Coll de Bracons - la Grevolosa - Sant Nazari - Pic de l'Àguila - Coll de Bracons

Dimecres 24 de maig de 2017

Avui serem en Pep, la Filo, en Ramon, l'Agnès, Dolors A. en Jordi i l'Antònia qui caminarem per aquests varals.

Sortim puntualment del pàrquing per trobar-nos a Vic amb l'Antònia i en Jordi.

Aparcarem al Coll de Bracons amb comoditat. S'hi hagéssim arribat dos minuts més tard ho hauríem tingut més difícil: uns quants cotxes arriben al mateix temps que nosaltres. Son una colla nombrosa d'homes més aviat joves, de bon veure i trempats. Sembla que van la Puigsacalm directament. Nosaltres farem més volta.

Per començar, agafem el camí per l'altre costat del que fem habitualment i, al contrari també,

comencem en baixada, i més baixada... som a la Grevolosa. El bosc, com sempre, no defrauda gens. Els faigs vestits de poc de color verd clar arrelats en les profunditats i els ocells amb els seus cants fan el lloc idíl·lic.

Continuem fins arribar a Sant Nazari. Dues taules, una a l'ombra i l'altra al sol, conviden a seure-hi. Triem la de l'ombra, el sol comença a escalfar. S'hi està bé al lloc i l'esmorzar s'allarga una mica amb postres de maduixes i cireres que bé s'ho valia assaborir-les. Som al lloc més baix de la ruta.

Ara toca a pujar, per un corriol molt fressat. Anem pujant suaument però sempre amunt. Travessem la carretera de la Vola i hi caminem un trosset, potser uns cent metres i, en un revolt, un altre corriol ens enfilarà cap a la nostra fita: el Pic de l'Àguila. El camí és ombrívol, sort en tenim!, ja que la calor es fa sentir.

Passem per un abeurador amb un sostre de volta molt curiós i amunt, amunt... En arribar al coll el camí ja planeja una mica però va pujant.

En arribar a sota al Pic per poder-lo assolir hem de fer quatre grimpades.

Una senyera maltractada pel temps corona el pic. Som a 1.342 m d'alçada.

Una vista de 360º se'ns obra davant nostre. Ja no ens recordem el que hem suat per arribar-hi.

És espectacular! Tenint el món als nostres peus traiem de la motxilla alguns queviures i els endrapem,

La vista és mereix que anem anomenat el que veiem: Pirineus, Montgrony  Cabrera, Pla d'Aiats, el Montseny, la Plana... i molts dels seus pobles: Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere, Torelló, Manlleu...

Ara toca baixar. Recollim els bastons ja que per fer la grimpada ens ha anat més bé sense i cap avall que fa baixada! El camí és molt bonic: el terra encatifat de fulles marrons, els arbres altius i ofenosos amb el vestit acabat d'estrenar,

pedres centenàries fan d'esglaons i amb cura  per on posem els peus anem perdent alçada.

Arribem el coll de sant Bartomeu on enllacem amb el corriol que baixa del Puigsacalm  i

amb poques empentes ja som a Coll de Bracons. Els cotxes que aparcaven quan hem arribat ara surten. Hi hem emprat la mateixa estona.

L'Antònia ha gaudit retratant les flors, encara som a la primavera i llueixen amb la seva destresa.

Ha estat un dia fantàstic i una ruta circular molt maca. 

Guilleries

Dimecres 17 de maig

Pocs participants, En Pep i la Filo, l'Antònia i en Jordi.

Tavèrnoles - font de la Baronesa- Sant Feliuet de Sabassona - castell de S'avellana - Balmes de sota santa Magdalena

Avui no he participat de la caminada, només posaré les fotos de l'Antònia 

Església de Sant Esteve de Tavèrnoles  

Font de la Baronesa.
Llegenda de la Font de la Baronesa de Tavèrnoles

Sembla que durant l’època de les creuades el baró de Savassona també va voler participar en la lluita per alliberar la Terra Santa dels musulmans. Mentre feia els preparatius, abans de marxar, va tenir cura d’avisar el seu millor criat perquè cuidés de ben a prop la seva jove i encantadora esposa durant la seva absència per les terres hostils de l’Orient Mitjà.

Així doncs, els dies passaven lentament per a la baronessa, a qui no arribaven mai notícies del seu estimat espòs. Sovint les tardes assolellades solia passejar pel romàntic camí que va des del castell a la font de la Baronessa, sempre vigilada pel millor amic del baró. Tant temps fou així, i es allò que diuen: tant va el cantir a la font…..La qüestió és que el criat i la baronessa es van enamorar.

Com que era un amor secret des del camí de la font vigilaven la pujada del Roc del Llum per si tornava el baró. El cas és que el baró ja en aquells temps era desconfiat i poc amic dels visitants, i en comptes de tornar pel Roc del Llum, com hauria estat habitual, va venir per Can Janot. Va enfilar la pujada del Pla del Castell, i va aparèixer de sobte per damunt la font de la Baronessa i enxampà de ple els dos passerells.El baró, ofès, va matar a cops d’espasa l’esposa i el criat. Com a record d’aquest fet tan sagnant, des de llavors fins encara avui en dia, totes les nits de lluna plena, passejant pel camí de la font i mirant fixament la lluna, es pot distingir clarament la imatge de la baronessa amb tota la llarga cabellera rossa i vestida amb una túnica blanca amb el criat molt a prop seu. Però només els veuen els homes que, com el baró, han estat enganyats per la seva esposa.

Recopilació del Text de la Llegenda : Ramon Soléplanta d'orella d'ós

L'orella d'ós (Ramonda myconi) és una planta de la família de lesgesneriàcies. Popularment també és coneguda com a herba peluda, borraina, herba tossera i borratja de roca

Mirador de Sant Feliuet de Savassona   amb el Collsacabra al fons

Ermita de Sant Feliuet
Sant Feliuet de Savassona és una església preromànica, en un planell on s'assenta en roca viva i envoltada de tombes antropomorfes.

Castell de s'Avellana

Actualment el Castell de s’Avellana està en ruïnes.
Era un castell-fortalesa del qual es conserven restes del que van ser els murs, una escala i la base d’una torre.
Està situat darrera el Puig de Conangle, sobre un extrem rocós i molt proper al riu Ter.

La primavera llueix


Una balma amb pou

Balma que en un temps llunyà podria haver estat habitada

Una gran llosa li fa de teulada

Camí de Serrabou i planejant s'arriba altre volta a Tavèrnoles

Serrabou era una de les moltes famílies de grans propietaris agrícoles que arreu de Catalunya tenien poders municipals i incidien en la vida pública de les comunitats locals: fins ben entrat el segle XIX els Serrabou de Tavèrnoles van ostentar repetidament els càrrecs de batlle i jutge de pau del municipi i apareixen de manera repetida com a testimonis en els judicis de concòrdia i monopolitzaven la distribució de mercaderies de primera necessitat (vi, sal, pesca salada, tabac, etc.)

També, fins a mitjan segle XVIII, el mas Serrabou feia la funció d’ajuntament de Tavèrnoles i alguns dels seus membres eren rectors de Folgueroles o de Tavèrnoles. És per aquest motiu que a l’arxiu de la casa es conserven documents tant públics com eclesiàstics.

Jordi Vilamala Salvans

Santa Pau - Finestres - Puigsallança

Dimecres 10 de maig,

Avui, amb el permís del temps, farem l'excursió planificada per la setmana passada, Santa Pau, Finestres i Puigsallança

Sortim del bonic poble de Santa Pau. Hem travessat la seva plaça porxada i algun dels seus carrerons estrets i ben cuidats per dirigir-nos cap el camí del cementiri que el deixarem a la nostra dreta.



Uns horts molt cuidats, amb verdures i llegums molt ufanoses ens diuen adéu.

Comencem a pujar per un camí seguint les marques grogues i amb el GPS d'ajuda, a poc a poc, anem guanyat la muntanya.

L'enrunada d'El Cargol, amb vistes a uns prats salpicats d'arbres que han assaborit la suor de la primavera i encerclats de turons d'un verd canviant, serà el nostre menjador del primer àpat del dia.

Per corriols costeruts anem agafant alçada. En diverses ocasions travessem la pista. La vegetació omple tot el sol dels boscos que canvien l'arbratge, ara alzinars, ara fagedes amb els seus arbres altíssims i d'un verd resplendent. Seguim uns camins empedrats pel costat d'una riera seca,

però amb unes pedres moltes vegades cobertes de molsa i pujant sense parar, amb algun entrebanc pel mig,

arribem a un Oratori dedicat a sant Antoni i, des de aquí, ara planejant, arribem a Santa Maria de Finestres.

El lloc ens sorprèn per la grandària dels edificis: una casa gran i una capella que no podem visitar perquè està tancada, formen un bonic conjunt net i endreçat amb unes vistes precioses.

Un castell totalment enrunat ens espera una mica més amunt a sobre uns roquissars. Les vistes encara milloren. Santa Maria hi dóna un punt de vida al paisatge.

El sòl empedrat formant bonics esglaons també ens ajuda a arribar al castell, només la cisterna ha aguantat el pas dels anys, i uns pessebres de diferents centres excursionistes coronen el cim.

Desfem un tros de la ruta. Un pas una mica dificultós ens apropa al Forat de l'Ovella. Un esborranc a la roca ens deixa veure el canvi de color dels arbres de fulla caduca i els que tot just l'acaben de posar. Tornem a pujar pel mig de faigs i alzines per camins amb ziga-zagues que suavitzen el fort desnivell.

Uns petits balcons ens deixen contemplar el paisatge. Sense ells només gaudiríem del bosc, que no és poc, està preciós.

El punt geodèsic del Puigsellança ens diu que estem a 1.033 m d'alçada sobre el nivell del mar.

Emprenem la baixada i en un d'aquests balcons hi dinem.

Només ens queda un baixada pronunciada i les primeres cases ja ens anuncien que estem arribant altre volta a Santa Pau

on ara farem una parada al bar-restaurant Can Menció i degustarem una cervesa ben asseguts a la terrassa i contemplant el conjunt d'arcades, campanar i església que després visitarem.

Les flors han adornat els camins.

Si féssim servir un qualificatiu per avaluar aquesta excursió seria sense cap dubte el d'excel·lent.

Roses - Cala Montjoi

Dimecres 3 de març,

Avui el plantejament de l'excursió serà Santa Pau, Finestres, Puigllança

Però no sempre els plans es poden seguir i un cop a Olot el temps no acompanya gaire, boira a sobre les muntanyes i una pluja fina ens fa replantejar la ruta. Cap al mar sembla que no està tant tapat i decidim anar a Roses a fer un tros del camí de Ronda.

Aparquem al port de Roses i encaminem els nostres passos cap a Cadaqués. Serà fins on puguem i el temps permeti.

A sota el far presidit pel castell de la Trinitat, esmorzem. El mar està com un mirall, tot i ser-hi a tocar no sentim l'espetegar de les onades de color gris ja que emmiralla el color del cel. Hi regna la pau i la tranquil·litat.

Anem caminat per corriols serpentejant la costa a la nostre esquerra. Anem pujant i baixant. El camí està vorejat de flors. Al terra unes pedres molt esmolades semblem de marbre. Els pins, el matolls, la varietat de flors de molts colors, les cales, els penya-segats... és un gust anar caminat per aquests verals.




A quarts de dues arribem a la Cala Montjoi, on hi veiem les obres que hi fan al recinte del restaurant del Bullí. En un raconet acollidor hi dinarem. Abans però, hi haurà algú que s'hi banyarà.

L'aigua no és extremadament freda. El contrast no és molt gran.

Anem contemplant el Cap Norfeu però el deixarem per un altre dia.

S'ha anat fent tard i donem la volta i encarem el camí de tornada.

Amb el pas alegre desfem el camí. Ens cau alguna gota i és un altre al·licient per allargar el pas. Passem per Canyelles Grosses o de l'Amadraba  per la carretera per estalviar la marrada de la cala.

En arribar a la Punta Falconera agafem un corriol que ens ensenya els búnquers, una herència del general Franco que els va fer construir entre el 1945 i el 1946.

Arribem a Roses amb ganes de fer la cervesa i ens les fem passar en una arrosaria a tocar del port.

Per la carretera de tornada ens fa un bon ruixat. Passem per Olot i ja ho diuen que: és l'orinal del món, i Si no plou a Olot no plou en lloc. (Joan Amades, Folklore de Catalunya )