Santa Coloma de Farners

 dimecres, 25 d'abril

Farners, riera i voltants de Farners

Santa Coloma de Farners i voltants

Avui sortirem de Taradell en Jaume, en Ramon, l’Agnès, la Dolors Ribé, la Filo, en Pep, la Vili, la Dolors Casassas, la Dolors Aguilar i de Vic l’Antònia i en Jordi.

Aparquem enfront del Parc de Sant Salvador.

Uns arbres altíssims i d’un verd radiant ens donen la benvinguda a un grandiós parc molt cuidat, els nostres passos segueixen un bon tros la riera.

Anem buscant les alzines balladores, agafem una pujada que la hem de desfer, uns altres caminadors, que deuen ser privilegiats com nosaltres, que abans havíem  passat al davant ara hi seran ells. No veiem el que poden ser les alzines balladores, però continuem camí amunt deixant la riera i un masos molt grans envoltats de vivers d'arbres ornamentals.

El cos comença a demanar aliment, però no trobem el menjador que ens agradaria, finalment optem per esmorzar a la vora del camí i a l’ombra ja que el sol comença a esclafar. Els privilegiats d’abans tornen a passar, també deuen haver deixat el camí bo. Una breu salutació i cadascú a lo seu, uns caminar i nosaltres esmorzar.

Continuem pujant fins al balcó dels Penjacans, unes roques que sobresurten ens deixen veure la profunditat on està la riera, baixem cap a la riera on hi tenim una mica de confusió, avui el xerpa te un dia tonto i a estones fa la punyeta.

No triguem gaire a trobar el primer salt amb el gorg, pugem grimpant una mica, tornem a baixar per trobar el segon i ara ja agafem per dins la riera per poder anar al gorg del diable, és una mica de mal caminar i hem de travessar per la riera unes quantes vegades, en una de les vegades jo ho vull fer per un lloc on hi ha troncs i fulles, les fulles cedeixen i m’ensorro fins al forcat. Amb l’ajuda de dos valents puc sortir sense més conseqüències que una remullada

El salt del diable és impressionant, l’aigua cau de molt amunt a un gorg on hi podríem nedar.Després de contemplar i escoltar l’aigua tornem endarrere.


Anem pujant a vegades per corriol a vegades per camí inventat fins que unes roques ens diuen que per allí no, tornem endarrere, fins a trobar un camí senyalat.

En arribar a una esplanada on el vent ens refà de la calor, hi ha un indicador per anar al castell que desestimem tots menys en Pep,



nosaltres ja som a l’ermita de Farners i en Pep ens saluda, ens sap greu no pujar-hi i finalment un grup nombrós decidim arribar-nos-hi.



Ha valgut la pena, el castell està molt restaurat i unes escales faciliten la pujada fins al merlets on les vistes son impressionants.

Una gran esplanada i acondicionada  amb brabacoes i alguna taula que aprofitem per dinar-hi.



A un bosc d’alzines que els hi ha llevat el vestit, esperen que la natura els en confeccioni un de nou

Emprenem la baixada que amb una horeta ens retorna al lloc d’on hem sortit al parc de Sant Salvador.

La primavera ha esclatat i a per tot hem trobat flors i plantes exuberants, aquí hi ha una petita mostra.