Santuari de Cabrera

Dimecres 19 d'octubre de 2016

Sortim de Taradell en Pep la Filo, la Dolors Ribé i jo, A Vic ens trobem amb l'Antònia i en Jordi.

Poc després de Sant Julià de Cabrera deixem els cotxes per enfilar-nos muntanya amunt.

El dia està emboirat i no triguem gaire a trobar-nos embolcallats per la boira, pensem que se'n anirà i veurem els sol, però com més pugem més espesa es fa.



El camí és bonic, flaquejat de boixos i faigs que ja volen començar a canviar de color per posar-se el vestit de tardor. El terra encatifat de fulles, tot regat per la humitat li dona un caire especial.



No parem al mirador per esmorzar que, en altres ocasions, ens ha permés admirar el Puigsacalm i el Pirineu. Avui la boira no ens deixa veure res. Continuem fins al coll on ja veuríem el Santuari i tampoc veiem res. A la pujada ens sobrava la roba, ara enllestim l'esmorzar sense entretenir-nos gaire. El fred es fa sentir

Les baranes i els agafadors que ens donen seguretat abans d'arribar al Castell de Cabrera, estan humides i fredes. La boira ploranera no ens ha abandonat en cap moment, la taula d'orientació ens indica el què podríem veure però, haurem d'esperar un altre dia.

Com que no ens hem entretingut gaire, per allargar-ho una mica anirem fins al Pla d'Ayats, baixem per les escales i per mig de boscos i falgueres arribem a una pineda que en Pep ens diu: un quart de recreo i a buscar bolets, és començar a buscar que en Pep ja crida que n'ha trobat,

Tots hi posem afició i la recompensa no triga a arribar, omplim bosses i els collim a grapats,









Feia anys que no havíem trobat tants pinetells, estem eufòrics, ens reca marxar però ho fem molt satisfets.

Avui ha estat un dia diferent, el temps no ens ha acompanyat per gaudir de les vistes panoràmiques d'aquests paratges, però la naturalesa ens ha regalat uns dels seus fruits molt preuats.

Mica en mica es va fent tard, agafem els cotxes que son més de les dues.

L'Enclusa

Dimecres 12 d'octubre.

Avui canviem una mica de privilegiats ja que el calendari marca el dia com a festiu. Ens volen fer celebrar el dia de l'hispanitat (esperem que serà l'últim any). Nosaltres farem botifarrada.

Fem una barreja de privilegiats, caminadors i Va com Va. Anirem a L'Enclusa a canviar la bandera ja que està molt deteriorada.

A les 8 del mati ens trobem al aparcament de la Font Gran, la Filo, la Vili i l'Àngel, l'Antònia, la Fina i jo.

Ens encaminem cap a la Serra. El dia està emboirat i fresc, fa de bon caminar. En arribar al trencat del Castell decidim, ja que anem bé de temps, de fer-li la visita. Fem una breu parada a la casa de Can Boix.

En arribar al Castell observem que han fet una bona neteja de bardisses. Es poden veure unes baumes que degut a la vegetació quedaven amagades. La vista des del Castell sempre és agradable. Anem on hi ha la pedra en record d'en Joan, comentem que varen trobar un bon lloc.

Pel camí anem vigilant si encara hi ha la bandera esparracada i ja em fet l'última pujada quan ja no la veiem, ens queda fer la grimpada.

Son una bona colla a opinar com l'han de posar al final hi ha consens

i enfilada al pal nou oneja amb tot seu esplendor.



El foc, que ja han encès en arribar, té un bon caliu, les botifarres es van coent i ens va omplint la panxa,



acabem amb un brindis, pel país i per nosaltres.





Hi hem participat: Isabel Muns, Carme Tuneu, Vili, Fina Ballús, Dolors Aguilar, Antònia Caselles, Bet Ricart, Filo Preseguer, Maria Generó, Pepi i Josep Autonell, Xevi Albert, drets, Joan Ricart, Àngel Danés, Ramon Reig, Carme Coll, Pere Casadevall, Santiago Conill i Joan Brusossa.

Santa Fe del Montseny, Turó del Morou

Dimecres, 5 d'octubre de 2016

Avui no hi ha gaire quòrum, només som quatre en Pep, la Filo, en Jordi i jo la Dolors

Deixem el cotxe al aparcament de Santa Fe.


Que si passem per alt, que si passem per baix, finalment optem per dalt. Enrere deixem la Casa de la Natura can Lleonart i ens encantem una mica a la casa Partida. Una casa on el projecte inicial, pel que es veu pels fonaments i uns murs, era de fer dues cases adossades.

Al terra ja hi ha molta fulla de faig, comença a despuntar la tardor, anem pujant suaument fins arribar al turo de Morou.

Esmorzem i gaudim d'unes vistes cap al Montseny, Guilleries...



No tenim presa, els colors dels avets amb el seu verd intens, els faig que ja trenca el color. Al fons del paisatge divisem un lletra B i en Pep explica que el propietari del bosc acostumava a fer, amb la vegetació, l'inicial d'algun familiar.

Continuem cap al empedrat de Morou. Com que no fa gaire que ha plogut les petites cavitats de la pedra estan plenes d'aigua.

En arribar a la cruïlla que ens portaria cap a Riells decidim anar a veure l'avioneta estavellada, L'avioneta ha canviat d'aspecte, els graffiters hi han treballat i l'han deixada molt acolorida.

Refem el camí i no triguem a arribar al pantà de Santa Fe que voregem i per la fageda arribem al lloc de sortida.

Matinal tranquil·la i relaxant.

Congost de Montrebei-Montfalcó

27 i 28/setembre de 2016

Fet i fotut sortim de Vic a les 5. En Joan Bach ja fa cantonada a can Font i aparquem darrera el cotxe de'n Jordi, però no hi ha ningú. Ell ja bé del cantó de can Pamplona on hi ha l'Antònia fent la cervesa.

Al cotxe d'en Jordi la Dolors Ribé, Joan Bach i l'Antònia i en el d'en Pep: la Filo, la Imma i jo.

Primera parada al complex de la Caparrella a deixar les bosses a la casa que ens acollirà aquesta nit. És una casa de la jove de la Imma envoltada de fruiters que, tot i que la temporada ja és passada, encara conserven una mica de fruita: collim peres, préssecs i figues.

Com que el dia és llarg anem cap a La Seu Vella de Lleida., És el cap tard i el cel s'omple de color. La majestuositat De la Seu impressiona. No fa ni fred ni calor. És un vespre molt agradable i no tenim pressa. Passegem per les diferents terrasses que ofereixen vistes a 360 graus de la ciutat de Lleida i la seva plana.

Sopem al restaurant bressaria Punto Estrella Dalmau que està obert les 24 hores i sortim molt satisfets.

La masia és gran i tenim llits per tots, però no volem desaprofitar que en Pep ha portat un llit inflable: ens agrada veure les novetats pràctiques. Tot un èxit.

A quarts de set hi ha diana i, en un tres i no res, ja estem a punt. Un tros de coca i una mica de xocolata, al mateix restaurant que ahir vespre esmorzarem una mica. Hem de tenir forces per l'aventura d'avui, Congost de Montrebei i Montfalcó, la paret de Montrebei és catalana i la paret de Montfalcó és aragonesa. Fem una breu parada a Benabarre a comprar pa per dinar, pensant que seria molt bo.



Fa un dia magnífic. Aparquem a La Masieta i comencem la caminada. Amb uns 20 minuts arribem al pont penjant i ja albirem el congost. El camí escatat a la roca li dona un aire de naturalesa en estat pur, és impressionant: hi ha parets que volten els 500 m. d'alçada. Nosaltres caminem més o menys per la meitat.

No havíem caminat gaire per congost quan ens indiquen la cova de La Colomera. Als homes els hi varen faltar cames per pujar-hi, les dones ens ho varem pensar una mica però també varem enfilar amunt, no volíem ser menys. Hi ha cadenes i agafadors per facilitar la grimpada, és una gran cavitat amb unes boniques vistes al congost i a la riera Ribagorçana, embassada pel pantà de Canelles.

Tornem al camí que no triga a portar-nos a l'altre pont penjant.

Continuem per una pujada amb graons i un cop a dalt comencen les escales penjants que les baixarem.

Son molt segures i no fan por, si mires a baix una mica d'impressió si...

Ens tornem endinsar una mica pel bosc fins a trobar un altre tram de passarel·les

Prova superada,

Ja només ens falta la pujada fins al refugi de Montfalcó i des de allà agafar la pista fins a l'embarcador on ja hi tenim en Joan que serà el capità i guia, és un gran coneixedor del terreny i ens va assenyalant els diferents punts que envolten la presa.

Son gairebé les quatre i dinem del que portem.

El retorn cap a casa el fem sense cap incidència i arribem a 3/4 de nou a Vic.

Si acluco els ulls encara veig l'aigua quieta i els seus colors blaus, dominant el turquesa, els esquelets dels arbres que depèn del cabdal de l'aigua queden negats, sento la quietud de l'indret i em sento bé i feliç d'haver gaudit d'aquest dia.