Castell de Besora

Dimecres, 8 de març

Aquest matí en arribar a l’aparcament hem tingut una agradable sorpresa. Hi ha tres Privilegiats nous, l’Agnès, en Ramon i en Jaume. Ens trobem també els habituals: la Filo, en Pep, la Dolors Ribé, la Dolors Casassas i l’Imma – avui ens falta la Dolors Aguilar que està de viatge, per 15 dies!- a Vic hi trobem l’Antònia i en Jordi.

Marxem amb poca visibilitat i amb l’esperança que aclarirà ja que s’ha escollit fer aquesta matinal des del castell de Montesquiu al de Besora per poder veure el Pirineu.

Comencem a caminar sense que el temps canviï. Esmorzem ben asseguts en una petit muret de pedra. Cadascú es porta el seu entrepà però després i com de costum surt el bufet lliure: formatge “ibèric”, llonganissa, assortit de xocolates, teules, maduixes, carquinyolis.. amb traguinyolis del vi de la bota d’en Pep.

Al cap de poc sortim a una clariana amb vistes, el Pedraforca, sense neu, i el Pirineu, ben blanc i il·luminat pel sol, treuen el cap per damunt la boira.

Continuem fins arribar a sota el castell de Besora. Al davant la majestuosa masia del Pla.

Una última pujada i ja som al cim (1.023 m.). El pla està net de vegetació i estan netejant les parets de les runes de l’església del castell.

Els historiadors situen la construcció del castell a finals del s. IX, sota les ordres de Guifré el Pilós, comte d’Urgell i Cerdanya, quan portava a terme la seva política de repoblament d’aquestes terres.

La boira que ve de llevant està enfilant i ens tapa la vista. Esperem una mica i ens uns moments breus podem entreveure el Montseny i les muntanyes de Montserrat.

Baixem i la tornada la fem per un altre camí que després de passar pel collet de la Mongia ens porta al Pla de Revell, magnífic! Ampli, verd, amb una bassa que xucla els nostres fotògrafs.

Continuem fins arribar als cotxes.

Com sempre una matinal molt plaent. Avui amb l’enyorança de la Dolors tot i que hem pogut veure-la en les fotos que ens ha enviat pel WhatsApp.