Avui: Bulloses
Deixem enrere el càmping Pla de Barrès i aparquem els cotxes al “Pla dels Avellaners”. El primer camí que agafem l’hem de desfer per la dificultat de travessar el riu i el travessem per un pont i ja tenim la ruta encaminada.
Avui la ruta serà de llacs, el primer el llac negre que està cobert per una fina capa de glaç, pujant suaument arribem al llac de la Pradella ja amb una capa de gel més gruixuda, i unes vistes cap el Carlit fantàstiques.
Continuem pel sender rocallós amb boniques vistes per finalment arribar planejant a les Bulloses. Tot i que hem trobat força neu no ens han calgut les raquetes.
“L'estany de la Bullosa era un seguit d'aiguamolls i basses, que s'estenien des del peu del puig Peric, on neix el riu, fins més al sud de la latitud del Carlit. S'aprofità una presa construïda entre el 1903 i el 1910 per a proveir electricitat al Tren Groc i per a regular el cabal del Tet.”
El nom deriva del llatí BULLIRE 'bullir, estar en ebullició, brollar'; aplicat sobretot a aigües que emergeixen amb força.”Viquipedia.
El lloc és paradisíac, i altra vegada estenem sobre una roca els embotits i formatge, amb el pa que cada dia hem anat a buscar en un forn de Puigcerdà.
No seria gaire fàcil trobar un restaurant que ens satisfés més els sentits de la vista i el gust, ens sentim afortunats, i el temps no pot ser més esplèndid.
Deixem enrere el càmping Pla de Barrès i aparquem els cotxes al “Pla dels Avellaners”. El primer camí que agafem l’hem de desfer per la dificultat de travessar el riu i el travessem per un pont i ja tenim la ruta encaminada.
Avui la ruta serà de llacs, el primer el llac negre que està cobert per una fina capa de glaç, pujant suaument arribem al llac de la Pradella ja amb una capa de gel més gruixuda, i unes vistes cap el Carlit fantàstiques.
Continuem pel sender rocallós amb boniques vistes per finalment arribar planejant a les Bulloses. Tot i que hem trobat força neu no ens han calgut les raquetes.
“L'estany de la Bullosa era un seguit d'aiguamolls i basses, que s'estenien des del peu del puig Peric, on neix el riu, fins més al sud de la latitud del Carlit. S'aprofità una presa construïda entre el 1903 i el 1910 per a proveir electricitat al Tren Groc i per a regular el cabal del Tet.”
El nom deriva del llatí BULLIRE 'bullir, estar en ebullició, brollar'; aplicat sobretot a aigües que emergeixen amb força.”Viquipedia.
El lloc és paradisíac, i altra vegada estenem sobre una roca els embotits i formatge, amb el pa que cada dia hem anat a buscar en un forn de Puigcerdà.
No seria gaire fàcil trobar un restaurant que ens satisfés més els sentits de la vista i el gust, ens sentim afortunats, i el temps no pot ser més esplèndid.
Acabarem el dia als Banys de Lló.
Soparem espaguetis picants de la Filo i avui sí, juguem al rummi.
Dia 11
Avui ja carreguem els cotxes amb totes les nostres pertinences però encara ens queda la última excursió d’aquests quatre dies per la Cerdanya, avui ens arribarem a l’estany de Malniu.
A la caseta no ens cobren el forfer ja que ens diuen que la neu no està gaire bé. De fet només ens el varen cobrar el dia dels Estanys de la Pera. De tota manera ja ens calcem les raquetes.
Soparem espaguetis picants de la Filo i avui sí, juguem al rummi.
Dia 11
Avui ja carreguem els cotxes amb totes les nostres pertinences però encara ens queda la última excursió d’aquests quatre dies per la Cerdanya, avui ens arribarem a l’estany de Malniu.
A la caseta no ens cobren el forfer ja que ens diuen que la neu no està gaire bé. De fet només ens el varen cobrar el dia dels Estanys de la Pera. De tota manera ja ens calcem les raquetes.
Comencem a caminar per una pista coberta de neu, anem agafant alçada i deixem la pista per endinsar-nos al bosc prop d’un rierol amagat per la neu que creuarem unes quantes vegades. Quan s’eixampla la perspectiva i el paisatge ha estat ventejat, la neu es converteix en cristalls, sembla que en trepitjar-los haurien de tallar.
Dalt del pla una caseta molt assolellada ens crida l’atenció, és el Refugi de la Feixa. Un cartell indica que fan esmorzars i dinars, no ens ho pensem gens, i demanem si ens farien dinar i un noi molt trempat ens diu que ens farà un arròs amb bolets, amanida de ceba i caldo. Ja ho hem decidit ràpidament avui no menjarem embotit per dinar.
Sense gaire esforç arribem a l’Estany de Malniu, està ben glaçat. Uns nens i un gos s’ho passen pipa. Intercanviem fotògrafs per poder sortir tots a la foto, parlem una mica amb el pare de família i resultar ser de Vic.
Aquets dies s’ha convertit en un clàssic menjar galetes i fruita a vora un llac.
Dalt del pla una caseta molt assolellada ens crida l’atenció, és el Refugi de la Feixa. Un cartell indica que fan esmorzars i dinars, no ens ho pensem gens, i demanem si ens farien dinar i un noi molt trempat ens diu que ens farà un arròs amb bolets, amanida de ceba i caldo. Ja ho hem decidit ràpidament avui no menjarem embotit per dinar.
Sense gaire esforç arribem a l’Estany de Malniu, està ben glaçat. Uns nens i un gos s’ho passen pipa. Intercanviem fotògrafs per poder sortir tots a la foto, parlem una mica amb el pare de família i resultar ser de Vic.
Aquets dies s’ha convertit en un clàssic menjar galetes i fruita a vora un llac.
En arribar al Refugi de la Feixa i alliberar-nos de les raquetes dels peus, en Jordi ens porta un caldo ben calent que es posa de meravella mentre l’arròs es va coent. L'arròs va resultar exquisit. Un tastet de formatges i melmelades va ser el que ens va servir de postres. Tot producte biològic i de proximitat.
Ja només ens queda arribar als cotxes i encaminar-nos cap a casa.
Han estat uns dies fantàstics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada