Ahir pel whatsaap ja hi varen haver baixes. Finalment ens trobem a l'aparcament en Pep, la Filo, en Ramon l'Agnès i jo Dolors A, a Vic l'Antònia i en Jordi.
Potser podríem anar a Sant Sebastià? per a prop no hi anem mai. En parlar amb els de Vic decidim anar a Cabrera. Mentre ens hi anem acostant unes boires van tapant la carena de Cabrera. En arribar a l'Esquirol decidim canviar la ruta, cap a Tavertet el cel està seré. Anirem al Puig de la Força.
Poc després de Tavertet aparquem els cotxes. Comencem a caminar per la pista que no triguem a abandonar per encaminar-nos cap un corriol que ens portarà a resseguir la cinglera,
les vistes envers els pantans son fantàstiques el primer que albirem és el de Susqueda, una mica més enllà el de Sau, el majestuós Montseny de teló de fons.
Ens asseiem en una terrassa on les vistes son immillorables per esmorzar. Uns voltors amb els seus vols acaben d'arrodonir l'espectacle.
Anem planejant agradablement gaudint de cada pas, els narcisos estan en plena floració deixant els prats de color groc.
Retornem a la pista fins a trobar un corriol on emprendrem una baixada considerable pel mig de roques i un terra esglaonat i feréstec.
Travessem per una gran balma dita del Castell.
Les runes del castell ja s'albiren en mig del bosc. Ara una costeruda pujada ens durà a un pla de roca. Però, com que som una mica agosarats,
hem d'anar fins a l'última roca. Un arbre mort i una corda ens ajuda a fer el pas. La roca s'ha desprès de la cinglera principal.
Continua l'espectacle de colors a les parets dels cingles i dels boscos: que ja la primavera fa canviar els verds, l'aigua dels pantans que el vent mou com escates de peixos brillant. Amb la mirada resseguim l'excursió que varem fer dies enrere, només ens separa el Sot de Balà.
El pantà no està al 100x100 de la seva capacitat això fa que sembli que està vorejat de platges amb la sorra marró, el campanar de l'església de sant Romà sobresurt un bon tros.
Ja amarats de bellesa i pau retrocedim un bon tros pel mateix camí fins a agafar una variant de verds plans i remats de vaques pasturant amb algun vedellet esgarriat que acaben d'arrodonir el plaer de la vista.
De retorn als cotxes, en Pep ens diu, que si no tenim tard, ens convida a una cervesa. Aquesta setmana va ser la seva onomàstica. Ens la prenem en un bar de Tavertet.
Ha estat una excursió molt plaent i gens feixuga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada