder-lo assolir hem de fer quatre grimpades.
Una senyera maltractada pel temps corona el pic. Som a 1.342 m d'alçada.
Una vista de 360º se'ns obra davant nostre. Ja no ens recordem el que hem suat per arribar-hi.
És espectacular! Tenint el món als nostres peus traiem de la motxilla alguns queviures i els endrapem,
La vista és mereix que anem anomenat el que veiem: Pirineus, Montgrony Cabrera, Pla d'Aiats, el Montseny, la Plana... i molts dels seus pobles: Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere, Torelló, Manlleu...
Arribem el coll de sant Bartomeu on enllacem amb el corriol que baixa del Puigsacalm i
amb poques empentes ja som a Coll de Bracons. Els cotxes que aparcaven quan hem arribat ara surten. Hi hem emprat la mateixa estona.
L'Antònia ha gaudit retratant les flors, encara som a la primavera i llueixen amb la seva destresa.
Ha estat un dia fantàstic i una ruta circular molt maca.
DOLORS EMOCIONANT, ETS LA MILLOR. GRÀCIES
ResponEliminaGràcies. Vaig gaudint de les vostres sortides
ResponEliminaAntònia em veus amb molts bons ulls. t'ho agraeixo.
ResponEliminaImma, encara ho faré més a gust si serveix per que tu en gaudeixis. Et trobem a faltar.