Dimecres dia 23,
Puig de la Força
El dimarts al vespre via watsap volíem posar-nos d'acord per la sortida de l'endemà, que si platja, que si saltants d'aigua... que si tot el dia, que si matinal... l'última opció és matinal i anar al Molí Bernat.
De Taradell sortim en Jaume, la Dolors Casassas, en Pep, la Filo i jo D. Aguilar. a Vic en Jordi i l'Antònia.
En Jordi vol gravar la ruta per portar-hi la família.
Pel camí pensem que si hi ha de portar gent que desconeix el territori, potser és més espectacular la carena i anar al Puig de la Força. Consensuem i ens posem d'acord.
Un cop passat el poble de Tavertet i un tros enllà, aparquem els cotxes, el dia és clar i després d'una petita pujada ja tenim una bona perspectiva dels pantans de Susqueda i el de Sau.
Seguim per la cinglera on diversos menjadors espectaculars se'ns ofereixen per esmorzar, escollim un que hi toca una mica l'ombra ja que el sol ja es fa sentir.
Tenim la presa de l'embassament a la vista on el que no podem veure és el campanar, però la ribera es coronada de verd, el que ens senyala que està al límit de la seva capacitat.
En Pep i la Filo ens comenten que tenen el nét de colònies pels voltants.
S'hi està bé, no tenim pressa, un grup de ciclistes també fan aquest recorregut, són de Besalú. Tots tirem pel mateix sentit, ells més de pressa, i encara nosaltres no hem arribar on hem d'emprendre la baixada que ells ja tornen a pujar.
Per diferents balcons de la cinglera veiem que uns caiacs suren pel pantà, saludem amb crits per si en Joan ens a sent, no tenim cap resposta, una bona colla s'aturen a la veleta del campanar, que és l'únic que surt de la església.
Trobem el pal indicador per anar al Puig de la Força, el corriol per baixar, és dret i una mica dificultós, però a poc a poc es van salvant els graons fins arribar a la'espectacular Balma del Castell,
continuem fins arribar al coll que es separa del nostre objectiu. Aquí hi ha un grup de barcelonins amb el mateix objectiu.
Un cop a dalt hi ha qui decideix anar a la pedra que sobresurt més i qui es queda deleitar-se de les vistes espectaculars i descansar. Un cop tots junts desfem el camí, no sense abans arribar-nos a la punta del Puig.
Havent superat les dificultats del corriol no tornem enrere sinó, que farem una circular, el retorn es fa feixuc per la calor però compensa el balcons que tenim per contemplar el sot de Balà i els salts d'aigua que no acostumen a ser salts, sinó petits reguerons d'aigua, avui baixen abundants, són el salt de Tirabous i el del Molí Bernat.
En una primavera abundosa d'aigua no hi poden faltar les flors, avui tot i que l'Antònia no porta la màquina de fotografiar i tira de la càmera del telèfon,es deixen retratar i plasmar la seva bellesa.
Una cervesseta a l'ombra d'uns arbres al bar de Can Miquel per arrodonir el dia.
