Cabrera - Pla d'Aiats

Dimecres, 1 d'octubre de 2014

Temps total de caminada 6 hores.

Temps aturats: 1h 50 minuts

Desnivell de pujada: 967 metres.

Distancia: 12,15 quilòmetres

Deixem els cotxes una mica més amunt de Sant Júlia de Cabrera, just on comença un corriol amb una pujada considerable i a poc a poc desafiem el desnivell que ens portarà a dalt la cinglera, estem a uns 1200 m altitud, la boira no ens deixa veure la plana, però l'espectacle s'ho val, la boira que va canviant les formes, ara puja ara baixa, podent veure l'Agulla de la Tuta, el santuari de Cabrera a estones.



Reprenem el camí i ja surt el sol, volíem esmorzar en un petit mirador, però gran en vistes; desistim ja que està molt moll de rosada, ho farem en un una mica més amunt que de vistes no n'hi falten, tenim la plana als nostres peus i muntanyes conegudes. El Montseny, sant Miquel de les formigues...



Ja no ens falta gaire per arribar a Cabrera, només cal arribar a Cap del Pla del Prat (1316 m) cal fer unes passes endarrere per agafar el camí amb pas una mica dificultós si no sigués per que ho han acondicionat amb baranes, passamans i ferros per posar els peus, per aconseguir arribar al punt geodèsic amb taula d'orientació i una senyera.

El santuari de Cabrera està a 1308, agafem el camí empedrat de les Marrades, la baixada no és tant feixuga i no triguem gaire a ser a Coll de Brams.

Continuem cap al Pla d'Aiats per la carena que amb el dia ja completament clar no ens cansem de omplir-nos els ulls de boscos i prats que estan verds com si de la primavera es tractés. Passem el pla que les falgueres estan tant ofenoses que no ens deixen veure el pla en la seva magnitud, les cabanes d'aiats es van deteriorant però encara aguanten.



La baixada del pla és tortuosa, sobre tot perquè els camí és molt humit i s'ha de vigilar de no relliscar. en arribar al camí més ampla a prop d'un dels bassals i fa estada una salamandra, que manyaga es deixa agafar.

Pugem al Puig Bastida, un altra mirador espectacular, ja veiem el coll de Brams, que aconseguirem tot xino-xano trepitjant prats, contemplant faxos que les capçades ja volen canviar de color.

I com qui no vol la cosa, ja tornem ser a coll de Bram, on dinem de carmanyola, i només ens queda la baixada fins a Sant Julià de Cabrera.

Ha estat un dia per recordar.

Puig de la Força. Guilleries

Dimecres, 24 de setembre de 2014

ascensió acumulada, 589 metres           distancia   12,24 quilòmetres.

Aparquem els cotxes a l’hostal de la Riba, i comencem per una pista asfaltada que deixem en pocs metres per endinsar-nos a un bosc de pins i alzines, hi ha boira, comencem a pujar per un corriol on hi son presents les roques amb molsa, bolets de tota mena, (menys de comestibles), la gana va fent la rum, rum, i aviat trobem el mirador del Castell on esmorzem, intuïm que hi hauria una bona vista pel referent la taula d’orientació de ferro i amb relleus de orografia, la boira es fa més transparent, el que teníem d’intuir ja es comença a albirar, vistes al pantà, turons i cases; en Pep coneixedor de la zona ens ho va anomenat.

Un cop hem esmorzat ens posem a caminar ja per camins mes planers per arribar a les coves del Castell, unes grans roques fan de teulada, continuem per un corriol on trobem les restes de la presó i agafem la canal fins arribar a un mirador som al Puig de la Força, la boira s’ha anat esvaint i podem contemplar el paisatge que tenim, boscos, cingleres i el pantà, està en tota la seva esplendor.

Hem de posar una mica d’emoció a l’excursió i ho fem travessant d’una roca a l’altra amb un buit a sota, sort d’un arbre caigut,

Ha valgut la pena, la roca s’endinsa cap al sot de Balà

i podem admirar una llengua d’aigua envoltada dels diferents colors de les roques i el verd intens dels arbres.

Anem guanyant i perdent desnivell per camins de pedres molt ben assentades.

Caminem per la cinglera i aviat tenim gana per dinar,

ho fem contemplant la extensa i magnífica panoràmica de la cinglera on hi ha el salt del Molí Bernat, que avui no hi baixa aigua.

Continuem per un sender que ens ha de portar al cingle de la Miradora que no aconseguim.

En arribar a Tavertet agafem un corriol i procurant on posem els peus ens portarà fins a la Riba.

Una excursió molt agraïda de panoràmiques.

  

Dolors, m'ha agradat molt que hagis creat aquest blog. Ben segur que en gaudirem ja que disposem de molt bons reporters/eres fotogràfics i també de redacció.

Inici

Bon dia,

Comencem una nova temporada de caminades de dimecres, el nostre blog el titularem els privilegiats, ja que ens hi considerem.

Aquí hi anirem publicant les sortides que portem a terme aquests dies o sigui els dimecres.