Dimecres 18 d'octubre
La tardor no es deixa veure, els arbres es mantenen verds i el terra si que està encatifat de fulles que la secada ha fet caure. La grandiositat dels faigs i la verdor de les seves capçades no et poden deixar
Hi trobem un personatge que ja està a punt per les festes de Nadal.
La setmana passada varem ser a la Vall d’Aran i els colors
de tardor ja hi eren presents, tenim ganes de veure tardor i avui anirem a la
Grevolosa.
Sortim de Taradell la Filo, en Pep i recollim a Vic a l’Antònia
i en Jordi.
Trobem que han a condicionat uns pàrquings i una carbonera
on es pot entendre el procés per fer el carbó.
La primera parada serà a Sant Nazari per esmorzar, fa un dia
de tardor, en molts trossos tant de carretera com de camí, hem trobat la boira baixa,
no hem de triar la taula per si ens toca molt el sol, esmorzem debaten el tema que
fa dies que ens preocupa: l’independència. No en traiem l’aigua clara i marxem
amb la mateixa preocupació, però amb les ganes de gaudir de la natura.
La tardor no es deixa veure, els arbres es mantenen verds i el terra si que està encatifat de fulles que la secada ha fet caure. La grandiositat dels faigs i la verdor de les seves capçades no et poden deixar
indiferent. Com tampoc les arrels descalçades del terra que manifesten la duresa estenent-se com un gran pop. Donen vida i mantenen, drets com ciris, uns arbres
de més de trenta metres d’alçada. El paisatge embolcallat per la boira te un aspecte fantasmagòric.
Hi trobem un personatge que ja està a punt per les festes de Nadal.
Continuem pujant per poder fer una circular. Encara no som a la carena que la pluja ens fa desdir i tirem enrere. No ha
estat res, només un ruixat per empipar i fer-nos posar tot el que portàvem per
protegir-nos de la pluja. Decidim allargar l’excursió prop del cotxe, en Pep recorda un salt d’aigua que un dia
varen visitar. Cap allà ens dirigim i els torrents que travessem estant faltats
d’aigua. El que pressentim é que el salt serà escàs.
Efectivament el paratge és preciós però del salt res de res. Haurem de tornar una altre dia. Ja de retorn a la pista passem per la casa rural del Guell on hi torbem a faltar els cavalls, no sabem si per sempre.
La casa de la foto no és el Güell, aquesta no sé com es diu. i com no pot ser d'altra manera l'Antònia ha plasmat els fruits que ens ofereix la natura.
Quatre gotes més
ens han acompanyat en el camí de tornada.
Un altre dia tornarem a veure els colors de tardor i el salt d'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada