dimecres 8 de novembre
Avui hi ha vaga i es veu que, també per caminar. Som poques les que hem decidit (o les obligacions ens han deixat) anar a caminar. Som tres: l'Imma, l'Antònia i jo D. Aguilar.
Farem una de clàsssica, anirem al Brull i el seu sanatori.
Sortim a les nou en un dia gèlid on les mates s'han engruixodit per la rosada, els camps comencen a treure fum amb els primers raigs de sol.
Trobem més caminadors que els habituals en dimecres, la gent està molt conscienciada amb el fet que tinguem els presidents de les entitats sobiranistes, mig govern a la presó i l'altre mig al exili per un govern espanyol que ha fet sortir la vara més severa en contra l'independentisme.
No seguim el sender GR perquè farem una circular i volem passar pel mas Figueroles una impressionant masia datada del 1201. Avui per voler estalviar un revolt, l'observem per una altra òptica que no ens hi havíem fixat. Si goséssim, hi entraríem segur que amaga moltes reminicències del passat. Enfilem per trobar el camí que passa just al costat de l'ermita de Sant Joan de Figueroles.
Ja som al pantà on decidim esmorzar, comencen a sortir petits núvols que no triguen a espessir-se i un cop hem esmorzat, s'acaba el sol. Ens hem d'abrigar.
No ens encantem gaire, i en poca estona som al Brull. Sempre captiva el seu conjunt arquitectònic de pedra rogenca que en dies ennuvolats ressalta més.
Una gran pancarta demana el que fa dies que no ens cansem de demanar: Democràcia.
En arribar al Molí dels Sors fem una parada contempladora a les grans roques de color gris on hi llisca mandrosament el Gurri, al seu pont que tots el pintors i fotògrafs que l'han vist l'han volgut plasmar-lo a les seves teles o capturar-lo amb les seves màquines.
Avui hi ha vaga i es veu que, també per caminar. Som poques les que hem decidit (o les obligacions ens han deixat) anar a caminar. Som tres: l'Imma, l'Antònia i jo D. Aguilar.
Farem una de clàsssica, anirem al Brull i el seu sanatori.
Sortim a les nou en un dia gèlid on les mates s'han engruixodit per la rosada, els camps comencen a treure fum amb els primers raigs de sol.
Trobem més caminadors que els habituals en dimecres, la gent està molt conscienciada amb el fet que tinguem els presidents de les entitats sobiranistes, mig govern a la presó i l'altre mig al exili per un govern espanyol que ha fet sortir la vara més severa en contra l'independentisme.
No seguim el sender GR perquè farem una circular i volem passar pel mas Figueroles una impressionant masia datada del 1201. Avui per voler estalviar un revolt, l'observem per una altra òptica que no ens hi havíem fixat. Si goséssim, hi entraríem segur que amaga moltes reminicències del passat. Enfilem per trobar el camí que passa just al costat de l'ermita de Sant Joan de Figueroles.
Ja som al pantà on decidim esmorzar, comencen a sortir petits núvols que no triguen a espessir-se i un cop hem esmorzat, s'acaba el sol. Ens hem d'abrigar.
No ens encantem gaire, i en poca estona som al Brull. Sempre captiva el seu conjunt arquitectònic de pedra rogenca que en dies ennuvolats ressalta més.
Una gran pancarta demana el que fa dies que no ens cansem de demanar: Democràcia.
Seguim per la pista asfaltada i vigilant de trobar un corriol que ens meni a un arbre monumental, el primer no és el bo, reculem. Ara si! Un roure de mides considerables i envoltat de molsa. La seva soca ens fa pensar que hi havia una altra branca que el temps o les tempestes s'han cuidat de tallar.
El sanatori del Brull. Ha tingut diferents utilitats passant per residència particular com a mas Casademunt a convertir-se, al 1900, en residència per a tuberculosos benestants. Quan va remetre aquesta malaltia es convertí en casa de repòs d'una ordre religiosa. El 1932 es reconvertí altra vegada en sanatori antituberculós. I des del 1956 és propietat de la congregació Jesús Maria convertida en casa d'espiritualitat.
Estem a la tardor, una tardor estranya, els arbres continuen amb el fullatge verd i al terra ja està encatifat de fulles. Ha fet calor fins que ha arribat el fred de cop i grans ventades, les fulles febles ja son a terra i les valentes encara senyoregen dalt de l'arbre.
En arribar al Molí dels Sors fem una parada contempladora a les grans roques de color gris on hi llisca mandrosament el Gurri, al seu pont que tots el pintors i fotògrafs que l'han vist l'han volgut plasmar-lo a les seves teles o capturar-lo amb les seves màquines.
Fem una parada llarga on unes mandarines ens acaben de donar força per arribar a Taradell que el tenim a cop de roc. Entre grill i grill de mandarina ens volem imaginar com devia ser la vida de l'últim estadant a sota d'aquest pont conegut com el pont d'en Gatus.
