Port del Compte, Solsonès

Dimecres, 25 d'octubre

No som gaire colla per fer la sortida de tot el dia per terres solsonines: un cotxe, amb en Pep de xofer i quatre ocupants, la Filo, la Dolors Ribé, en Jordi i jo mateixa. Farem el llarg recorregut fins arribar a l'estació d'esqui d'Estivella.

El dia promet i comencem a caminar per una pista d'esquí, la pujada es costosa, tenim les cames que es queixen i als pulmons els costa després de gaire be dues hores de cotxe. Amb més facilitat uns que altres arribem al coll de Prat d'orri i aprofitem per esmorzar.

El menjador és fantàstic, amb unes vistes impressionats, que son un preludi del que ens espera aquesta jornada 

Avui el Xerpa (GPS) ens ha fet una mala passada, no ha enregistrat la ruta. En Jordi en porta una peró no sabem si es la que volia fer en Pep. Però no tenim problemes els paisatge s'ho mereix i sinó farem una ruta inventada.

L'orientació d'en Pep és molt bona i anem fent camí planejant per uns prats de bon fer fins que ens diu que hem de pujar aquesta cimera. Fa una mica de mandra però, rostos amunt, no triguem a obtenir el premi: Som a dalt del Padró dels quatre batlles. Una parella fa el cigarret contemplant la immensitat que la geografia ens ofereix, ens diuen que en aquest cim sempre hi fa bon temps per contemplar la natura. Ells han vist un ramat de cabirols, nosaltres no.

Uns plafons indicatius ens fan descobrir els noms de les muntanyes del Pirineu, Serra del Cadí, el Pedraforca, el Montseny, Montserrat... Ens prenem el temps per beure aigua i gaudir del privilegi de ser per aquests mons de Déu.

Avui gravem un vídeo per demanar al Parlament que declari la República de Catalunya.

Immensos plans per travessar, però això rai, es de bon fer! Quatre arbres ens fan mirar a terra per si trobem cap bolet, algun d'escadusser hi ha, no ens hi entretenim gaire. Caminen una mica i en Pep s'adona que ha deixat els bastons. Ell recula nosaltres busquem, que no vol dir trobar, i no triguem a tornar a tenir el grup complet.

Una gran placa que divisem des de lluny ens indica durant tot el recorregut quin serà el pròxim objectiu, Cim de les Morreres. Per el camí, ara si que hem vist dos remats d'isards.

Els uns ho fem per més bon camí i d'altres les hi engalten pel dret però tots aconseguim la fita.

Una gran placa que no sabem ben be perquè serveix presideix aquest cim que ens torna a fer reconèixer el paratge, el pantà de La Llosa de Vavall, Busa, Santuari de Lord...

Emprenem la tornada, ara si que ens emboliquem una mica, pel pedregar i arbres escadussers,
sembla que ja tenim el camí de tornada bo. 

Doncs no, seguim les pistes d'esqui: ara amunt ara avall. Trobem un bon ramat de xais i cabres amb el seu pastor que ens indica el camí més curt per arribar al cotxe. Havia de ser de baixada i deunidó la pujada que hem fet. 

 Un cop a casa i comprovar la ruta que hem fet i la que hauria d'haver estat, nosaltres hem fet la ruta vermella 14 quilòmetres i 1100m de desnivell i la satisfacció d'haver gaudit d'un dia fantàstic.