Matinal a Tavertet

Dimecres dia 27

Es troben al pàrquing l’Imma, en Pep, la Filo, la Dolors Casassas, en Ramon, l’Agnès, i jo Dolors A, m’incorporo una mica més tard per problemes de despertador. La política ens te molt a l’expectativa, és el centre dels comentaris. Encara no s’ha decidit on anirem i optem per fer una excursió cap a Tavertet.

Un cop passem per Roda ja no estem tant segurs que sigui una bona decisió, la boira ha pres possessió del territori, però esperançats de que escampi, ens mantenim ferms amb la decisió.

Tavertet és un indret que sempre atrau, fins i tot embolcallat de boira fascina. Comencem la caminada rostos amunt pel costat del dipòsit d’aigua. La pujada d’avui la farem tota al començar, les vistes a la població i voltants és maquíssima.

Anem pujant i sembla que ja som a dalt però no, encara queda un tros però no es gaire fatigosa. Algun enginy dels propietaris ens fan una mica dificultós el pas: una tanca que enrampa, una escala no gaire convencional ... 

Un cop ja als plans per dins unes mates hi ha un home que busca bolets. Ens hi apropem i dins el cistell uns pinetells hi reposen. Intercanviem unes paraules i continuem caminat. No fem ni quatre passes que els primers treuen el cap, ai marededéu, a veure si s’haurà acabat la caminada! Noooo, en trobem quatre de comptats, seguim  fins que unes bardisses sens han menjat el camí i una tanca consistent ens barra el pas, hem de vorejar-la una mica i podem entrar cap el nostre recorregut.

La gana ja fa estona que es fa sentir, la boira no ha volgut marxar del tot però no és gaire espessa i ens asseiem en unes pedres on deunidó el que podem contemplar, plans i pastures que s’amaguen dins el Collsacabra.

Anem seguint ara ja donat la volta a la circular el camí molt ben marcat ens portarà fins a la cova de Cortils. 

Una gran cavitat que en temps remot va ser habitada, un gran faig amb moltes branques gruixudes, sembla que nou, corona aquest indret. Una altra bauma més petita i tornem a sortir al camí que en pocs metres ens porta a la Roca Llarga. Una roca que sobresurt a tota la cinglera i et penja a l'abisme. Un punt geodèsic ens diu que estem a 1.186 m d’alçada. 

La panoràmica que observem tot i que el dia està una mica enlleganyat és espectacular. 

La tardor ja comença a despuntar i uns aurons que ja canvien de color es mereixen una fotografia i ens col·loquem tot el grup i l’Imma ens ofereix uns anissos que opten per caure a terra i seguidament es llancen al vuit, no tenim cap ganes d’anar-los a buscar.

Ja veiem el molí de vent de l’Avenc. En arribar-hi comença la davallada seguint unes fites que ens portaran a la gran masia de l’Avenc. Les vistes segueixen sent espectaculars.

Per un corriol, existent o inventat,  anem a buscar la pista que ressegueix la cinglera envoltada de prats on les vaques pasturen pacíficament.

Els penya-segats  ens ofereixen una varietat de colors i les seves alçades vertigen.  El poble de Tavertet ens diu que per avui ja en tenim prou de caminada.