Puigsacalm

Dimecres 30 de maig

Matinal al Puigsacalm

El pronòstic del temps no és gaire bo, però no ens espantem i l'Imma, en Ramon, l'Agnès, en Pep, la Filo i jo ens trobem puntualment a 2/4 de nou al aparcament i a can Foont amb l'Antònia i en Jordi.

En arribar a Coll de Bracons, ja ens sembla que el temps no pinta gaire bé però decidim provar-ho.

Comencem amb alegria, envoltats dels arbres amb el vestit acabat d'estrenar d'un verd brillant, i arbustos carregats de flors. 

No triguem a endinsar-nos per la boira que embolcalla part del paisatge.

El que ara veiem cap de poc desapareix.anem pujant suaument fins a trobar cordes i cadenes que ens ajudaran a pujar al Puig Tussell Xic, i al Puig Tusell Gros, en poca estona superem un bon desnivell. Al Tussell Gros hi ha una senyera i un pessebre peculiar, està fet amb culleres i forquilles, hi falta el nen Jesús. No ha de néixer fins el desembre!.

És hora d'esmorzar i ho fem en un bonic mirador, però la boira no ens deixa veure tot el que hi ha, però també li dona un encant especial, Bellmunt, el Collsacabra... treuen el cap amb vergonya. 

El camí és planer amb suaus baixades i pujades pel mig de faixedes i prats de bestiar, la tanca que hem de creuar ja recorda que hem enllaçat amb el camí tradicional, en arribar al coll on hi ha un pal indicador i que una forta pujada ens portarà al cim.

No ens hi encantem gaire, la boira no ens deixa veure gran cosa i el cel amenaça pluja.

Traiem les peces de la pluja i abriguem la motxilla, ara ja els trons es comencen a sentir.

La baixada és fa més fàcilment, i amb el pas lleuger, que ara ja trona, llampega i cau alguna gota.

En passar per la Font Tornadissa, una font sempre baixa poca aigua, avui fa un bon raig, i té un bon saltant que la vigila.

Els de dalt ja s'hi han posat i comença a degotar amb força, però encara no n'hi ha prou, la pedra es comença a sentir, sort que son pedretes com perles i no fan gaire mal!. 

L'aigua corre pel camí com  un rierol, primer vigilem de no passar-hi però finalment ja posem els peus a per tot. 

Arribem a l'aparcament molls però contents d'haver desafiat la meteorologia. Ha parat de ploure i a estones llueix el sol. Som a la primavera i pot passar de tot.

I en aquesta primavera on tot està molt regat hem trobat flors de tota mena i colors. 

Puig de la Força

Dimecres dia 23,

Puig de la Força

El dimarts al vespre via watsap volíem posar-nos d'acord per la sortida de l'endemà, que si platja, que si saltants d'aigua... que si tot el dia, que si matinal... l'última opció és matinal i anar al Molí Bernat.

De Taradell sortim en Jaume, la Dolors Casassas, en Pep, la Filo i jo D. Aguilar. a Vic en Jordi i l'Antònia. 

En Jordi vol gravar la ruta per portar-hi la família.

Pel camí pensem que si hi ha de portar gent que desconeix el territori, potser és més espectacular la carena i anar al Puig de la Força. Consensuem i ens posem d'acord.

Un cop passat el poble de Tavertet i un tros enllà, aparquem els cotxes, el dia és clar i després d'una petita pujada ja tenim una bona perspectiva dels pantans de Susqueda i el de Sau.

Seguim per la cinglera on diversos menjadors espectaculars se'ns ofereixen per esmorzar, escollim un que hi toca una mica l'ombra ja que el sol ja es fa sentir.

Tenim la presa de l'embassament a la vista on el que no podem veure és el campanar, però la ribera es coronada de verd, el que ens senyala que està al límit de la seva capacitat.

 En Pep i la Filo ens comenten que tenen el nét de colònies pels voltants.

S'hi està bé, no tenim pressa, un grup de ciclistes també fan aquest recorregut, són de Besalú. Tots tirem pel mateix sentit, ells més de pressa, i encara nosaltres no hem arribar on hem d'emprendre la baixada que ells ja tornen a pujar.

 Per diferents balcons de la cinglera veiem que uns caiacs suren pel pantà, saludem amb crits per si en Joan ens a sent, no tenim cap resposta, una bona colla s'aturen a la veleta del campanar, que és l'únic que surt de la església.

Trobem el pal indicador per anar al Puig de la Força, el corriol per baixar, és dret i una mica dificultós, però a poc a poc es van salvant els graons fins arribar a la'espectacular Balma del Castell,

continuem fins arribar al coll que es separa del nostre objectiu. Aquí hi ha un grup de barcelonins amb el mateix objectiu.

Un cop a dalt hi ha qui decideix anar a la pedra que sobresurt més i qui es queda deleitar-se de les vistes espectaculars i descansar. Un cop tots junts desfem el camí, no sense abans arribar-nos a la punta del Puig.

Havent superat les dificultats del corriol no tornem enrere sinó, que  farem una circular, el retorn es fa feixuc per la calor però compensa el balcons que tenim per contemplar el sot de Balà i els salts d'aigua que no acostumen a ser  salts, sinó petits reguerons d'aigua, avui baixen abundants, són el salt de Tirabous i el del Molí Bernat.

En una primavera abundosa d'aigua no hi poden faltar les flors, avui tot i que l'Antònia no porta la màquina de fotografiar i tira de la càmera del telèfon,es deixen retratar i plasmar la seva bellesa.

Una cervesseta a l'ombra d'uns arbres al bar de Can Miquel per arrodonir el dia.

Empedrats de Moru

Dimecres 16 de maig

Empedrats de Moru

Avui tenim la sorpresa de trobar en Jordi i l'Antònia a l'aparcament, la ruta no estava decidida, i ens proposen anar als Empedrats de Moru per veure si trobem un camp de narcisos que el dilluns l'Imma ens va enviar una foto per watsap. A més d'en Jordi i l'Antònia ens hi trobem en Ramon, l'Agnès, la Dolors Ribé, la Filo i la Dolors Aguilar.

Només de deixar els cotxes a l'aparcament de Santa Fe, l'Antònia ja capta una papallona matinera que esmorza en una flor del seu mateix color.

Quin regal pels sentits!: els arbres amb un verd exuberant, la riera d'aigües transparents i sorolloses, els ocells refilant...

No triguem a arribar la pantà, que gaire bé sempre està vuit. Avui no, han posat un mirall arran de presa i per dessota la balconada de la cabanya.

La vegetació s'hi emmiralla i el seu reflex duplica l'encant de l'indret.

Un grup de privilegiats com nosaltres, també  proven de captar el meravellós paratge, és un grup nombrós majoritàriament homes, només hi veiem una dona a la colla.

Uns pensaments treuen el cap en una clivella de la paret de la presa, no necessiten gaire per viure. Una engruna de terra, aigua i llum i aquí estan: molt ufanosos.

Avui no hi ha gaires desnivells i llevat d'algun entrebanc natural, se'ns fa molt agradable transitar pel mig de faixedes amb el seu vestit nou de trinca d'un verd enlluernador, i segurament ho seria més, si el sol volgués il·luminar-les, ja que el cel està molt encapotat.

És hora d'esmorzar i unes pedres se'ns ofereixen per seients, si els arbres no estiguessin ramats tindríem vista, però està molt difosa. Esmorzem de gust i entretant passen el grup que havien trobat abans.

La ginesta ja floreix. D'ençà que tenim presos polítics el groc ens atrau especialment.

Les pedres també és l'element que es cuida de fer el lloc feréstec i peculiar, som a prop de l'empedrat de Moru. 

Aquí si que hauriem tingut panoràmica per contemplar tot esmorzant, però ja estem tips i continuem.

Les pedres dificulten que els arbres creixin i es desenvolupin sense traves, molts estant enganxats a les pedres i conformen unes escultures peculiars. 

Observant un d'aquests arbres l'Antònia fa un crit: El narcisos! una franja blanca ens fa apropar cap al desnivell, ja tenim les flors que buscavem! Quina meravella! sembla que hagi nevat. La màquina de l'Antònia no para, ella està flipant . 

Seguim pel camp, i potser per això, ens despistem del camí que ens portaria a les esqueis de Moru, el GPS diu que estem a un minut, però no el veiem per enlloc, la vegetació no ens deixa veure més enllà del nas. O potser em confós el turó, pels Esqueis. En fi, aquests dies ens quedem sense veure alguna cosa. 

Anem baixant suaument, sense presa gaudint de l'energia que s'hi desprèn, el cel amenaça pluja i allarguem una mica el pas, ha quedat en això, en una amenaça.

Unes curioses termes delimiten el territori.

Enrere em deixat la casa partida i la casa de la natura on el seu parterre esta sembrat d'orquídies. No hem acabat amb les flors, el camí paral·lel a la riera està ple pomeres carregades de flors, amb la riera i el pont sembla un quadre den Monet o uns jardins japonesos.

Amb energies renovades, acabem la matinal gaudint de la carretera bordejada de flors.

intent frustrat a Sant Miquel del Fai

Dimecres, dia 9 de maig

Avui volem anar a veure el salt de Sant Miquel del Fai.

Només som l'Imma, l'Antònia i la D. Aguilar.

Ens troben a l'Esclat amb l'Antònia i ens dirigim cap a Centelles i amunt, estem al cas dels trencants que tenim a l'esquerra, però quan ens adonem que és el que teniem de trencar ja l'hem passat. Hen de retrocedir una mica. Comencem bé!.

Passat el restaurant Can Miqueló, Sant Miquel Sesperxes i una urbanització fantasma i continuem per una pista sense asfalts i en veure unes senyals blanques i groges PR decidim aparcar el cotxe i caminar, que és el que hem vingut a fer.

No triguem a trobar un punt geodèsic, és el de Puigfred 922m. el punt més alt del Bertí. No té gens de vista, el cel amenaça pluja i cau alguna gota,però no ens fa desdir, nosaltres endavant.

El temps amb poca estona poc canviar tant per mal com per bo i avui ho fa per bo, en sortir a la cinglera ja llueix el sol, potser una mica esporuguit però ja tenim visibilitat. No deixem perdre l'ocasió i decidim esmorzar.

El paratge que ens envolta el reconeixem per altres ocasions, a l'esquerra hi tenim la trona i a la dreta, lluny, hi entreveiem la torre de Puigraciós. No ens queda gaire clar on cau Sant Miquel del Fai, som tres i senyalem tres direccions diferents. No passa res.

Ens posem a caminar i veiem el Clascar al davant, diem no anem bé, reculem una mica a agafar un corriol que ens porta cap a la dreta, que sembla que és la direcció bona.

Les flors gaudeixen del haver estat regades amb abundància i ens mostren la seva cara contenta 

Tenim Sant Pere del Bertí als peus, nosaltres sense perdre alçada, passem per una casa en runes i per una altra que ja reconeixem d'haver-hi menjat a la seva terrassa en una altra ocasió. Anem seguint per la pista, vigilant si trobem algun trencall de corriol que ens hauria de portar al mirador de Sant Miquel, però no en veiem cap, anem davallant suaument, amb el convenciment que anem bé gracies a un cartell que ens avisava que el recinte de Sant Miquel del Fai està tancat per obres. Amb la vista resseguim la pista que veiem recaragolar-se com una serp i avall va. Fa molta calor, i el que baixem haurem de pujar-ho, la calor i el no portar el dinar ens fa decidir que ho deixem per un altra dia. Tot i que trobem moltes plantes de pa de pastor no ens convenç de que ens faria passar la gana.

En tornar agafem el camí bo, i es fa molt curt arribar al cotxe.

A les dues som a Taradell.