Dimecres 17 de maig
Pocs participants, En Pep i la Filo, l'Antònia i en Jordi.
Tavèrnoles - font de la Baronesa- Sant Feliuet de Sabassona - castell de S'avellana - Balmes de sota santa Magdalena
Avui no he participat de la caminada, només posaré les fotos de l'Antònia
Església de Sant Esteve de Tavèrnoles
Llegenda de la Font de la Baronesa de Tavèrnoles
Sembla
que durant l’època de les creuades el baró de Savassona també va voler
participar en la lluita per alliberar la Terra Santa dels musulmans. Mentre
feia els preparatius, abans de marxar, va tenir cura d’avisar el seu millor
criat perquè cuidés de ben a prop la seva jove i encantadora esposa durant la
seva absència per les terres hostils de l’Orient Mitjà.
Així doncs, els dies passaven lentament per a la baronessa, a qui no arribaven
mai notícies del seu estimat espòs. Sovint les tardes assolellades solia
passejar pel romàntic camí que va des del castell a la font de la Baronessa, sempre vigilada pel millor amic del baró. Tant temps fou així, i es allò
que diuen: tant va el cantir a la font…..La qüestió és que el criat i la
baronessa es van enamorar.
Com que
era un amor secret des del camí de la font vigilaven la pujada del Roc del Llum
per si tornava el baró. El cas és que el baró ja en aquells temps era
desconfiat i poc amic dels visitants, i en comptes de tornar pel Roc del Llum,
com hauria estat habitual, va venir per Can Janot. Va enfilar la pujada del Pla
del Castell, i va aparèixer de sobte per damunt la font de la Baronessa i enxampà de ple els dos passerells.El baró, ofès, va matar a cops d’espasa
l’esposa i el criat. Com a record d’aquest fet tan sagnant, des de llavors fins
encara avui en dia, totes les nits de lluna plena, passejant pel camí de la
font i mirant fixament la lluna, es pot distingir clarament la imatge de la
baronessa amb tota la llarga cabellera rossa i vestida amb una túnica blanca
amb el criat molt a prop seu. Però només els veuen els homes que, com el baró,
han estat enganyats per la seva esposa.
Recopilació del Text de la Llegenda :
Ramon Solé
planta d'orella d'ós
planta d'orella d'ós
L'orella d'ós (Ramonda myconi) és una planta de la família de lesgesneriàcies. Popularment també és coneguda com a herba peluda, borraina, herba tossera i borratja de roca
Sant Feliuet de Savassona és una església preromànica, en un planell on s'assenta en roca viva i envoltada de tombes antropomorfes.
Castell de s'Avellana
Actualment el Castell de s’Avellana està en ruïnes.
Era un castell-fortalesa del qual es conserven restes del que van ser els murs, una escala i la base d’una torre.
Està situat darrera el Puig de Conangle, sobre un extrem rocós i molt proper al riu Ter.
Era un castell-fortalesa del qual es conserven restes del que van ser els murs, una escala i la base d’una torre.
Està situat darrera el Puig de Conangle, sobre un extrem rocós i molt proper al riu Ter.
Una balma amb pou
Balma que en un temps llunyà podria haver estat habitada
Una gran llosa li fa de teulada
Serrabou era una de les moltes famílies de grans propietaris
agrícoles que arreu de Catalunya tenien poders municipals i incidien en la vida
pública de les comunitats locals: fins ben entrat el segle XIX els Serrabou de
Tavèrnoles van ostentar repetidament els càrrecs de batlle i jutge de pau del
municipi i apareixen de manera repetida com a testimonis en els judicis de
concòrdia i monopolitzaven la distribució de mercaderies de primera necessitat
(vi, sal, pesca salada, tabac, etc.)
També, fins a mitjan segle XVIII, el mas Serrabou feia la
funció d’ajuntament de Tavèrnoles i alguns dels seus membres eren rectors de Folgueroles
o de Tavèrnoles. És per aquest motiu que a l’arxiu de la casa es conserven documents
tant públics com eclesiàstics.
Jordi Vilamala Salvans
