Dimecres 18 de gener de 2017
Matinal a el Coll, Roques-Rojas, avencs de roca rojas, sot de l'infern, coll de Uria. El Coll
Avui sortim a les nou, el deures dels avis es presenten com es presenten.
En Jordi i l'Antònia ja son a l'aparcament de la Font Gran quan i arribo jo. L'Imma ja està baixant pel pont i la Dolors Ribé també aparca el cotxe. En Pep passa de llarg: va a posar gasoil però no triga en arribar i per últim ho fa la Filo. Ja hi som tots.
El dia és clar i fa molt sol, tot i que els termòmetres no pugen dels quatre graus sota zero arribant en algun tram a menys 7. Els camps no es veuen gebrats, deu ser que no hi ha humitat. Els ramats es comencen a despertar. Els arbres sense fulles i les muntanyes del Cabrerés netes i polides confereixen una imatge de postal.
En arribar al Coll, a tot això abans esmentat, s'hi afegeix el Pirineu nevat i la vall de la Garrotxa, ESPECTACULAR!
Avui volem celebrar l'aniversari d'en Jordi i l'onomàstica de l'Antònia i havíem pensat a dinar al Coll, la casa nadiua de l'Àngel Colom i Colom, l'àngel de les sis ales i no serà possible ja que només fan dinars els caps de setmana. A una senyora que estenia la roba li varem preguntar si ens en faria per nosaltres i ella que no que no i al final li vaig preguntar: ni vedella amb bolets?, va ser que no.
La gana ens apresta, tot i que no fa gaire que caminem, ja comença a ser hora. Arribem a la masia de Roca-roja. Una taula envoltada de bancs i a recer del vent, ens crida l'atenció però comptat i debatut decidim no esmorzar-hi ja que invadim una propietat privada i no tenim la vista del Pirineu. Decisió molt encertada, ja que al lloc on esmorzem, la vista és immillorable i no fa ni aire.
Amb la panxa plena no triguem a endinsar-nos pel bosc hivernal on el faig ha perdut la fulla i deixat els seus troncs grisos i lluents. Emprenem una forta baixada,
que ens portarà a una riera seca amb clots gelats on el gel agafa diferents tons degut al gruix i fondària, ens trobem en un indret on les fades s'hi deuen trobar molt a gust.
Pel camí també trobem un mas en runes. El portal és obert i, aquí sí, que hi entrem sense cap recança. Quatre parets cobertes de molsa i poca cosa més. De què devien viure aquella gent? som al sot de l'infern.
Seguim baixant per un corriol encatifat per les fulles, pel gruix podríem dir-ne emmatalassat. Tot i que és molt dret no ens fa patir gens, total si caiem segur que no ens farem mal.
Veiem la carretera asfaltada que ens portaria a Sant Feliu de Pallerols on hi anirem a tocar sense trepitjar-la. Som al coll d'Uria. Un camí molt fressat ens farà guanyar desnivell sense gairebé adonar-nos-en. Ja som al Coll on el conjunt de cases i païses formen un llogaret preciós.
En no poder-hi dinar, ens dirigim cap a la Devesa i està tancat; cap al Far i també està tancat. Finalment ho farem al restaurant del Coll de Condreu. No el qualificaríem d'estrella Michelin però passem una bona estona gaudint de la nostra companyia. Ens queda per descobrir el bolet de Troia.l Ningú a qui ho em preguntat sap donar-nos informació. Serà un altra dia. Segurament portat-nos el dinar a la motxilla.
L'Antònia s'ha lluït amb les fotos macro.
Avui sortim a les nou, el deures dels avis es presenten com es presenten.
En Jordi i l'Antònia ja son a l'aparcament de la Font Gran quan i arribo jo. L'Imma ja està baixant pel pont i la Dolors Ribé també aparca el cotxe. En Pep passa de llarg: va a posar gasoil però no triga en arribar i per últim ho fa la Filo. Ja hi som tots.
El dia és clar i fa molt sol, tot i que els termòmetres no pugen dels quatre graus sota zero arribant en algun tram a menys 7. Els camps no es veuen gebrats, deu ser que no hi ha humitat. Els ramats es comencen a despertar. Els arbres sense fulles i les muntanyes del Cabrerés netes i polides confereixen una imatge de postal.
En arribar al Coll, a tot això abans esmentat, s'hi afegeix el Pirineu nevat i la vall de la Garrotxa, ESPECTACULAR!
Avui volem celebrar l'aniversari d'en Jordi i l'onomàstica de l'Antònia i havíem pensat a dinar al Coll, la casa nadiua de l'Àngel Colom i Colom, l'àngel de les sis ales i no serà possible ja que només fan dinars els caps de setmana. A una senyora que estenia la roba li varem preguntar si ens en faria per nosaltres i ella que no que no i al final li vaig preguntar: ni vedella amb bolets?, va ser que no.
La gana ens apresta, tot i que no fa gaire que caminem, ja comença a ser hora. Arribem a la masia de Roca-roja. Una taula envoltada de bancs i a recer del vent, ens crida l'atenció però comptat i debatut decidim no esmorzar-hi ja que invadim una propietat privada i no tenim la vista del Pirineu. Decisió molt encertada, ja que al lloc on esmorzem, la vista és immillorable i no fa ni aire.
Amb la panxa plena no triguem a endinsar-nos pel bosc hivernal on el faig ha perdut la fulla i deixat els seus troncs grisos i lluents. Emprenem una forta baixada,
que ens portarà a una riera seca amb clots gelats on el gel agafa diferents tons degut al gruix i fondària, ens trobem en un indret on les fades s'hi deuen trobar molt a gust.
Pel camí també trobem un mas en runes. El portal és obert i, aquí sí, que hi entrem sense cap recança. Quatre parets cobertes de molsa i poca cosa més. De què devien viure aquella gent? som al sot de l'infern.
Seguim baixant per un corriol encatifat per les fulles, pel gruix podríem dir-ne emmatalassat. Tot i que és molt dret no ens fa patir gens, total si caiem segur que no ens farem mal.
Veiem la carretera asfaltada que ens portaria a Sant Feliu de Pallerols on hi anirem a tocar sense trepitjar-la. Som al coll d'Uria. Un camí molt fressat ens farà guanyar desnivell sense gairebé adonar-nos-en. Ja som al Coll on el conjunt de cases i païses formen un llogaret preciós.
En no poder-hi dinar, ens dirigim cap a la Devesa i està tancat; cap al Far i també està tancat. Finalment ho farem al restaurant del Coll de Condreu. No el qualificaríem d'estrella Michelin però passem una bona estona gaudint de la nostra companyia. Ens queda per descobrir el bolet de Troia.l Ningú a qui ho em preguntat sap donar-nos informació. Serà un altra dia. Segurament portat-nos el dinar a la motxilla.
L'Antònia s'ha lluït amb les fotos macro.
Que puc dir-te, em repetiré unaltre vegada un resum perfecta de la excurcio, aixó es té qué imprimir!!!!!
ResponEliminaD'acord amb l'Antònia pels resums i per l'idea d'imprimir-ho -ja podem començar a fer pot-
EliminaIgualment d'acord amb la Dolors pel què fa a les fotos. La penúltima deu ser una de les 6 ales de l'angel?