Matinal al Montseny

Dimecres 22 de novembre.

Avui seguim perseguint la tardor, farem una matinal al Montseny.

A l'aparcament ens trobem en Ramon, l'Agnès, i D. Aguilar, arriben els de Vic: l'Antònia en Jordi i finalment en Pep i la Filo. Ja a la carretera desfem uns metres, m'he descuidat les ulleres de sol i sembla que faran falta el dia és extremadament seré.

La carretera de Viladrau fins a l'aparcament de la font de Passavens està esplèndida de colors, tots els colors de la tardor hi tenen representació, és un paisatge espectacular.

A la zona determinada per aparcar hi deixem els cotxes. Un grup d'una dotzena de persones ja caminen quan nosaltres estem carregant les motxilles, els anem al darrera no gaire tros, nosaltres creuem el torrent i ells continuen amunt pel mateix cantó.

Tenim al davant una forta pujada que l'anem vencent a poc a poc, els fajos ja han perdut les fulles, fem una petita parada a la Font de Briançó,

Dubtem si hi esmorzem però decidim pujar un tros més, volem un menjador amb vistes, el dia s'ho mereix. Una vegada sembla que hem trobat el lloc ideal traiem l'esmorzar i tot contemplant els pics que ens esperen l'anem engolint, el turó de l'Home i turó Gros, aquest encara no sabíem que el pujaríem,

les Agudes no les tenim a l'abast de la vista ja que hi som a sota. No hem caminat gaire que una una espectacular panoràmica apareix davant nostre, el dia és clar però cap a mar una lleugera capa de núvols ens priva de contemplar-lo.

Tenim el cim a cop de roc, som a la collada de Sesagudes, una bona colla de gent esmorza al peu del pic. Mai cap dimecres havíem trobat tanta gent.

Les Agudes 1705m. és el segon pic més alt del Montseny superat per un metre el turó de l'Home amb 1706 m. Fa molt vent però no tenim pressa, el que veiem es mereix que ho admirem a poc a poc. Pinzellades de tots els tons de marró, groc, vermell, verd... una bona demostració cromàtica. Un mar de muntanyes acaba d'arrodonir el quadre a 360º  El Far, Puigsacalm, el Pirineu amb alguna cresta nevada i amb el Canigó posat-li punt i final, pantà de Santa Fe, Montserrat, Matagalls.... Fem les fotos de rigor i cap a l'altre objectiu que tenim enfront.

Uns agafem el corriol i els altres fan la serra del Puig Sacarabassa i ens tornem a trobar al coll de Sesbasses per encarar la pujada cap al turó de l'Home, hi ha un grup nombrós de Sitges, en Jordi els hi fa la foto de rigor i ells fan el mateix per nosaltres.

Avui l'estació meteorològica ja no funciona. Hi ha unes antenes al cim proper de Sesolles i on hi havia un destacament militar s'hi pot accedir, nosaltres ho deixem per un altre dia.

Per unes escales emprenem la baixada, el turó gros ens crida, que si li fem cas que si no, que si tenim temps que si no,

sucumbim a la temptació i cap allà anem.

La baixada la fem sense camí, pel mig de mates i matolls, sort que el guia ho té clar i veu un avet i el senyala com a punt per trobar el sender.

Ara tenim un sender que els diferents pals que senyalen el recorregut ens diuen que porta a Santa Fe, però agafen un corriol i anem a parar al pou de glaç més ben conservat de la contrada.

Jo vaig buscant un arbre que recordo vagament d'una abraçada entre un avet i un faig, no el sé trobar.

Les fagedes son espectaculars en totes les èpoques de l'any, avui el paisatge és ja més d'hivern que de tardor, només alguns escadussers conserven fulles i més a la part baixa on no hi deu haver bufat tant el vent.

El terra sembla escombrat de poc perquè les fulles que han caigut dels arbres no es veuen per enlloc.
A la font dels Passavents hi ha gent omplint garrafes d'aigua.
A l'aparcament ens tornem a trobar amb la gent de Sitges i una bona colla de cotxes, sembla que sigui un dia festiu.
La tornada a casa la fem més lentament del que seria habitual, però volem gaudir i retenir la bellesa d'aquests paratges.