Roques Pastores

Dimecres, 22 d’octubre de 2014

Avui farem una matinal. Per diverses circumstàncies no ha anat bé dedicar-hi tot el dia.

Sortirem  del monument al caçador a Goitallops. Començarem a caminar al costat de la tanca de la Vallmitjana fins agafar el camí principal que va a sortir a la collada. En un punt agafarem un corriol senyalitzat amb una fita en direcció a Creu de Pedra. És curios veure les roderes dels carros que fa molts anys utilitzaven els de Viladrau per anar a Vic.

El camí va baixant per un llit de pedres fins arribar al camp del Timonar on creurem la carretera que va de Taradell a Viladrau.

Anirem seguint per aquest camí, la Dolors i la Sunsi van ressegades, però no perquè no ens puguin atrapar, no... han trobat bolets, uns pinetells guapíssims.

Hi ha diferents camins de terra vermella, agafarem el que puja més i que hi ha un fil de tanca inutilitzat.

No deixarem aquest camí que és pintat amb senyals blancs i verds fins a veure a la nostra dreta un piló de sorra al mig del camí on les motos i les bicis hi han fet un bon solc.



Un cop reagrupats continuem caminant fins a trobar unes restes de paret de pedra que són l’indicador que hem de deixar el camí ampla i per un corriol gaire bé inexistent degut a la malesa, al cap davall de la restes de paret també i ha una fita.

A pocs metres ja hi trobem la bandera de Catalunya bastant malmesa i uns quants passos més i ja som al magnífic mirador de Roques Pastores.

Esmorzem contemplant i gaudint del meravellós paisatge. Fa un dia clar i la panoràmica és excel·lent. El grandiós Montseny, salpebrat de masies, Viladrau... els singles del far, Canigó...

Sense presses, i anar fent petar la xerrada desfem el camí.

Hem passat 3 hores i mitja gaudint de la natura i de la bona companyia.                                                                                                                                                                                                                                           

La Salut - Roques Encantades - El Far

Dimecres, 15 d'octubre de 2014

                                                                               

586 desnivell positiu

13.08 quilòmetres

4h 40 minuts

45 minuts parats

Avui emprendrem la carretera C-153 que va de Vic a Olot, un cop passat Cantonigrós agafarem un trencant a mà esquerra on a cap de pocs metres aparcarem els cotxes.

El dia és clar i no fa fred, al costat tenim un riu que ja ens sorprèn l’exquisidesa de l’aigua i la molsa, on fan un bonic mosaic.

Havíem caminat mitja horeta que troben una senyal que ens indica que tenim el Santuari de la Salut no gaire lluny i decidim arribar-nos-hi. Una decisió molt encertada, la visibilitat és bona i podem gaudir i recrear-nos en les espectaculars vistes: Canigó, Puigmal, el golf de Roses, Sant Miquel de les Formigues, sant Feliu de Pallerols...

A la terrassa hi ha unes taules, que pertanyen al restaurant son ideals per poder-hi esmorzar, avui prendrem el cafè de bar i esmorzarem del que portem.

Pel mig de fagedes on les fulles encatifen el terra, anem arribant a les roques encantades, un lloc de llegenda, on el dimoni hi feia estada, avui no hi és, però les roques conviden a fantasiejar, ens fa dir (un rètol també) on devien fer les reunions les bruixes, i a una gran cavitat, hi afegim, que era el lloc on hi devien practicar les orgies. Un cop hem fet volar l’ imaginació, reprenem el camí, que ens porta fins a Coll de Condreu. Abans però, llegim dues llegendes més. La pubilla del Castell d'Hostoles i La llum del Coll de Condreu.

Al coll agafem la carretera que va directe al Far, però no ens agrada i sembla que a l’altra part del restaurant hi ha un camí, no dubtem a fer marxa enrere i anar-lo a buscar.

El camí baixa suament trobem uns homes amb equip apicultors per anar a fumigar vespes, ens indiquen el corriol que hem de seguir per arribar al Far per la cinglera.

Es grans espadats estan a sota dels nostres peus, sort dels boixos que no ens deixen veure el precipici, només en uns punts concrets, crea vertigen, una mica enretirats del cingle contemplem el paisatge: el pantà de Susqueda sembla un gran mirall, majestuós el Montseny, la Mola, la plana de Vic, la Garrotxa...

 Arribem al Santuari del Far on avui farem una excepcionalitat, dinarem de restaurant, uns plats copiosos i ben elaborats, amb el rector de Xef posaran punt i final a la caminada d’avui.

Pel camí hem trobat: bolets, flors amb abelles, Pregadéus, un escurçó, arbres que han tingut de créixer devorat filferros de tanques-plaques de vados, vaques...