Dimecres, 29 de març
En trobem al pàrquing, Dolors C, Jaume, Ramon, l'Agnés, Pep, la Filo, Dolors A i a la benzinera de Calldetenes en Jordi i l'Antònia
Arribem a la població de Gualba que travessem per arribar al parc mediambiental on hi ha una noia que ens informa de les condicions i preu per entrar al parc. No ens convencen i donem mitja volta i deixem els cotxes en un camí rural. Haurem de caminar una mica més del previst, no passa res.
Contemplant el salt de Gualba que diuen que fa 133 m.
Baixa cabalós però aquest no el podem veure de prop, en veurem d'altres de molt bonics. Quan arribem gairebé i esmorzem, ja l'hem sobrepassat.
Caminem una estona prop de la riera i trobem dos salts amb unes gorgues als seus peus, no ens hi banyem ho deixarem per l'estiu, a un hi hem d'arribar torejant l'aigua arrapats per les branques i arrels amb alguna sucada d'espardenyes.
Anem pujant una hora per un corriol ben marcat i, a vegades, gairebé grimpant, però res ens impedeix de seguir el trac, avui amb dos GPS.
El camí també va paral·lel a una canonada i per sota una línia elèctrica, tot pujada, fins arribar a les restes d'un polvorí. Arribem al gorg negre encastat dins les roques i alimentat per un bonic i alegre salt.
El Gorg Negre
Sempre, abans de les tempestes, del Gorg Negre naixien fils de boira que s’enfilaven muntanya amunt, fins a formar un gran núvol negre. Aquestes tempestes eren produïdes per els bruixots i les bruixes que es banyaven el Gorg Negre. Després de les tempestes se sentien rialles d’alegries d’aquells éssers.
Ja, des de temps antics se sabia que al Gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots, i en fi, no es va dubtar més de què els diferents fets estranys que queien sobre el poble de Gualba venien d’aquells éssers.
Un dia el capellà amb la finalitat de posar fi a aquests rumors, va agafar una creu de ferro i aigua beneïda i es va dirigir cap al Gorg Negre amb els escolans al darrera formant una processó. Diuen que un cop allà, van poder veure com les aigües bullien degut al nerviosisme de les bruixes en veure les intencions del rector. Ell, decidit, va aixecar el braç amb tota la seva força i va escampar aigua beneïda per les pedres del Gorg. Quan l’aigua va ajuntar-se amb l’aigua de Gorg es varen sentir uns xiscles de les bruixes i els bruixots. Amb aquesta benedicció quedaven atrapats al fons del Gorg Negre, per sempre més.
El capellà va fer clavar la creu a dalt de tot de la muntanya on abans sortia el núvol negre i es diu que des de llavors no s’han tornat a veure més bruixes, ni bruixots ni nuvolades. Però diuen que si t’hi fixes molt a l’ombra de les aigües encara es poden veure els rostres de les bruixes atrapades."
Pugem per un pedregar fins a la creu. Davant nostre en un altre cim una altra creu. Al fons una magnífica panoràmica: sant Celoni, Gualba, el Montnegre... i el mar.
Encara no hem acabat la pujada i trobem la central numero dos. Continuem rostos amunt fins al peu del castell de Can Prat, on dinem. Ara si que comença una llarga baixada que farem per pista,
contemplant les panoràmiques. Tot va molt bé i anem xerrant alegrement i salvant algun obstacle del camí.
fins que trobem uns ruscos d'abelles que ens declaren la guerra i, qui més, qui menys, en sortim picats.
Passem per el costat de la masia de Can Prat. on la llegenda explica:
LA DONA D’AIGUA DEL GORG NEGRE DE GUALBA
Fa molts i molts anys un home vivia a prop del Gorg Negre de, en una masia gran i vella treballant la terra i tenint cura del bestiar.
Un dia al vespre tornant de pasturar, va sentir un so melodiós que el va fer apropar al Gorg Negre.
De l’ aigua surgi una dona d’increible bellesa i cabellera daurada. En veure-la sortir de l’aigua el jove inmediatament va quedar enamorat.
La noia s’hi va acostar i li digué que feia temps que l’esperava. Es van prometre amor per sempre, però la noia li va posar una condició: ”que mai la seguís ni li parlés del Gorg Negre”. Així van quedar.
Es van casar i van tenir dos fills i la felicitat inundava aquella família.
Un malauradat dia però, van començar a discutir pel conreu d’unes terres, i de tant discutir i discutir... l’home enrabiat va dir:”Dona d’aigua havies de ser! “.
L’home va trencar la promesa i llavors la dona va desaparèixer.
El marit va quedar desolat per la seva marxa.
Conta la llegenda que cada nit però, la dona tornava a la masia a veure els seus fills i el seu marit, i a la taula del menjador li queien dues llàgrimes que es convertien en perles i així seguia ajudant a la seva família."
Les perles la devien fer prosperar molt ja que es veu una gran masia.
El Montseny terra de llegendes.
En trobem al pàrquing, Dolors C, Jaume, Ramon, l'Agnés, Pep, la Filo, Dolors A i a la benzinera de Calldetenes en Jordi i l'Antònia
Arribem a la població de Gualba que travessem per arribar al parc mediambiental on hi ha una noia que ens informa de les condicions i preu per entrar al parc. No ens convencen i donem mitja volta i deixem els cotxes en un camí rural. Haurem de caminar una mica més del previst, no passa res.
Emprenem una pujada, que s'anirà fent llarga i costeruda sentint el soroll de l'aigua.
Contemplant el salt de Gualba que diuen que fa 133 m.
Baixa cabalós però aquest no el podem veure de prop, en veurem d'altres de molt bonics. Quan arribem gairebé i esmorzem, ja l'hem sobrepassat.
Caminem una estona prop de la riera i trobem dos salts amb unes gorgues als seus peus, no ens hi banyem ho deixarem per l'estiu, a un hi hem d'arribar torejant l'aigua arrapats per les branques i arrels amb alguna sucada d'espardenyes.
Anem pujant una hora per un corriol ben marcat i, a vegades, gairebé grimpant, però res ens impedeix de seguir el trac, avui amb dos GPS.
El camí també va paral·lel a una canonada i per sota una línia elèctrica, tot pujada, fins arribar a les restes d'un polvorí. Arribem al gorg negre encastat dins les roques i alimentat per un bonic i alegre salt.
El Gorg Negre
Sempre, abans de les tempestes, del Gorg Negre naixien fils de boira que s’enfilaven muntanya amunt, fins a formar un gran núvol negre. Aquestes tempestes eren produïdes per els bruixots i les bruixes que es banyaven el Gorg Negre. Després de les tempestes se sentien rialles d’alegries d’aquells éssers.
Ja, des de temps antics se sabia que al Gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots, i en fi, no es va dubtar més de què els diferents fets estranys que queien sobre el poble de Gualba venien d’aquells éssers.
Un dia el capellà amb la finalitat de posar fi a aquests rumors, va agafar una creu de ferro i aigua beneïda i es va dirigir cap al Gorg Negre amb els escolans al darrera formant una processó. Diuen que un cop allà, van poder veure com les aigües bullien degut al nerviosisme de les bruixes en veure les intencions del rector. Ell, decidit, va aixecar el braç amb tota la seva força i va escampar aigua beneïda per les pedres del Gorg. Quan l’aigua va ajuntar-se amb l’aigua de Gorg es varen sentir uns xiscles de les bruixes i els bruixots. Amb aquesta benedicció quedaven atrapats al fons del Gorg Negre, per sempre més.
El capellà va fer clavar la creu a dalt de tot de la muntanya on abans sortia el núvol negre i es diu que des de llavors no s’han tornat a veure més bruixes, ni bruixots ni nuvolades. Però diuen que si t’hi fixes molt a l’ombra de les aigües encara es poden veure els rostres de les bruixes atrapades."
Pugem per un pedregar fins a la creu. Davant nostre en un altre cim una altra creu. Al fons una magnífica panoràmica: sant Celoni, Gualba, el Montnegre... i el mar.
Encara no hem acabat la pujada i trobem la central numero dos. Continuem rostos amunt fins al peu del castell de Can Prat, on dinem. Ara si que comença una llarga baixada que farem per pista,
contemplant les panoràmiques. Tot va molt bé i anem xerrant alegrement i salvant algun obstacle del camí.
fins que trobem uns ruscos d'abelles que ens declaren la guerra i, qui més, qui menys, en sortim picats.
LA DONA D’AIGUA DEL GORG NEGRE DE GUALBA
Fa molts i molts anys un home vivia a prop del Gorg Negre de, en una masia gran i vella treballant la terra i tenint cura del bestiar.
Un dia al vespre tornant de pasturar, va sentir un so melodiós que el va fer apropar al Gorg Negre.
De l’ aigua surgi una dona d’increible bellesa i cabellera daurada. En veure-la sortir de l’aigua el jove inmediatament va quedar enamorat.
La noia s’hi va acostar i li digué que feia temps que l’esperava. Es van prometre amor per sempre, però la noia li va posar una condició: ”que mai la seguís ni li parlés del Gorg Negre”. Així van quedar.
Es van casar i van tenir dos fills i la felicitat inundava aquella família.
Un malauradat dia però, van començar a discutir pel conreu d’unes terres, i de tant discutir i discutir... l’home enrabiat va dir:”Dona d’aigua havies de ser! “.
L’home va trencar la promesa i llavors la dona va desaparèixer.
El marit va quedar desolat per la seva marxa.
Conta la llegenda que cada nit però, la dona tornava a la masia a veure els seus fills i el seu marit, i a la taula del menjador li queien dues llàgrimes que es convertien en perles i així seguia ajudant a la seva família."
Les perles la devien fer prosperar molt ja que es veu una gran masia.
El Montseny terra de llegendes.
Acabem el dia a la Plaça de Gualba prenent una cervesa.
