Moli de la Bertrana

El molí de la Bertrana

Dimecres, 4 de març

Ens trobem al l'aparcament de la font gran, en Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, en Jaume, l'Imma i jo la Dolors A. a Vic l'Antònia i en Jordi.

Aparcarem el cotxe al antic i ara desballestat restaurant les gorges.

Passarem de llarg el corriol per anar a veure el salt del cabrit, el veurem pel camí ja que els arbres encara no tenen fulles.

Esmorzem al mirador de la barra de ferro, no s'hi està gaire be. El vent fred no ens deixa entre-tenir gaire en aquest lloc. Aviat endrecem els dolços que portem per compartir.

El salt més aviat escas baixa per la paret sempre impressionant. Que Déu ens guardi de fer com les gotes d'aigua, no ens acostem gaire al precipici.

El sender ample i de bon caminar amb els marges plens de flor, és la flor de l'herba fetgera, parlem de si és aquest el nom o si l'herba fetxera és una altra. Un cop a casa i amb el senyor Google a l'abast trobo aquesta definició:

Herba fetgera

Nom científic: Anemone hepatica

Noms vulgars catalans: herba fetgera, herba del fetge, fetgera, viola de llop, viola de pastor, viola de galàpat, viola borda, herba de la Trinitat, herba melsera, viola de ca, trèvol daurat.

Propietats: tota la planta conté glucòsids, saponina i anemonol, substància tòxica quan la planta és fresca. És antiinflamatòria i descongestiva del fetge, per tant, és un remei molt útil en cas d’afeccions hepàtiques: icterícies, hepatitis, cirrosis, etc. També és diürètica. Externament s’usa com a vulnerària i cicatritzant en cas de ferides a la pell.

Arribem al pont del molí de la Bertrana, fa poc l'han restaurat, potser li han tret l'encant rústic que li havia donat el pas del temps, però també li han aturat la degradació.

El lloc conserva un aspecte bucòlic amb les parets  que vigilen les aigües tranquil-es i que el pont ha deixat  de tocar-les, el arbres sense fulles que s'emmirallen per veure si els comencen  a sortir les fulles que els vestirà per la primavera i estiu, avui som nosaltres els que també ens hi emmirallem. Un galàpet ens vigila a dins de l'aigua fins que ja no l'interessem i s'amaga sota les fulles, les tisores que neden tranquil·lament deixen unes rotllanes a l'aigua. Amb una mica de recança abandonem aquest lloc per seguir per l'altra banda del riu que hem arribat.

Visitarem el moli de la Bertrana, totalment enrunat però amb un bonic salt d'aigua. Seguim pel corriol fins arribar al molí de l'eixerit, pedres encara en recorden que hi va haver un edifici de molí, el salt és preciós. una escala de ferro ajuda a baixar a la llera del riu.

Ara si que deixem la riera per anar agafant alçada, els arbres coberts de molsa, galzarants amb fruits, també les falgueres molt ofenoses ens fan notar la humitat que regna per aquest indrets.

Arribem al veïnat del Vilar on sortirem a la carretera asfaltada fins a sant Bartomeu de Sesgorgues, on un bonic lloc però no ens hi entre tindrem.

Un altre corriol per anar baixant fins a la casa de Setfores, un bonic mirador i que convida  a treure alguna cosa de la motxilla, està molt cuidada i endreçada.

En el Collsacabra sempre hi ha les roques fent de sentinelles fidels,

a vegades posant una mica de dificultat per transitar-hi. Unes cordes ens ajudaran a facilitar-ho.

Ja només ens queda l'últim entrebanc, travessar la riera que ens fa dubtar si treure'ns la sabates. finalment hi ha  qui opte per descalçar-se i hi ha qui no.

Ja amb tot amb ordre, calçats i fresquets ens queda poc per tornar a l'indret on hem començat.

Sant Miquel de Castelló

dimecres 14 de març

Sant Miquel de Castelló

Hi participarem en Pep, la Filo, Dolors Ribé, en Jordi, en Ramon, l'Agnès, en Jaume, l'Antònia i la Dolors A.

Fa un dia clar, i ens acostarem a Falgars on deixarem el cotxe. abans d'arribar-hi farem una breu parada per contemplar el salt de la Coromina. Que faci un dia clar té un peatge: fa molt vent i aquest es fresc.

Anem depreset, el camí és planer i la fresca ens dona energia.



El panorama és preciós i no triguem a veure l'ermita de Sant Miquel de Castelló que amb una lleugera pujada arribem als seus peus.



Un balcó ens obra el panorama de la garrotxa, camps ben delimitats encara d'hivern. Darrera el mirador, l'ermita encimbellada de sant Miquel amb la seva porta vermella.

Fa molt vent i busquem un resser per poder esmorzar, ho fem una mica apilonats i aconseguim que el vent passi per davant.

Les flors tenen pressa de que arribi la primavera i ja começen a treure el cap 

No tornarem pel mateix camí hauria estat molt fàcil. Agafem corriols sovint en pujada pronunciada i amb l'esperança de que serà la última. Però no, una darrera l'altra anem pujant amb certa dificultat.

Una estelada penjada d'un arbre sembla confirmar que hem arribat al cim, però no, encara ens queda pujar una altra pujada.

El temps se'ns tira a sobre, i ara ja de baixada, el grup que tenim nets a dinar agafem avantatge i amb pas lleuger arribem a Sant Pere de Falgars  on hi tenim el cotxe.

La Grevolosa i aniversari d'en Ramon

Dimecres 7 de març

Matinal a la Grevolosa i aniversari d'en Ramon

Sortim de Taradell en Pep, la Filo, l'Imma, la D. Ribé, en Ramon, l'Agnès, jo Dolors A. i recollim l'Antònia a Vic.

Fa fred i quan ens acostem a coll de Bracons una fina capa blanca embolcalla arbres i sòl, si serà neu si serà gebre... en arribar al coll queda palès que a la nit ha nevat.

El paisatge de pessebre ens acompanya amb un fred rigorós. Amb pas ferm i alegre per espantar-lo emprenem la baixada cap a la Grevolosa.

Deixem el blanc enrera en arribar a la sempre impressionant fageda.



El Tió, que abans de nadal estava  content i alegre, ara va coix i li falta la boca. En marxar devia tenir un accident i allà s'ha quedat. Provem d'adobar-lo sense gaire èxit.

En arribar a l'ermita de Sant Nazari les dues taules que hi ha estan desocupades, no es veu ningú per enlloc, la boira ha humitejat els bancs però uns plàstics eviten de mollar-nos el cul. Esmorzem amb l'esperança que surti el sol, només ho fa tímidament.






Avui tenim un aconteixament, en Ramón ha complert 65 anys i ho volem celebrar. En Pep ha carretejat una coca i dues ampolles de xampany (està molt valent!). Amb alegria ho festegem, només el fred aigualeix una mica la festa i una ampolla queda per un altre dia.

Arrepleguem els patracols i tornem a agafar la marxa. Avui va molt bé. Anem fent baixada fins a trobar el Prat de la Bola, una casa gran on moltes vegades comencem la pujada cap a la Grevolosa. Voregem pel camp fins trobar el torrent, és la riera de Fornés, l'anem seguint i deixant mentre trobem altres rierols que anem travessant, sort que hi baixa poca aigua perquè en algun ja hi hem sucat els peus.  

Una mica de confusió ens fa tornar enrere per trobar el salt d'aigua, és el salt del Llabaix. Esperàvem que seria més espectacular, més que un salt és una resclosa que deixa anar l'aigua delicadament com el vel d'una núvia.

Avui el verd de la molsa resplendeix especialment, ha estat regas per la pluja i la neu i llueixen amb el màxim esplendor.

Retrocedim fins a trobar un rierol i emprenem una forta pujada.

Amb poca estona sortim del clot del riu per agafar perspectiva, arribem al mirador i reposem una mica, Cabrera al nostre davant 

Entrem a la fageda que mai decep, a la primavera pels seus verds transparents i a l'hivern pels arbres despullats i el terra encatifat. Anem fent el camí a mitja carena ja que per dalt en Pep que ha anat a inspeccionar i hi fa molt vent i el terra es relliscós. Algun arbre entravessat pel camí assenyala que la neu i el vent ha fet de les seves.

Tornem a ser a l'aparcament i sense encantar-nos gaire, que l'estona passa i el dinar pels nets no serà a la taula, pugem als cotxes.

El bosc sempre amaga preciositats tant a l'hivern com a l'estiu i ja hi ha alguna planta que senyala que la primavera ja s'acosta.

Raquetes de neu per la Cerdanya

Per la Cerdanya amb raquetes

dimecres 21 de febrer

Avui la Filo, en Pep, en Ramon, l'Agnès, la Dolors R. la Dolors C. la Dolors A i els vigatans en Jordi i l'Antònia carreguem les raquetes per anar a passejar per la Cerdanya.

Marxem a les set del matí, amb l'esmorzar i molta il·lusió el dinar no el portem ja que el tenim encarregat al refugi de la Feixa.

Sortim de Taradell que el cel està seré però pel camí es va ennuvolant, cauen les primeres gotes, res, això no serà res, en arribar a Meranges la neu ja ha pres la carretera, res que no serà res, el mal temps és fins a les deu, nosaltres amunt per un camí sense identificar i a la dreta l'infinit, el cotxe que ja ha de apartar la neu com un lleva neus i continua nevant, parem i decidim recular, sort d'uns bons cotxes i millors xofers, no se'ls fa difícil. Entre tant fem les maniobres ens truquen els responsables del refugi i desdim el dinar.




Anem cap a l'estació d'esqui de Guils
de Cerdanya, el bar està obert i servirà per poder esmorzar i prendre alguna cosa calentona. Fa molt vent i aixeca la neu, que be que estem ven refugiats!, fa mandra sortir, però alguna cosa hem de fer.




































Decidim calçar-nos les raquetes ni que sigui per donar la volta a les instal·lacions, fa un fred que pela, les raquetes costen de posar però finalment tots equipats ens plantem davant la guixeta on venen els forfes per fer els circuits, la noia que els ven ens anima i diu que hi ha tres recorreguts, petit, mitjà i llarg.

Ha parat de nevar i el paisatge està esplendorós amb neu acabada de caure que cruix als nostres peus, vestin els arbres de gala i amb el silenci de fons.

Ens anem animant i deixem el petit circuit enrere, pel mig dels arbres ja vol despuntar el sol, que no triga gaire a il·luminar-ho tot.

Una  mica enjogassats fem caure la neu dels arbres, alguna rebolcada també va bé, el cos es va escalfant i és un plaer difícil de narrar la sensació que ens acompanya
´
Sortim del bosc i una meravella s'obre als nostres ulls, paisatge de muntanyes i arbres nevats,



No hem de caminar gaire més per arribar a la barraca de les cases,



Tornem a desfer una mica de camí i seguint les marques de retorn anem davallant. Som a la cruïlla del circuit mitjà ens encalcen una parella que ens anima a fer el llarg, llàstima que ara ens trepitjaran la neu! però ni ha tanta que si la vols trepitjar verge només cal desplaçar-te dues passes.

Amb lleugera pujada no ens en adonem que tornem a ser a l'estació d'esquí.

 Ens pararem a Puigcerdà a dinar i acabarem de gaudir del dia fent un passeig fins al llac.

 

 Ha estat un dia extraordinari, a els meteoròlegs se'ls hi ha retardat una mica el pronòstic però deunidó el que l'han endevinada.