Sortim de Taradell en Pep la Filo, la Dolors Ribé i jo, A Vic ens trobem amb l'Antònia i en Jordi.
Poc després de Sant Julià de Cabrera deixem els cotxes per enfilar-nos muntanya amunt.
El dia està emboirat i no triguem gaire a trobar-nos embolcallats per la boira, pensem que se'n anirà i veurem els sol, però com més pugem més espesa es fa.
El camí és bonic, flaquejat de boixos i faigs que ja volen començar a canviar de color per posar-se el vestit de tardor. El terra encatifat de fulles, tot regat per la humitat li dona un caire especial.
No parem al mirador per esmorzar que, en altres ocasions, ens ha permés admirar el Puigsacalm i el Pirineu. Avui la boira no ens deixa veure res. Continuem fins al coll on ja veuríem el Santuari i tampoc veiem res. A la pujada ens sobrava la roba, ara enllestim l'esmorzar sense entretenir-nos gaire. El fred es fa sentir
Les baranes i els agafadors que ens donen seguretat abans d'arribar al Castell de Cabrera, estan humides i fredes. La boira ploranera no ens ha abandonat en cap moment, la taula d'orientació ens indica el què podríem veure però, haurem d'esperar un altre dia.
Com que no ens hem entretingut gaire, per allargar-ho una mica anirem fins al Pla d'Ayats, baixem per les escales i per mig de boscos i falgueres arribem a una pineda que en Pep ens diu: un quart de recreo i a buscar bolets, és començar a buscar que en Pep ja crida que n'ha trobat,
Tots hi posem afició i la recompensa no triga a arribar, omplim bosses i els collim a grapats,
Feia anys que no havíem trobat tants pinetells, estem eufòrics, ens reca marxar però ho fem molt satisfets.
Avui ha estat un dia diferent, el temps no ens ha acompanyat per gaudir de les vistes panoràmiques d'aquests paratges, però la naturalesa ens ha regalat uns dels seus fruits molt preuats.
Mica en mica es va fent tard, agafem els cotxes que son més de les dues.
