dimarts, 26 de juny del 2018

Cabrera



 Dimecres, 20 de juny

Matinal a Cabrera

Avui sortim de Taradell l'Agnès la Dolors A i a Vic ens trobem amb en Jordi i l'Antònia.

Un cop passat sant Julià de Cabrera i cal Vidrier deixem els cotxes per començar a enfilar-nos  per un corriol per anar guanyant alçada, serà una pujada que s'anirà fent sense descans però sense cansar-nos gaire, el dia és clar i el calor ja es fa sentir.




Anem trobat el camí ombrejat, l'hem escollit bé, son varis els camins que porten al cim.


Unes cordes posades estratègicament ens ajuden en algun mal pas. Es fa llarg trobar la terrassa- menjador, l'haurem passada?, no, no, ja la tenim! espectacular: el Pirineu encara ensenya unes taques de neu, la vall amb uns verds potents, i per arrodonir la postal, una masia amb una paissa i el bestiar pasturant ens deixen embellits tot esmorzant.

Cal estar al cas d'agafar el corriol que ens surt a la dreta per anar a trobar el camí que s'ajunta amb una altre de pujada i gaire bé ja som a la carena, només ens queda una mica de grimpada amb passamans per superar l’Osca i un pas estret per arribar a la taula d’orientació i bandera. 






El prat està molt florit i amb diferents especies de flors, quina primavera més florida! ha valgut la pena els dies i dies de pluja.

 


El santuari de Cabrera el tenim al front només hem de recórrer uns quants metres pels camí amb vistes a banda i banda.




L’arribada al santuari uns freixes majestuosos ombregen la contrada, descansem una mica prop de la taula de pedra


comencem la baixada pel camí empedrat i esglaonat. 


Un cop a peu de les escales continuem per fer la baixada cap a Sant Julià de Cabrera,

El corriol que va passant pel mig de una boixeda que ens protegeix del sol i amb una forta pendent ens porta a sant Julia de Cabrera que deixem a la dreta i ja som els cotxes.


Avui anem d’hora i decidim arribar-nos fins a Cantonigros a fer la cervesa. La terrassa ens deixa contemplar la cinglera del Cabrarés. Ha sigut la cirereta del pastís d’aquest matí, l’últim de la primavera demà ja serà estiu.


                     

diumenge, 17 de juny del 2018

Salt de Sallent

Dimecres, 13

Rupit-Salt de Sallent- Rupit

Avui no serem gaire els caminadors que participarem de la sortida pel Collsecabra, puntualment sortim de Taradell en Pep, la Filo i jo, de Vic: en Jordi, l'Antònia i la Vili.

Deixem el cotxe al pàrquing i ens encaminem cap el pont penjat per poder admirar el poble de postal que és a l'entrada de Rupit.


Comencem la baixada vigilant de trobar un corriol que ens porti a Santa Magdalena, però no el veiem, anem seguint el camí molt arreglat que ens porta al primer saltant, hem d'aprofitar aquesta primavera que ha estat tant abundant de pluges i els saltants estan espectaculars.

El primer és el del Molí Rodo,



més enllà la font Pomareda i a tocar el salt Sabaters. Els fotògrafs el volen captar de tots els angles i nosaltres els observem com desafien l'aigua per enfilar-se a una pedra al mig del riu i emportar-nos la foto del dia, però no, no es remullen i treuen unes bones instantànies.



Només falta el salt de Sallent, el més espectacular, cau d'una alçada de 115 metres.


Ens arribem al mirador per esmorzar i anar observant que si ara el salt, que si ara la cinglera... tot ha estat molt profitós per alimentar el cos i l'esperit.


Hem de travessar el riu i torejant l'aigua i les pedres per no haver-nos de descalçar.



Anem fent camí per pista, corriol arran de cinglera mentre ens ho permet, tornem a la pista fins a Sant Joan de Fàbregues,



és un indret molt bonic i ben cuidat i per sorpresa nostra l'església està oberta, aprofitem fer-hi la visita, neta i endreçada com tot el recinte i ens sorprèn la seva grandària.



Hi ha una copia del retaule dels Sants Joans, l'original s'exposa al museu episcopal de Vic.


La rectoria s'ha convertit en un restaurant-casa de colònies. No tenim cap presa i s'hi està be, però tampoc tot el dia i hem de continuar.

Un tros més de pista i agafem un corriol cap al mirador de Bassis


passat per les tombes antropomòrfiques, que semblen la petjada d'un gegant.


pel camí trobem una gran florida de la planta d'orella d'os



Un cop al mirador, avui no hi ha cap boira que tapi res, la panoràmica és un regal per la vista.





Anem seguint una pista que enllaça amb el GR 2, conegut per nosaltres en fer la Rupit-Taradell, però no el seguim, sinó, que continuem per la pista fins a arribar a mirador-dipòsit i tenir Rupit als nostres peus,



bevem i pelluquem alguna cosa i ja només ens queda la baixada i vorejant el Moli del Soler arribar al punt de partida.

Una parella d'oques ens diran adéu des de la riera. Ha estat una matinal fantàstica. plena de flors









diumenge, 10 de juny del 2018

Camí de ronda Palamós-Calella de Palafurgell

Dimecres, 6 de Juny

Camí de ronda Palamós-Calella de Palafurgell

Avui ens reunim en Pep, la Filo, en Jaume, la Dolors C i jo, a Calldetenes trobem en Jordi, l'Antònia, i la Vili i a Palamós en Ramon i l'Agnés.

Avui canviarem terra endins per acostar-nos al mar, tenim pensat començar al port nou de Palamós i acabar a Calella de Palafrugell i allà tenim una barca encarregada per tornar-nos al port de Palamós.



El dia està seré, cosa que agraïm, fa molts dies que plou una hora o altra, el pronòstic segons la persona que he parlat per telèfon diu que no plourà, potser una mica de ventet.

Arribem a Palamós i ja hi ha l'Agnés que ens marca on hem d'aparcar.

Comencem la caminada per la cala Margarida, comencem enfitant-nos pels seus carrerons esglaonats cap al Turó Gros on podem gaudir de les vistes cap al port, i mar enllà,



som a la primavera i una primavera molt regada i les flors son per tot arreu, les figueres de moro n'estan coronades.



En el mirador del punt més alt veiem La Fosca, platja Castell i a la punta del Poblat Ibéric. Comença el descens i travessem la Fosca, deixem enrere el castell sant Esteve de Palamós i no triguem a trobar la pineda den Gori on la cala S'Alguer, de fons, ofereix una bona vista per esmorzar.



L'olor de la ginesta florida, la salabror del mar i l'olor dels pins, ens fan gaudir del esmorzar amb un gust especial.



Cala S'Alguer és una postal on tothom que hi passa no pot deixar de capturar-la sigui amb màquina, telèfon o qui hi tingui més traça plasmar-ho en una tela.
Els còdols es deixen acariciar per les aigües transparents que serveixen de mirall a barques i casetes de pescadors acolorides.


A Cala Castell ja hi ha molta gent prenen el sol i algun banyista, ens enfilem cap el poblat ibèric on hi traiem el cap, ara el camí fa pujada pel mig de pins, en arribar a les roques d'ase on comença la baixada cap a Cala Canyers.



No tenim presa i ens anem encantant en les flors, els miradors...i arribem a Cala Estreta, el mar està en calma i potser no ens mullarem els peus, a la barraca dels pescadors xerrem una mica amb un home, han plantat flors i en unes pedres hi esposen molts ninots de roba que pensem que els han anat trobant, segurament culpables d'alguns plors en trobar-lo a faltar a l'hora d'anar a dormir.



No, no ens hem remullat! hi ha gent prenent el sol. Arribem a Cap de Planes on la barraca que hi ha s'ha deteriorat la teulada, des de el cap la vista és espectacular, de fet tot el recorregut ho és.

La Cala Crit després de travessar la roca per un forat serà la darrera i ja ens enfilarem per una bona pujada fins a Cap Roig. però no,


abans d'arribar a Calella traiem el cap a la del Golfet. el camí molt ben acondicionat ens portarà a la bonica població de Calella de Palafurgell.




Comprem unes begudes i anem a la casa rosa a dinar, el temps es va embolicant i hem d'apressar-nos perquè ja cauen gotes. Fem les postres a l'aixopluc de les voltes de Calella. El temps no amansa i anem a prendre cafè al bar Can Palet on molt amablement ens acondicionen una taula perquè hi estiguem còmodes. De fet ha valgut la pena, doncs hi passem una bona estona amb un temporal d'aigua que deunidó, només una parella aguanta el temporal estoicament a la platja



L'aigüa baixa com un torrent de banda i banda de carrer, ja pensem que tindrem de llogar un taxi en lloc de la barca, en Pep consulta el radar i ens diu que amb un quart el temporal s'acaba. Efectivament la pluja para en el moment just que teniem de decidir ja que eren l'hora d'anar a buscar la barca.

Anem cap a la platja port Pelegrí i a la llunyania veiem una barca que porta bucegedors, serà la nostra? doncs si, és la que ens ha de portar cap a Palamós.



Un cop a dalt de la barca Poseidon el sol llueix en un cel blau que res fa pensar que fa un quart queia l'aigua a samalades. Amb la vista podem resseguir tot el terreny que al matí hem trepitjat.
    Una aleta sura per l'aigua, és un peix molt gros diuen que és un peix globus.



El barquer ens passa de llarg del port nou i en exclamar-nos ens diu que ell no el coneix per aparcar i ens deixa al port nou. Haurem de caminar una mica més! La passejada en barca genial!



Aprofitem per anar a la llotja del peix que sempre és bonic veure les parades el be de déu de peix tant ben posat i acolorit.
Una petita caminada pel casc antic i a buscar els cotxes, que ara si, tots cap a casa

dimecres, 30 de maig del 2018

Puigsacalm


Dimecres 30 de maig

Matinal al Puigsacalm

El pronòstic del temps no és gaire bo, però no ens espantem i l'Imma, en Ramon, l'Agnès, en Pep, la Filo i jo ens trobem puntualment a 2/4 de nou al aparcament i a can Foont amb l'Antònia i en Jordi.

En arribar a Coll de Bracons, ja ens sembla que el temps no pinta gaire bé però decidim provar-ho.

Comencem amb alegria, envoltats dels arbres amb el vestit acabat d'estrenar d'un verd brillant, i arbustos carregats de flors. 








No triguem a endinsar-nos per la boira que embolcalla part del paisatge.


El que ara veiem cap de poc desapareix.anem pujant suaument fins a trobar cordes i cadenes que ens ajudaran a pujar al Puig Tussell Xic, i al Puig Tusell Gros, en poca estona superem un bon desnivell. Al Tussell Gros hi ha una senyera i un pessebre peculiar, està fet amb culleres i forquilles, hi falta el nen Jesús. No ha de néixer fins el desembre!.



És hora d'esmorzar i ho fem en un bonic mirador, però la boira no ens deixa veure tot el que hi ha, però també li dona un encant especial, Bellmunt, el Collsacabra... treuen el cap amb vergonya. 

El camí és planer amb suaus baixades i pujades pel mig de faixedes i prats de bestiar, la tanca que hem de creuar ja recorda que hem enllaçat amb el camí tradicional, en arribar al coll on hi ha un pal indicador i que una forta pujada ens portarà al cim.


No ens hi encantem gaire, la boira no ens deixa veure gran cosa i el cel amenaça pluja.

Traiem les peces de la pluja i abriguem la motxilla, ara ja els trons es comencen a sentir.


La baixada és fa més fàcilment, i amb el pas lleuger, que ara ja trona, llampega i cau alguna gota.

En passar per la Font Tornadissa, una font sempre baixa poca aigua, avui fa un bon raig, i té un bon saltant que la vigila.


Els de dalt ja s'hi han posat i comença a degotar amb força, però encara no n'hi ha prou, la pedra es comença a sentir, sort que son pedretes com perles i no fan gaire mal!. 


L'aigua corre pel camí com  un rierol, primer vigilem de no passar-hi però finalment ja posem els peus a per tot. 

Arribem a l'aparcament molls però contents d'haver desafiat la meteorologia. Ha parat de ploure i a estones llueix el sol. Som a la primavera i pot passar de tot.

I en aquesta primavera on tot està molt regat hem trobat flors de tota mena i colors.