El Puigsacalm amb raquetes

Dimecres 25 de gener

Avui serem pocs els que ens atrevirem a pujar el Puigsacalm amb raquetes. Els uns per no trobar-se gaire bé, altres per por, altres per no sé que... ho farem en Pep, l'Antònia, en Jordi i Dolors A.

A l'aparcament hi trobo en Pep i l'Imma que aquesta no s'apunta, només ens ha vingut a portar el regal de reis, unes entrades pel concert que fa la coral Arpa a Vic.

Sortim cap a Vic per recollir a l'Antònia i en Jordi, pel viatge anem comentant que no es veu gaire neu per en lloc, en Pep li varen dir que al Puigsacalm n'hi havia 50 centímetres, la brometa era que devia ser de llarg.

Arribem a l'aparcament de Coll de Bracons que ja hi ha neu, no molta, però n'hi ha. Al mateix temps que nosaltres aparquem, també ho fa un altre cotxe amb una parelleta jove no gaire equipats, sobretot la noia que anava amb sabates de carrer. Nosaltres com que anéssim a fer una travessa per l'alt Pirineu, les raquetes les carreguem a les motxilles.

Fem les primeres pujades amb poca neu però va anant en augment. Els vorals ja son amb un gruix considerable i els peus poc a poc, van quedant submergits en aquest fenomen que ens agrada de tan en tan.

L'Antonia ja va reclamant l'us de les raquetes però es camina bé i volem esmorzar a la font Tornadisa pensant que allà trobarem un lloc sense neu. Res més lluny del que hi trobem, l'indret esta totalment cobert de neu, només el biot se'n salva.

Continuem amunt amb un bon gruix de neu i caient-ne una mica més de rodona, no sabem on esmorzar ja que a la carena hi tira un airet molt fi. Un cop passada la tanca del bestiar i aprofitant que els arbres ens fan una mica de paravents, esmorzem a peu dret i ens col·loquem les raquetes.

El paisatge és preciós, el gruix de neu ja voreja els 50 centímetres l'Àntonia s'adona que ha perdut els guants, uns de prims li paren el primer cop però tindrà fred.

No feia gaire que havíem reprès la marxa que ens encalcen uns nois que han trobat els guants, quina alegria! ja no ens falta gaire per coronar el cim.

Pel camí també hi ha hagut alguna rebolcada.

Al cim ens fem les fotografies de rigor i intercanviem els fotògrafs perquè tant els joves com nosaltres, tots els components dels grups, puguem sortir a la foto. No ens hi entretenim gaire, son les 12.

A la baixada trepitgem molta neu verge, és molt divertit fins que arribem al corriol. A mi em fa por quan la baixada es molt pronunciada. Em fan nosa les raquetes però també tinc por que si me les trec caigui, quan falta la penúltima baixada me les trec, vaig molt més bé.

Son les dues que arribem a Coll de Bracons on una fina capa de neu ha cobert el cotxe.

Ha estat un matí fantàstic gaudint d'uns paratges hivernals preciosos.

Matinal a Collsacabra

Dimecres 18 de gener de 2017

Matinal a el Coll, Roques-Rojas, avencs de roca rojas, sot de l'infern, coll de Uria. El Coll

Avui sortim a les nou, el deures dels avis es presenten com es presenten.

En Jordi i l'Antònia ja son a l'aparcament de la Font Gran quan i arribo jo. L'Imma ja està baixant pel pont i la Dolors Ribé també aparca el cotxe. En Pep passa de llarg: va a posar gasoil però no triga en arribar i per últim ho fa la Filo. Ja hi som tots.

El dia és clar i fa molt sol, tot i que els termòmetres no pugen dels quatre graus sota zero arribant en algun tram a menys 7. Els camps no es veuen gebrats, deu ser que no hi ha humitat. Els ramats es comencen a despertar. Els arbres sense fulles i les muntanyes del Cabrerés netes i polides confereixen una imatge de postal.

En arribar al Coll, a tot això abans esmentat, s'hi afegeix el Pirineu nevat i la vall de la Garrotxa, ESPECTACULAR!

Avui volem celebrar l'aniversari d'en Jordi i l'onomàstica de l'Antònia i havíem pensat a dinar al Coll, la casa nadiua de l'Àngel Colom i Colom, l'àngel de les sis ales i no serà possible ja que només fan dinars els caps de setmana. A una senyora que estenia la roba li varem preguntar si ens en faria per nosaltres i ella que no que no i al final li vaig preguntar: ni vedella amb bolets?, va ser que no.

La gana ens apresta, tot i que no fa gaire que caminem, ja comença a ser hora. Arribem a la masia de Roca-roja. Una taula envoltada de bancs i a recer del vent, ens crida l'atenció però comptat i debatut decidim no esmorzar-hi ja que invadim una propietat privada i no tenim la vista del Pirineu. Decisió molt encertada, ja que al lloc on esmorzem, la vista és immillorable i no fa ni aire.

Amb la panxa plena no triguem a endinsar-nos pel bosc hivernal on el faig ha perdut la fulla i deixat els seus troncs grisos i lluents. Emprenem una forta baixada,

que ens portarà a una riera seca amb clots gelats on el gel agafa diferents tons degut al gruix i fondària, ens trobem en un indret on les fades s'hi deuen trobar molt a gust.

Pel camí també trobem un mas en runes. El portal és obert i, aquí sí, que hi entrem sense cap recança. Quatre parets cobertes de molsa i poca cosa més. De què devien viure aquella gent? som al sot de l'infern.

Seguim baixant per un corriol encatifat per les fulles, pel gruix podríem dir-ne emmatalassat. Tot i que és molt dret no ens fa patir gens, total si caiem segur que no ens farem mal.

Veiem la carretera asfaltada que ens portaria a Sant Feliu de Pallerols on hi anirem a tocar sense trepitjar-la. Som al coll d'Uria. Un camí molt fressat ens farà guanyar desnivell sense gairebé adonar-nos-en. Ja som al Coll on el conjunt de cases i païses formen un llogaret preciós.

En no poder-hi dinar, ens dirigim cap a la Devesa i està tancat; cap al Far i també està tancat. Finalment ho farem al restaurant del Coll de Condreu. No el qualificaríem d'estrella Michelin però passem una bona estona gaudint de la nostra companyia. Ens queda per descobrir el bolet de Troia.l Ningú a qui ho em preguntat sap donar-nos informació. Serà un altra dia. Segurament portat-nos el dinar a la motxilla.

L'Antònia s'ha lluït amb les fotos macro.

Matinal al Brull

Dimecres, 11 de gener de 2017

Després de les festes de Nadal reprenem les caminades, com que fa dies que no caminem i els torrons encara ens pesen començarem per una de planera: el Brull.

Ens trobem com sempre a l'aparcament de la Font Gran. La Imma ens havia dit que no vindria, però és allà. Els reis d'orient l'hi han donat un encàrrec: una invitació per assistir al concert que la Coral l'Arpa ofereix a l'església de Sant Felip Neri de Vic. Ens ha fet il·lusió que els reis pensessin en nosaltres. Moltes gràcies majestats.

Avui serem poquets, cinc, els mateix nombre que el dia abans de començar les vacances. Fem acte de presència: la Filo, l'Antònia, en Jordi i jo Dolors A.

El dia és fresc tal com ha de ser per les dates. Camps i camins estan ben glaçats. Els rocams dels voltants del Molí dels Sorts, s'ha convertit en una gelera, el torrent no, encara no ha fet prou fred.

Els camps estant esplèndids, la gebra, el verd, les bales de palla i el sol que ho fa brillar tot, ofereix una imatge de postal.

Hi ha boniques masies al tocar del camí. Sempre ens meravella la casa Figueroles amb la seva ermita dalt el turó.



Anem dient quina ens agrada més i quina està més ben orientada. En arribar al pantà decidim esmorzar. Un tronc que hi havia al costat del embassament no hi es i el terra està molt glaçat.

Ens enfilem una mica i en Jordi ens habilita un bon banc. Esmorzem gaudint del sol hivernal.

Reprenem el camí que ens portarà al conjunt d'església, ajuntament, castell, restaurant construït amb la pedra rogenca dóna una bona estampa al peu del Montseny.

Agafem un corriol que estalvia un revolt del camí i així poder contemplar un bon exemplar de una alzina que tot i faltar-li alguna branca és espectacular.

Ja no ens queda res per arribar al sanatori.

Allà hi trobem en Pep que ens ha vingut a rebre i ara tots junts tornem a Taradell.

En passar pel davant del bar de la Patxeca, decidim anar a fer el vermut, (cosa de privilegiats), l'Antònia ens convida, aquesta setmana ha complert anys.

Matinal a l'Enclusa

Dimecres 21, desembre de 2016

Avui farem una excursió curteta, ja som a les vigílies de festes i hi ha feina.

Sortirem de l'aparcament en Pep, la Filo, l'Imma, D. Ribé i D. Aguilar

Enfilem per la Codina deixant el Pujol a l'esquerra, i esquivem el Bou. Agafem la drecera que toca, però quan som a dalt el camí queda molt difós i hi ha una mica de confusió. Cap problema som al nostre territori i de seguida tenim el camí.

Fa fred i està ennuvolat. Potser plourà. Però no, gira vent i esvaeix les boires. Volem esmorzar a l'enclusa amb la bandera però fa molt fred busquem un racer, que no trobem i fred per fred tornem a la punta. De mica en mica va sortint el sol i finalment para de ventejar i estem divinament contemplat tot el paisatge amb el Pirineu nevat i el Montseny encara coronat per núvols que el sol vol traspassar. La Guineu també esta embolcallada d'un boirim que es va fonent. És el nostre paisatge i el trobem molt bonic. Ens fem un selfi.

A quarts de dotze tornem a ser a l'aparcament.

Ens acomiadem desitja-nos Bones Festes.

Matinal a Matagalls

Dimecres 14 de desembre de 2017

Avui una clàssica: Matagalls.

Sortim del pàrquing de la Font Gran en Pep, la Filo, l'Imma i D Aguilar, en Jordi i l'Antònia ens esperen a Balenyà.

Travessem el Brull i seguim fins a la Collada on deixem els cotxes. No n'hi ha cap més.

El dia està emboirat, no sabem si es decantarà per fer bo o plourà. Anem preparats, motxilles i amunt. Farem el Matagalls per Sant Segimon.

Bufa vent i fa rasca. No triguem a posar-nos els guants, però ben amunt i no tenim fred.



En arribar a Sant Segimon busquem un recer per esmorzar i no l'acabem de trobar. Decidim pujar a Sant Miquel dels Barretons i si bufa molt el vent podrem entrar a l'ermita.

Amb les magnífiques vistes que s'obren davant nostre qualsevol entre en un lloc fosc i brut, ens posem on sembla que no bufa tant el vent.

No allarguem gaire l'esmorzar i ens abriguem més, paravents, buf i caputxa. Les boires han anat desapareixent però la sensació de fred queda enganxada.

En arribar a la creu ens resguardem del vent ajupits al darrera. Podem contemplar Les Agudes, el Pirineu emblanquinat, Viladrau, Can Gat...





Arriba un noi que ens diu que és la primera vegada que hi puja i està meravellat. Té més fred que nosaltres però està content i ens demana que li fem una foto i ell ens la fa a nosaltres.



Repassem els pessebres que diferents entitats o associacions hi porten per aquestes dates: dins una garrafa d'aigua, dins una bota... i un cop enllestit agafem la baixada, aquesta vegada si que farem la clàssica, turo petit, turó gros, pla de la barraca, Sant Andreu i Collformic.

Arribem a Taradell a 2/4 de tres.

Quatre dies a la Cerdanya

8/9/10 i 11 de desembre de 2016

Aquesta setmana no sortim el dimecres. És una setmana farcida de festes volgudes o no, i agafarem el dijous dia 8, la Immaculada, divendres 9 , 10 i 11, dissabte i diumenge.

Dia 8

Sortim a les set del matí amb el cotxe d’en Pep amb la Filo, la Vili i la Sunsi, i amb el d'en Jordi, la Maria i jo. I tots els paquets, maletes, motxilles, raquetes de neu i cassoles.

A Ribes de Freser, comprem coca i pa per l’esmorzar. Tirem carretera amunt passant per Martinet, en aquesta població prenem la desviació cap a Estana. Una carretera asfaltada ens porta fins al poble; un poblet molt encimbellat i pintoresc . Davant nostre el Cadí, una paret impressionant, que ben bé sembla una serra per les moltes canals que la clivellen: la canal de Cristall, la de Baridana... tota la paret està enfarinada de neu que contrasta amb el verd intens dels avets. Esmorzem contemplant aquesta serralada, la coca passa molt bé i no tenim pressa. El dia és clar i ens toca el sol, però el camí ens espera i comencem la caminada fins a Prat de Cadí.

Els primers passos ja son per sobre neu que s’anirà convertint en un sender una mica dificultós pel perill de relliscades ja que quan no hi ha neu sinó gel. Però poc a poc i amb precaució, l’anem guanyat, la vista des de el Prat de Cadí ens fascina i encara anem pujant fins al peu de la canal amb neu que ens tapa les botes.

Si pujant anàvem amb cautela, per baixar encara més: esquivant el glaç i enfilant-nos pels costats. Alguna patinada hi ha sigut però sans i estalvis tornem a ser a l’aparcament. Al mateix menjador que teníem per esmorzar ara hi dinem, la cara nord del Cadí no et deixa indiferent.

Parem un moment al poblet d'Estana. Al cementiri hi ha enterrat un aviador i no trobem la sepultura.

Desfem la carretera i a Puigcerdà ens desviem cap a Age, on la Vili ens acull al seu apartament. Sopem de caldo i cassola de bacallà amb panses. Partida de Rummi.

En Jordi i la Maria van a buscar a l’Antonia que arriba amb tren, tenia un dinar familiar.

Demà la diana serà a les 7.

Dia 9

Fa un fred que pela, els cotxes estan ben gelats, el cel blau sense ni una boira, nosaltres la motxilla i raquetes de neu, el nostre destí d’avui son Els estanys de la Pera.

Arribem fins al refugi de Pollineres on hi ha una gran activitat de gent amb esquís de muntanya, raquetes i senderistes, ens fan falta unes raquetes que aquí podem llogar.

De moment no ens les calcem veurem si més tard ens faran falta.

Anem agafant alçada per un sender amb neu dura, s’hi camina bé, voregem un riu que està tot ribetejat de neu i glaç i amb les seves gotes ha brodat filigranes. El neret es vol deslliurar de la manta blanca que els embolcalla. Un petit salt d’aigua acaba d’adornar el paisatge hivernal.

Contemplant el llac cobert de glaç fem un piscolabis. Amb poc més de tres hores i mitja arribem al Refugi dels Estanys. Hem caminat sense raquetes però ens les calcem per pujar un tros més amunt per veure si hi ha un altre estany que no trobem. Una parella que hi havia al refugi tampoc l’ha trobat. Aquesta parella anaven equipada amb uns grampons petits molt ben acoblats a les botes. S’hi va bé amb les raquetes tot i que volent girar per fer-nos una foto caic i m’emporto a la Filo, no ha estat res!






Unes taules que hi ha a l’esplanada del refugi ens van la mar de bé per posar-hi tot el bé de déu d’embotits i formatges que portem, estem envoltats de neu però no tenim fred.



Per baixar ho fem amb les raquetes als peus, donen molta seguretat. Son quarts de sis que acabem la caminada.

Una visita inesperada ens dona alegria, arriba la M Rosa i es quedarà per demà. Sopem de patates amb pela amb salsa i conill. No hi ha partida de rummi i a quarts de deu, a dormir.

Bulloses

Dissabte, 10 de desembre de 2016

Avui: Bulloses

Deixem enrere el càmping Pla de Barrès i aparquem els cotxes al “Pla dels Avellaners”. El primer camí que agafem l’hem de desfer per la dificultat de travessar el riu i el travessem per un pont i ja tenim la ruta encaminada.



Avui la ruta serà de llacs, el primer el llac negre que està cobert per una fina capa de glaç, pujant suaument arribem al llac de la Pradella ja amb una capa de gel més gruixuda, i unes vistes cap el Carlit fantàstiques.



Continuem pel sender rocallós amb boniques vistes per finalment arribar planejant a les Bulloses. Tot i que hem trobat força neu no ens han calgut les raquetes.



“L'estany de la Bullosa era un seguit d'aiguamolls i basses, que s'estenien des del peu del puig Peric, on neix el riu, fins més al sud de la latitud del Carlit. S'aprofità una presa construïda entre el 1903 i el 1910 per a proveir electricitat al Tren Groc i per a regular el cabal del Tet.”

El nom deriva del llatí BULLIRE 'bullir, estar en ebullició, brollar'; aplicat sobretot a aigües que emergeixen amb força.”Viquipedia.


El lloc és paradisíac, i altra vegada estenem sobre una roca els embotits i formatge, amb el pa que cada dia hem anat a buscar en un forn de Puigcerdà.



No seria gaire fàcil trobar un restaurant que ens satisfés més els sentits de la vista i el gust, ens sentim afortunats, i el temps no pot ser més esplèndid.

Acabarem el dia als Banys de Lló.

Soparem espaguetis picants de la Filo i avui sí, juguem al rummi.

Dia 11

Avui ja carreguem els cotxes amb totes les nostres pertinences però encara ens queda la última excursió d’aquests quatre dies per la Cerdanya, avui ens arribarem a l’estany de Malniu.

A la caseta no ens cobren el forfer ja que ens diuen que la neu no està gaire bé. De fet només ens el varen cobrar el dia dels Estanys de la Pera. De tota manera ja ens calcem les raquetes.

Comencem a caminar per una pista coberta de neu, anem agafant alçada i deixem la pista per endinsar-nos al bosc prop d’un rierol amagat per la neu que creuarem unes quantes vegades. Quan s’eixampla la perspectiva i el paisatge ha estat ventejat, la neu es converteix en cristalls, sembla que en trepitjar-los haurien de tallar.

Dalt del pla una caseta molt assolellada ens crida l’atenció, és el Refugi de la Feixa. Un cartell indica que fan esmorzars i dinars, no ens ho pensem gens, i demanem si ens farien dinar i un noi molt trempat ens diu que ens farà un arròs amb bolets, amanida de ceba i caldo. Ja ho hem decidit ràpidament avui no menjarem embotit per dinar.

Sense gaire esforç arribem a l’Estany de Malniu, està ben glaçat. Uns nens i un gos s’ho passen pipa. Intercanviem fotògrafs per poder sortir tots a la foto, parlem una mica amb el pare de família i resultar ser de Vic.



Aquets dies s’ha convertit en un clàssic menjar galetes i fruita a vora un llac.

 

En arribar al Refugi de la Feixa i alliberar-nos de les raquetes dels peus, en Jordi ens porta un caldo ben calent que es  posa de meravella mentre l’arròs es va coent. L'arròs va resultar exquisit. Un tastet de formatges i melmelades va ser el que ens va servir de postres. Tot producte biològic i de proximitat.



Ja només ens queda arribar als cotxes i encaminar-nos cap a casa.

Han estat uns dies fantàstics.