Raquetes de neu per la Cerdanya

Per la Cerdanya amb raquetes

dimecres 21 de febrer

Avui la Filo, en Pep, en Ramon, l'Agnès, la Dolors R. la Dolors C. la Dolors A i els vigatans en Jordi i l'Antònia carreguem les raquetes per anar a passejar per la Cerdanya.

Marxem a les set del matí, amb l'esmorzar i molta il·lusió el dinar no el portem ja que el tenim encarregat al refugi de la Feixa.

Sortim de Taradell que el cel està seré però pel camí es va ennuvolant, cauen les primeres gotes, res, això no serà res, en arribar a Meranges la neu ja ha pres la carretera, res que no serà res, el mal temps és fins a les deu, nosaltres amunt per un camí sense identificar i a la dreta l'infinit, el cotxe que ja ha de apartar la neu com un lleva neus i continua nevant, parem i decidim recular, sort d'uns bons cotxes i millors xofers, no se'ls fa difícil. Entre tant fem les maniobres ens truquen els responsables del refugi i desdim el dinar.




Anem cap a l'estació d'esqui de Guils
de Cerdanya, el bar està obert i servirà per poder esmorzar i prendre alguna cosa calentona. Fa molt vent i aixeca la neu, que be que estem ven refugiats!, fa mandra sortir, però alguna cosa hem de fer.




































Decidim calçar-nos les raquetes ni que sigui per donar la volta a les instal·lacions, fa un fred que pela, les raquetes costen de posar però finalment tots equipats ens plantem davant la guixeta on venen els forfes per fer els circuits, la noia que els ven ens anima i diu que hi ha tres recorreguts, petit, mitjà i llarg.

Ha parat de nevar i el paisatge està esplendorós amb neu acabada de caure que cruix als nostres peus, vestin els arbres de gala i amb el silenci de fons.

Ens anem animant i deixem el petit circuit enrere, pel mig dels arbres ja vol despuntar el sol, que no triga gaire a il·luminar-ho tot.

Una  mica enjogassats fem caure la neu dels arbres, alguna rebolcada també va bé, el cos es va escalfant i és un plaer difícil de narrar la sensació que ens acompanya
´
Sortim del bosc i una meravella s'obre als nostres ulls, paisatge de muntanyes i arbres nevats,



No hem de caminar gaire més per arribar a la barraca de les cases,



Tornem a desfer una mica de camí i seguint les marques de retorn anem davallant. Som a la cruïlla del circuit mitjà ens encalcen una parella que ens anima a fer el llarg, llàstima que ara ens trepitjaran la neu! però ni ha tanta que si la vols trepitjar verge només cal desplaçar-te dues passes.

Amb lleugera pujada no ens en adonem que tornem a ser a l'estació d'esquí.

 Ens pararem a Puigcerdà a dinar i acabarem de gaudir del dia fent un passeig fins al llac.

 

 Ha estat un dia extraordinari, a els meteoròlegs se'ls hi ha retardat una mica el pronòstic però deunidó el que l'han endevinada.