Diumenge 12 de febrer de 2017
Matinal a veure salts d'aigua.
Tota la setmana que va plovent i avui sembla que farà una treva, decidim anar a Rupit a veure si la seva riera ens obsequia amb uns salts cabalosos.
Sortim de Taradell en Pep, la Filo que em venen a cercar a casa ja que no he sigut del tot puntual, l'Imma i la Dolors C venen caminat i ens col·loquem tots al cotxe. A Vic s'hi afegeixen l'Antònia i en Jordi.
A l'aparcament urbà hi ha un cartell que diu que hi poden aparcar els residents, nosaltres ho serem per avui. L'Antonia va a comprar coca.
Ens dirigim cap el pont penjat, és més segur del que jo recordo.
En arribar a l'hort de l'escola tenim dubtes per on em de tirar i una senyora des de dalt de la finestra ens el indica. Nosaltres volem anar a l'ermita de Santa Magdalena, ja que l'hem vista moltes vegades de lluny i mai l'hem trepitjada.
L'indret està molt cuidat i les vistes espectaculars.
El dia està ennuvolat, les pedres llueixen i regalimen d'humitat. Esmorzem sota una barbacana que va de contrafort a contrafort, almenys aquest banc no età moll. La coca està boníssima. Desfem un tros de camí per anar a trobar la riera i seguir-la, arribem a la font de la Pomareda que avui te un raig com el canell.
Aquí ja tenim una gran salt d'aigua, és bonic contemplar la seva fúria. Qui sap el que triga una gota d'aigua a arribar al mar?
Matinal a veure salts d'aigua.
Tota la setmana que va plovent i avui sembla que farà una treva, decidim anar a Rupit a veure si la seva riera ens obsequia amb uns salts cabalosos.
Sortim de Taradell en Pep, la Filo que em venen a cercar a casa ja que no he sigut del tot puntual, l'Imma i la Dolors C venen caminat i ens col·loquem tots al cotxe. A Vic s'hi afegeixen l'Antònia i en Jordi.
A l'aparcament urbà hi ha un cartell que diu que hi poden aparcar els residents, nosaltres ho serem per avui. L'Antonia va a comprar coca.
Ens dirigim cap el pont penjat, és més segur del que jo recordo.
En arribar a l'hort de l'escola tenim dubtes per on em de tirar i una senyora des de dalt de la finestra ens el indica. Nosaltres volem anar a l'ermita de Santa Magdalena, ja que l'hem vista moltes vegades de lluny i mai l'hem trepitjada.
L'indret està molt cuidat i les vistes espectaculars.
El dia està ennuvolat, les pedres llueixen i regalimen d'humitat. Esmorzem sota una barbacana que va de contrafort a contrafort, almenys aquest banc no età moll. La coca està boníssima. Desfem un tros de camí per anar a trobar la riera i seguir-la, arribem a la font de la Pomareda que avui te un raig com el canell.
Aquí ja tenim una gran salt d'aigua, és bonic contemplar la seva fúria. Qui sap el que triga una gota d'aigua a arribar al mar?
Els primer narcisos ja treuen el cap.
Anem caminat per una suau pujada fins arribar al lloc on per un gran buit llença les aigües la riera de Rupit.
Una mica més amunt un mirador ens deixa veure el salt en tota la seva magnitud. El primer caient ho fa disciplinat per després obrir-se i espetegant en diferents roques i nivells, sembla un mantell de núvia,
ESPECTACULAR.
La ruta continua cap a Sant Joan de Fàbregues però la riera va molt plena i l'hem de travessar, no ens queda més remei que descalçar-nos i creuar-la amb els peus nus.
Uf! que freda!
Sant Joan de Fàbregues, fou la església parroquial de Rupit fins al 1878, llàstima que no la podem visitar per dins, sembla molt arreglada, la seva rectoria s'ha convertit en una casa de colònies. tot l'indret fa molt goig.
Continuem per la pista fins a trobar el corriol que ens ha de portar al mirador de Bassís. Un indicador que costa una mica de llegir, ens diu que hi ha unes tombes antropomorfes i seguim les indicacions.
Una pujada suau i no gaire llarga ens deixa al mirador del Bassís. El Collsacabra s´ha vestit amb les millors gales, els penya-segats majestuosos i amb el diferents tons de grisos i negres depenen de si hi regalimava aigua, la llum ha fet una mica el ronso, les boires amenaçadores i prou. Un gran alzinar ho va embolcallant tot. Les bruixes segur que hi estan molt bé.
Continuem pel pla Palomera fins arribar al mirador de Rupit on buidem una mica més les motxilles i fem barreja de raïm, galetes i mandarines.
Hi ha uns corriols que ens baixarien directes al poble però nosaltres continuarem per arribar pels molins i el pont dels tres ulls.
Ha sigut una excursió d'estrella, relaxada i contemplativa hem arribat a Taradell a 1/4 de quatre.
Anem caminat per una suau pujada fins arribar al lloc on per un gran buit llença les aigües la riera de Rupit.
Una mica més amunt un mirador ens deixa veure el salt en tota la seva magnitud. El primer caient ho fa disciplinat per després obrir-se i espetegant en diferents roques i nivells, sembla un mantell de núvia,
ESPECTACULAR.
La ruta continua cap a Sant Joan de Fàbregues però la riera va molt plena i l'hem de travessar, no ens queda més remei que descalçar-nos i creuar-la amb els peus nus.
Uf! que freda!
Sant Joan de Fàbregues, fou la església parroquial de Rupit fins al 1878, llàstima que no la podem visitar per dins, sembla molt arreglada, la seva rectoria s'ha convertit en una casa de colònies. tot l'indret fa molt goig.
Continuem per la pista fins a trobar el corriol que ens ha de portar al mirador de Bassís. Un indicador que costa una mica de llegir, ens diu que hi ha unes tombes antropomorfes i seguim les indicacions.
Una pujada suau i no gaire llarga ens deixa al mirador del Bassís. El Collsacabra s´ha vestit amb les millors gales, els penya-segats majestuosos i amb el diferents tons de grisos i negres depenen de si hi regalimava aigua, la llum ha fet una mica el ronso, les boires amenaçadores i prou. Un gran alzinar ho va embolcallant tot. Les bruixes segur que hi estan molt bé.
Hi ha uns corriols que ens baixarien directes al poble però nosaltres continuarem per arribar pels molins i el pont dels tres ulls.
Ha sigut una excursió d'estrella, relaxada i contemplativa hem arribat a Taradell a 1/4 de quatre.
Hem escollit el dia ideal per gaudir de l'aigua (i provar que estava freda) així com de la verdor, encara hivernal.
ResponElimina