Matinal a l'Enclusa

Dimecres 21, desembre de 2016

Avui farem una excursió curteta, ja som a les vigílies de festes i hi ha feina.

Sortirem de l'aparcament en Pep, la Filo, l'Imma, D. Ribé i D. Aguilar

Enfilem per la Codina deixant el Pujol a l'esquerra, i esquivem el Bou. Agafem la drecera que toca, però quan som a dalt el camí queda molt difós i hi ha una mica de confusió. Cap problema som al nostre territori i de seguida tenim el camí.

Fa fred i està ennuvolat. Potser plourà. Però no, gira vent i esvaeix les boires. Volem esmorzar a l'enclusa amb la bandera però fa molt fred busquem un racer, que no trobem i fred per fred tornem a la punta. De mica en mica va sortint el sol i finalment para de ventejar i estem divinament contemplat tot el paisatge amb el Pirineu nevat i el Montseny encara coronat per núvols que el sol vol traspassar. La Guineu també esta embolcallada d'un boirim que es va fonent. És el nostre paisatge i el trobem molt bonic. Ens fem un selfi.

A quarts de dotze tornem a ser a l'aparcament.

Ens acomiadem desitja-nos Bones Festes.

Matinal a Matagalls

Dimecres 14 de desembre de 2017

Avui una clàssica: Matagalls.

Sortim del pàrquing de la Font Gran en Pep, la Filo, l'Imma i D Aguilar, en Jordi i l'Antònia ens esperen a Balenyà.

Travessem el Brull i seguim fins a la Collada on deixem els cotxes. No n'hi ha cap més.

El dia està emboirat, no sabem si es decantarà per fer bo o plourà. Anem preparats, motxilles i amunt. Farem el Matagalls per Sant Segimon.

Bufa vent i fa rasca. No triguem a posar-nos els guants, però ben amunt i no tenim fred.



En arribar a Sant Segimon busquem un recer per esmorzar i no l'acabem de trobar. Decidim pujar a Sant Miquel dels Barretons i si bufa molt el vent podrem entrar a l'ermita.

Amb les magnífiques vistes que s'obren davant nostre qualsevol entre en un lloc fosc i brut, ens posem on sembla que no bufa tant el vent.

No allarguem gaire l'esmorzar i ens abriguem més, paravents, buf i caputxa. Les boires han anat desapareixent però la sensació de fred queda enganxada.

En arribar a la creu ens resguardem del vent ajupits al darrera. Podem contemplar Les Agudes, el Pirineu emblanquinat, Viladrau, Can Gat...





Arriba un noi que ens diu que és la primera vegada que hi puja i està meravellat. Té més fred que nosaltres però està content i ens demana que li fem una foto i ell ens la fa a nosaltres.



Repassem els pessebres que diferents entitats o associacions hi porten per aquestes dates: dins una garrafa d'aigua, dins una bota... i un cop enllestit agafem la baixada, aquesta vegada si que farem la clàssica, turo petit, turó gros, pla de la barraca, Sant Andreu i Collformic.

Arribem a Taradell a 2/4 de tres.

Quatre dies a la Cerdanya

8/9/10 i 11 de desembre de 2016

Aquesta setmana no sortim el dimecres. És una setmana farcida de festes volgudes o no, i agafarem el dijous dia 8, la Immaculada, divendres 9 , 10 i 11, dissabte i diumenge.

Dia 8

Sortim a les set del matí amb el cotxe d’en Pep amb la Filo, la Vili i la Sunsi, i amb el d'en Jordi, la Maria i jo. I tots els paquets, maletes, motxilles, raquetes de neu i cassoles.

A Ribes de Freser, comprem coca i pa per l’esmorzar. Tirem carretera amunt passant per Martinet, en aquesta població prenem la desviació cap a Estana. Una carretera asfaltada ens porta fins al poble; un poblet molt encimbellat i pintoresc . Davant nostre el Cadí, una paret impressionant, que ben bé sembla una serra per les moltes canals que la clivellen: la canal de Cristall, la de Baridana... tota la paret està enfarinada de neu que contrasta amb el verd intens dels avets. Esmorzem contemplant aquesta serralada, la coca passa molt bé i no tenim pressa. El dia és clar i ens toca el sol, però el camí ens espera i comencem la caminada fins a Prat de Cadí.

Els primers passos ja son per sobre neu que s’anirà convertint en un sender una mica dificultós pel perill de relliscades ja que quan no hi ha neu sinó gel. Però poc a poc i amb precaució, l’anem guanyat, la vista des de el Prat de Cadí ens fascina i encara anem pujant fins al peu de la canal amb neu que ens tapa les botes.

Si pujant anàvem amb cautela, per baixar encara més: esquivant el glaç i enfilant-nos pels costats. Alguna patinada hi ha sigut però sans i estalvis tornem a ser a l’aparcament. Al mateix menjador que teníem per esmorzar ara hi dinem, la cara nord del Cadí no et deixa indiferent.

Parem un moment al poblet d'Estana. Al cementiri hi ha enterrat un aviador i no trobem la sepultura.

Desfem la carretera i a Puigcerdà ens desviem cap a Age, on la Vili ens acull al seu apartament. Sopem de caldo i cassola de bacallà amb panses. Partida de Rummi.

En Jordi i la Maria van a buscar a l’Antonia que arriba amb tren, tenia un dinar familiar.

Demà la diana serà a les 7.

Dia 9

Fa un fred que pela, els cotxes estan ben gelats, el cel blau sense ni una boira, nosaltres la motxilla i raquetes de neu, el nostre destí d’avui son Els estanys de la Pera.

Arribem fins al refugi de Pollineres on hi ha una gran activitat de gent amb esquís de muntanya, raquetes i senderistes, ens fan falta unes raquetes que aquí podem llogar.

De moment no ens les calcem veurem si més tard ens faran falta.

Anem agafant alçada per un sender amb neu dura, s’hi camina bé, voregem un riu que està tot ribetejat de neu i glaç i amb les seves gotes ha brodat filigranes. El neret es vol deslliurar de la manta blanca que els embolcalla. Un petit salt d’aigua acaba d’adornar el paisatge hivernal.

Contemplant el llac cobert de glaç fem un piscolabis. Amb poc més de tres hores i mitja arribem al Refugi dels Estanys. Hem caminat sense raquetes però ens les calcem per pujar un tros més amunt per veure si hi ha un altre estany que no trobem. Una parella que hi havia al refugi tampoc l’ha trobat. Aquesta parella anaven equipada amb uns grampons petits molt ben acoblats a les botes. S’hi va bé amb les raquetes tot i que volent girar per fer-nos una foto caic i m’emporto a la Filo, no ha estat res!






Unes taules que hi ha a l’esplanada del refugi ens van la mar de bé per posar-hi tot el bé de déu d’embotits i formatges que portem, estem envoltats de neu però no tenim fred.



Per baixar ho fem amb les raquetes als peus, donen molta seguretat. Son quarts de sis que acabem la caminada.

Una visita inesperada ens dona alegria, arriba la M Rosa i es quedarà per demà. Sopem de patates amb pela amb salsa i conill. No hi ha partida de rummi i a quarts de deu, a dormir.

Bulloses

Dissabte, 10 de desembre de 2016

Avui: Bulloses

Deixem enrere el càmping Pla de Barrès i aparquem els cotxes al “Pla dels Avellaners”. El primer camí que agafem l’hem de desfer per la dificultat de travessar el riu i el travessem per un pont i ja tenim la ruta encaminada.



Avui la ruta serà de llacs, el primer el llac negre que està cobert per una fina capa de glaç, pujant suaument arribem al llac de la Pradella ja amb una capa de gel més gruixuda, i unes vistes cap el Carlit fantàstiques.



Continuem pel sender rocallós amb boniques vistes per finalment arribar planejant a les Bulloses. Tot i que hem trobat força neu no ens han calgut les raquetes.



“L'estany de la Bullosa era un seguit d'aiguamolls i basses, que s'estenien des del peu del puig Peric, on neix el riu, fins més al sud de la latitud del Carlit. S'aprofità una presa construïda entre el 1903 i el 1910 per a proveir electricitat al Tren Groc i per a regular el cabal del Tet.”

El nom deriva del llatí BULLIRE 'bullir, estar en ebullició, brollar'; aplicat sobretot a aigües que emergeixen amb força.”Viquipedia.


El lloc és paradisíac, i altra vegada estenem sobre una roca els embotits i formatge, amb el pa que cada dia hem anat a buscar en un forn de Puigcerdà.



No seria gaire fàcil trobar un restaurant que ens satisfés més els sentits de la vista i el gust, ens sentim afortunats, i el temps no pot ser més esplèndid.

Acabarem el dia als Banys de Lló.

Soparem espaguetis picants de la Filo i avui sí, juguem al rummi.

Dia 11

Avui ja carreguem els cotxes amb totes les nostres pertinences però encara ens queda la última excursió d’aquests quatre dies per la Cerdanya, avui ens arribarem a l’estany de Malniu.

A la caseta no ens cobren el forfer ja que ens diuen que la neu no està gaire bé. De fet només ens el varen cobrar el dia dels Estanys de la Pera. De tota manera ja ens calcem les raquetes.

Comencem a caminar per una pista coberta de neu, anem agafant alçada i deixem la pista per endinsar-nos al bosc prop d’un rierol amagat per la neu que creuarem unes quantes vegades. Quan s’eixampla la perspectiva i el paisatge ha estat ventejat, la neu es converteix en cristalls, sembla que en trepitjar-los haurien de tallar.

Dalt del pla una caseta molt assolellada ens crida l’atenció, és el Refugi de la Feixa. Un cartell indica que fan esmorzars i dinars, no ens ho pensem gens, i demanem si ens farien dinar i un noi molt trempat ens diu que ens farà un arròs amb bolets, amanida de ceba i caldo. Ja ho hem decidit ràpidament avui no menjarem embotit per dinar.

Sense gaire esforç arribem a l’Estany de Malniu, està ben glaçat. Uns nens i un gos s’ho passen pipa. Intercanviem fotògrafs per poder sortir tots a la foto, parlem una mica amb el pare de família i resultar ser de Vic.



Aquets dies s’ha convertit en un clàssic menjar galetes i fruita a vora un llac.

 

En arribar al Refugi de la Feixa i alliberar-nos de les raquetes dels peus, en Jordi ens porta un caldo ben calent que es  posa de meravella mentre l’arròs es va coent. L'arròs va resultar exquisit. Un tastet de formatges i melmelades va ser el que ens va servir de postres. Tot producte biològic i de proximitat.



Ja només ens queda arribar als cotxes i encaminar-nos cap a casa.

Han estat uns dies fantàstics.

Pla de la Calma, pic Suí, turó del Samont

Dimecres, 30 de novembre de 2016

Avui en Pep, la Filo, l’Imma i jo anirem cap a Balenyà per trobar-nos amb l’Antònia, en Jordi i coneixerem la Maria, la companya d’en Jordi. Ens fa molt bona impressió es veu molt agradable i al llarg del dia ho corroborarem.

El cel està serè i ens augura una bona visibilitat. Anem amb cotxe cap a Collformic i agafem la pista del Pla de la Calma més amunt del Café un trencant on un cartell indicador dibuixa el sender Del pi novell que arriba a Sant Antoni de Vilamajor. agafem aquest camí.

A poc a poc sense pressa hem arribat a un turó amb una estelada i una caseta molt ben feta, és el refugi de la Sitja del Llop.

Davant nostre el pic pelat de Suí, tot és verd menys el picatxo, avui no ens ha costat gens arribar-hi, que diferent del dia que ho varem intentar des de Cànoves!.





Un esmorzar en calma, sense presses, admirant la grandiositat del nostre territori: el mar lluent, Collserola, la Mola, sant Llorenç del Munt, Tagamanent, Puigraciós i els cingles de Bertí, el Montseny: Matagalls, la cresta dels Castellets, les Agudes i el Turó de l’Home. En Pep ens fa reconèixer els masos on hem passat en altres excursions, Sant Marçal, l’hotel de Sant Bernat... El Pirineu nevat, llàstima que s'hi va posant la boira i aviat es fa invisible.

Comença la baixada que en la altra excursió varem deixar per fer i aviat trobem el pou de glaç, aquest està en el seu estat natural no hi ha paret, però en el següent, que no triguem gaire a trobar la desviació a la nostre esquerra, una mica més allunyat del camí hi ha l’altre, aquest si que hi ha una magnífica paret.

Continuem cap al turó de Samont gaudint de bones vistes, un cop arribats a aquest cim continuem per una mica de baixada fins a una punta on, a més de les vistes a turons i muntanyes, s'hi afegeixen poblacions com el Poble del Montseny i podria ser sant Antoni de Vilamajor, sant Esteve de Palautordera... el Vallès Oriental.



Desfem el camí, al cim del Suí mengem galetes, taronges i mandarines. I sense gairebé adonar-nos-en, ve baixada, ja albirem els cotxes.



Decidim tornar per Tagamanent, ha estat una decisió molt encertada ja que hem gaudit de un sector no tant conegut com el Pla de la Calma-Collformic.

Arribem a Taradell a l’hora calculada per en Pep, les 3 de la tarda.

Bauma dels Trabucaires - Roques de Morter

El dia està molt emboirat però no anul·lem la convocatòria, sent tots reunits a l'aparcament de la Font Gran, Pep, Filo, D. Ribé D. Casassas, Antònia, Imma, Jordi, D. Aguilar, comencen a caure gotes, el cel cada cop més negre, Que fem? anem a algun lloc a menjar cap i pota? a menjar-nos l'entrepà a algun lloc?... millor anem a casa en Pep i la Filo. 

Fa una tardor espectacular. Esmorzem mentre a fora va plovent amb més o menys intensitat. La conversa està animada i va passant l'estona, sembla que para de ploure, diem: podríem arribar-nos al Castell. Jaquetes de pluja, que per això les tenim, i comencem la caminada.

Canviem la ruta, ens dirigirem cap a la Bauma dels Trabucaires i les Roques de Morter.

Els corriols serien una mica perdedors si no fos per les fites que hi ha posades i l'orientació d'en Pep, aviat trobem la Bauma dels Trabucaires.

Una escala nova de ferro dona seguretat per poder-nos-hi enfilar. Abans n'hi hi havia una feta de troncs en un estat molt precari i alguns no hi haviem pujat mai. Un cop visitat el piset de bandolers continuem la caminada cap a les Roques de Morter.



Avui serà un bon dia per veure-les amb la seva esplendor; llàstima que s'han omplert molt de sorra i ha perdut una mica l'encant de veure-les totes plenes d'aigua, però la imatge be es mereix la visita.

Ens arribem a el Pedró dels Mossos d'Escuadra i continuem fins a la casa del Masó molt deteriorada. L'era que és molt bonica, està plena de matolls i males herbes, si no s'hi posa remei aviat no es veurà.

El que més es conserva de les runes del mas, és el forn de pa al costat de la llar de foc. Agafem la pujada prop de les roques de Sant Genís i amb poca estona tornarem a ser a Goitallops.








Hem gaudit d'un dia especial per les nostres contrades acolorides per la tardor. Com ha dit l'Imma, ha estat un matí inesperadament fantàstic.