Sortida al Montsant, dies 30 d’abril i 1 de maig
Érem pocs els caminadors que ens havíem apuntat per la sortida al Montsant. En Jordi l’Antònia, Dolors A i en Pep i la Filo que a última hora els sortí un contratemps i no ens varen poder acompanyar.
A 2/4 de 7 sortim de Taradell per dirigir-nos cap a terres del Priorat per fer dues sortides a la serralada del Montsant.
La parada i fonda serà a la població d’Ulldemolins a la fonda Toldrà, però al matí hi passarem de llarg, les ganes de trepitjar la muntanya que vèiem al davant ens apressaven. Tenim al davant una gran muralla de cingles, quin serà el que superarem?
Deixem el cotxe davant del refugi Montsant d'Albarca, una petita i pintoresca població on esmorzarem.
El dia està rúfol i fa fred, però tenim il·lusió i comencem a caminar.
Avui en Jordi i el seu GPS ens portaran per aquestes muntanyes sorprenents pels colors i les formes que els hi han donant els anys.
Badoquem que si bolets, que si animals, que si cares de persones...
i en poca estona arribem a Sant Joan del Codolar un bonic i cuidat indret. Una parella jove del Bergadà ens fan la fotografia perquè hi pugui sortir tota l’expedició.
Ara el camí fa pujada però les moltes llaçades no el fa costós. En sortir del bosc ja podem albirar el que serà el nostre cim, Roca Corbatera de 1163m, el pic més alt del Montsant.
Passarem per la Cova Santa, un forat molt profund on no es veu el final, i pel Crist de la Sang, un monument amb un sant Crist i amb una base que fa de taula d’orientació.
Abans d’arribar al pic trobem la parella que ens ha fet de fotògrafs i encara estan esglaiats per on han hagut de guanyar el desnivell de la muntanya.
Un cop assolit el pic lamentem no tenir més visibilitat, ja que quan escampa la boira impressiona.
Ens desviem de la ruta per anar a visitar l’ermita de la Marededeu del Montsant on hi dinarem.
Anem baixant i passem per la Cova del Moloner una gran cavitat amb una columna natural que sembla aguantar la pedra que li fa de sostre.
Ha estat una excursió no gaire exigent i molt bonica.
Pel mig de la boira hem intuït la Població de Siurana amb el seu pantà al fons i ja amb el cotxe, ens hi arribem.
La recepta
Ingredients per a 4 persones:
* 3/4 kg d'espinacs
* 1 grapat de fesols
* 6 talls de bacallà dessalat
* 1 cabeça d'alls
* 2 cullerades de farina
* 1 polsim de pebre vermell
* 1/2 aigua o brou de pollastre o carn
* Picada: unes quantes ametlles, avellanes, nous i pinyons (o els que es tingui)
Fem la truita amb els espinacs i els fesols i la reservem. Posem a la cassola oli a escalfar, hi posem el bacallà i quan ja és fregit el retirem. Fem un sofregit amb els alls i quan són rossets hi afegim dues cullerades de farina. Quan la farina és daurada hi posem la picada d'ametlles, avellanes, nous, pinyons i una mica de pebre vermell. Remenem i hi afegim l'aigua o bé el brou. Quan arrenca el bull, col·loquem la truita al suquet al mateix temps que el bacallà i deixem que faci un xup xup breu d'uns cinc minuts.
Recepta de la Fonda Toldrà d'Ulldemolins
Dia 1,
Érem pocs els caminadors que ens havíem apuntat per la sortida al Montsant. En Jordi l’Antònia, Dolors A i en Pep i la Filo que a última hora els sortí un contratemps i no ens varen poder acompanyar.
A 2/4 de 7 sortim de Taradell per dirigir-nos cap a terres del Priorat per fer dues sortides a la serralada del Montsant.
La parada i fonda serà a la població d’Ulldemolins a la fonda Toldrà, però al matí hi passarem de llarg, les ganes de trepitjar la muntanya que vèiem al davant ens apressaven. Tenim al davant una gran muralla de cingles, quin serà el que superarem?
Deixem el cotxe davant del refugi Montsant d'Albarca, una petita i pintoresca població on esmorzarem.
Avui en Jordi i el seu GPS ens portaran per aquestes muntanyes sorprenents pels colors i les formes que els hi han donant els anys.
Ara el camí fa pujada però les moltes llaçades no el fa costós. En sortir del bosc ja podem albirar el que serà el nostre cim, Roca Corbatera de 1163m, el pic més alt del Montsant.
Passarem per la Cova Santa, un forat molt profund on no es veu el final, i pel Crist de la Sang, un monument amb un sant Crist i amb una base que fa de taula d’orientació.
Molt tros del camí l’hem fet per la lleixa amb uns grans espadats als nostres peus i envoltats de flors.
Ha estat una excursió no gaire exigent i molt bonica.
Pel mig de la boira hem intuït la Població de Siurana amb el seu pantà al fons i ja amb el cotxe, ens hi arribem.
Siurana, una població encimbellada dalt d’una cinglera acolorida de marrons, grocs vermells... et transporta a uns altres temps on conten que: Abdelazia, la reina mora, abans de veure’s sotmesa als cristians, va preferir estimbar-se d’un cingle amb el seu cavall. I l’animal en la seva inútil resistència, va deixar sobre la roca, marcada per sempre més, la petja de la seva ferradura. I amb ella desaparegué el darrer baluard sarraí de Catalunya.
Resseguim tots els racons i acabem prenen una cervesa.
El dia dona per molt i encara podem visitar Prades, amb el sobrenom de la Vila Vermella, ja que moltes de les construccions son fetes per pedra vermella. La seva plaça porxada presidida per l’església la fa majestuosa i la seva font de quatre canells on un dia a l’any s’hi celebra la popular festa del Cava, pel juliol, en la qual és típic fer-hi rajar xampany.
Ara si que anem cap a Ulldemolins, on abans de sopar encara li farem una visita. Un xàfec ens abrigarà i l'apaivagarem sota el porxo de l’ermita del Loreto.
Una sopa calenta i la típica truita amb suc abans d'un son reparador ens deixarà amb condicions per afrontar l’aventura de l’endemà.
Ulldemolins celebra, cada segon diumenge de març, una de les seves festes més populars: la festa de la truita d’espinacs amb suc. Una festa gastronòmica que demostra l'hospitalitat dels seus habitants, que aquest dia conviden a menjar a tots els que s'hi atansen un plat típic del temps de Quaresma al Priorat.
La recepta
Ingredients per a 4 persones:
* 3/4 kg d'espinacs
* 1 grapat de fesols
* 6 talls de bacallà dessalat
* 1 cabeça d'alls
* 2 cullerades de farina
* 1 polsim de pebre vermell
* 1/2 aigua o brou de pollastre o carn
* Picada: unes quantes ametlles, avellanes, nous i pinyons (o els que es tingui)
Fem la truita amb els espinacs i els fesols i la reservem. Posem a la cassola oli a escalfar, hi posem el bacallà i quan ja és fregit el retirem. Fem un sofregit amb els alls i quan són rossets hi afegim dues cullerades de farina. Quan la farina és daurada hi posem la picada d'ametlles, avellanes, nous, pinyons i una mica de pebre vermell. Remenem i hi afegim l'aigua o bé el brou. Quan arrenca el bull, col·loquem la truita al suquet al mateix temps que el bacallà i deixem que faci un xup xup breu d'uns cinc minuts.
Recepta de la Fonda Toldrà d'Ulldemolins
Dia 1,
A les vuit ja voltem pel poble per buscar un forn on comprar el pa per dinar.
Anem a esmorzar a la fonda i cap a Morera del Montsant, la vistositat de les vinyes que han començat a treure les fulles ens fa fer una parada per contemplar i fotografiar aquest paisatge que no és habitual per nosaltres.
Deixem el cotxe a l'aparcament de la morera del Montsant i enfilarem cap a la Serra Major,
passant pel Grau (canal estreta) dels Barrots on hem de fer servir les mans per guanyar el desnivell i encara no n’hi ha prou. Uns claus posats estratègicament ens ajudaran a pujar fins a una mica d'esplanada, esplanada, esplanada... és un dir.
Ajupits la motxilla ens tocava el sostre. Una gran pedra ens barra el pas cap a l’altra cantó, a nosaltres ens sembla no ser capaços de travessar-la, i busquem una alternativa seguint un camí fressat que ens porta a peu d’una via d’escalada, havent comprovat que l’alternativa és més dificultosa, tornem enrere i amb el cor fort com un puny decidim travessar el que l’Antònia deia que no faria,
el camí és aeri total amb vistes a l'infinit.
Hi donem una ullada però no ens encantem gaire ja que vigilem molt on posem els peus. Arribem al balcó del Priorat on s’hi entra salvant una canal per una pedra equipada amb un passamà.
Aquí sí que parem per contemplar tota la magnitud que tenim als peus i a l’horitzó.
Camí estret i penjat en alguns llocs equipat amb cables que ens ajudaran a creuar-lo amb seguretat.
Uuuuuuuuuufffffffffffffff! prova superada!
Som a la Serra Major. Ara sí que podem contemplar el paisatge sense por. Ho veiem tot. Avui el dia és clar, tot i que fa força vent. El Pirineu que encara porta barret blanc, des del Cap de Creus fins al Francés. No sé si tot, però ens ho sembla: la plana de Lleida, el Priorat i el Baix Camp fins al mar. És fabulós i al mig de tanta bellesa per contemplar hi fem un mos.
Al nostre davant hi tenim el Piló de Senyalets, un punt geodèsic 1.106m., anem continuant fins al solitari Pi del Cugat
on deixarem el camí principal per baixar per un corriol, sort del GPS nosaltres no l'hauríem vist, que ens porta al Clot del Cirer.
Un paratge preciós per la vegetació humida que no hem trobat en cap més lloc, una font, arbres frondosos i cavitats a les parets, un oasi o paradís, ens fa aquesta percepció, a nosaltres i altra gent que hi acampa.
Remuntem per entre arbres florits altre cop cap a la Serra Major per baixar per el Grau de Setfores.
Anem baixant i planejant per la cornisa buscant un bon menjador per dinar, un cop tret el que portem a la motxilla mirem les parets que tenim al davant i uns escaladors que pujaven i baixaven per les parets. Reprenem el camí que només uns pasos una mica delicats equipats amb un cable, ens portarà fins a la Morera del Montsant
Una cerveseta al poble, posa punt i final a l’aventura d’avui.
Ho tenim a tocar i visitem la grandiosa cartoixa D’Escala Dei.
...de Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat.
De tornada podem meravellar-nos amb les moltes vinyes que hi ha per tot el Priorat.
Hem gaudit molt de la sortida acompanyats per el bon temps.
Anem a esmorzar a la fonda i cap a Morera del Montsant, la vistositat de les vinyes que han començat a treure les fulles ens fa fer una parada per contemplar i fotografiar aquest paisatge que no és habitual per nosaltres.
Deixem el cotxe a l'aparcament de la morera del Montsant i enfilarem cap a la Serra Major,
Hi donem una ullada però no ens encantem gaire ja que vigilem molt on posem els peus. Arribem al balcó del Priorat on s’hi entra salvant una canal per una pedra equipada amb un passamà.
Aquí sí que parem per contemplar tota la magnitud que tenim als peus i a l’horitzó.
Uuuuuuuuuufffffffffffffff! prova superada!
Som a la Serra Major. Ara sí que podem contemplar el paisatge sense por. Ho veiem tot. Avui el dia és clar, tot i que fa força vent. El Pirineu que encara porta barret blanc, des del Cap de Creus fins al Francés. No sé si tot, però ens ho sembla: la plana de Lleida, el Priorat i el Baix Camp fins al mar. És fabulós i al mig de tanta bellesa per contemplar hi fem un mos.
Un paratge preciós per la vegetació humida que no hem trobat en cap més lloc, una font, arbres frondosos i cavitats a les parets, un oasi o paradís, ens fa aquesta percepció, a nosaltres i altra gent que hi acampa.
Ho tenim a tocar i visitem la grandiosa cartoixa D’Escala Dei.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat.
De tornada podem meravellar-nos amb les moltes vinyes que hi ha per tot el Priorat.
Hem gaudit molt de la sortida acompanyats per el bon temps.
