Costa Vermella

Sortida a la Costa Vermella, dies 29/30/31 d’octubre i 1 de novembre de 2016

Dissabte 29,

La sortida estava prevista per les sis del matí, però una indisposició intestinal fa que a ¼ soni el telèfon, és la Filo, en Pep no es troba bé. Decidim esperar al migdia per veure que fem. L’Angel s’ofereix per portar-nos a Banyuls i suposem que en Pep i la Filo podran integrar-se al grup l’endemà.

A les quatre sortim de Taradell i passem per Vic a buscar a l’Antònia son les sis que arribem a Banyuls per, a l’agència barrio Inmobilier, recollir les claus de l’apartament Podre du Port Plaisance que serà casa nostra aquests quatre dies. L’apartament és espaiós, una entrada on hi ha la porta d’un bany, una sala d’estar on hi ha un sofà llit, i tauletes de totes mides i colors, un televisor, un moble bar, moltes coses per fer bonic que més aviat enfarfeguen, una vidriera que dona a una terrassa i una vista al mar espectacular. 

Una escala porta a una estança amb un llit plegable, serà la que utilitzarà l’Antònia, està mot refredada i millor que estigui sola. La sala d’estar comunica amb una cuina-menjador gran, hi ha dues portes, l’una és un bany i l’altra una habitació doble que l’ocuparem la Vili i jo, una altra escala mena a una habitació de matrimoni amb bany, la guardem per en Pep i la Filo. La cuina està molt ben equipada hi ha de tot, gairebé per duplicat: dos microones, dues neveres, i tots els utensilis que puguem necessitar. Guarnim una taula camilla amb tot el que portem nosaltres, sembla que haguem tret una panera de Nadal.

Un cop hem pres possessió de la vivenda anem a donar un vol al poble: Banyuls de la Marenda oficialment en francès Banyuls-sur-Mer i antigament Banyuls del Maresme, és un poble coster de 4.681 habitants ...

Diumenge 30

Emprenem el camí a punta de dia, el cel està enteranyinat però el sol apresta les boires i ens ofereix una llum extraordinària. 

 

La mar esta calmada, deixem enrere Banyuls seguint el sender senyalitzat amb marques grogues, que anirà retallant tota la costa.

El camí és un corriol una mica trencacames per les baixades i pujades cap a les cales i miradors, els penya-segats de cap Reserís, la platja de Perefita. Centre de salut Bouffard-Vercelli, on s’hi practica la Talassoteràpia, als seus jardins hi ha una avioneta inservible. Platja Terrimbo on un poble nou de vacances s’ha aixecat al seu recer, uns submarinistes es preparen per fer immersió, nosaltres anem caminant per uns paratges agrestes, 

amb vinyes on els colors de tardor ja ens comencen a deixar-se veure, les figues de moro son de color bisbe.



L’aigua del mar cada vegada més turquesa i el cel completament blau.



En arribar a la villa de Cerbère, busquem una boulangeria per comprar pa i alguna cosa per menjar. A la sortida del poble hi ha el cementiri amb les portes obertes, i fem la visita, està net i polit.

Son les dates que se’n té més cura, ens crida l’atenció que en molts sepulcres hi ha la creu que li falta un tros, mentre contemplem nínxols i panteons ens truca en Pep que ja son a Portbou. De camí cap a Portbou seguin el sender del mar, ens fa donar una volta per observar el far de Cap Cerbère El Far de la Fi del Món alimentat per cèl·lules fotovoltaiques, és de funcionament autònom. Ja ens enfilem cap al Coll de Belitres, on una sèrie de plafons amb fotografies, ens recorden els horrors de la guerra amb els milers de persones que emprengueren el camí cap a l’exili. 

 

Seguint les marques grogues arribem al centre de Portbou, no ens costa gens de trobar a en Pep i la Filo, una caleta arrecerada ens fa pensar que son allà, ells ja dinen, nosaltres ens hi afegim amb el que portem a la motxilla i la Vili va a buscar unes cerveses que venen acompanyades d’uns calamarsets arrebossats boníssims. 

Un cop reconfortats pel menjar i el descans, farem l’excursió que varem perdre el primer dia amb cotxe, anirem a la torre Madaloc, una forta pujada ens menarà al cim on les vistes a tota la costa son espectaculars. 

“La Torre Madeloc està situada a 652 m d’altura. Es va edificar el 1285 sota el regnat dels reis de Mallorca i formava part d’un sistema de control marítim i d’alerta ja que es comunicava amb les torres de La Massane i del Fort Saint Elme mitjançant senyals lluminosos.” 

Deixem la torra enrere i comentem una porta que hi ha en una roca que està molt integrada a la roca, però no, es tota la roca que està integrada al paisatge; és un decorat, ja que amaga un transformador. 

 

 
Avui per celebrar que ja estem tots junts anirem a sopar de restaurant, passegem pels carrers de Banyuls i comencem a mirar restaurants, encara estant tancats, i hi ha gent esperant que obrin, nosaltres continuem el passeig, quan tornem a passar per el restaurant que hi havia gent que s’esperava entrem cap a dins, fa bona pinta, però sorpresa.... està tot reservat, anem a un altre, també, decidim que tornem a l’apartament dient que una cosa o altra menjarem. La Filo, previsora, ha portat tots els ingredients per fer espaguetis picants amb prunes, hem sopat molt de gust.

Dilluns 31

Avui continuarem el sender de la costa sortint de Banyuls en direcció nord, la nostra fita, Cotlliure. 

Fet i fotut son les nou quan ens posem a caminar, a passeig hi ha una escultura de l’artista natiu d’Aristide Maillol al primer pla.

El camí voreja vinyes, amb paret seca, i unes particions molt geomètriques, quan estem en algun mirador es poden distingir molt més, sembla un trencaclosques,

tocant a la carretera hi ha una premsa de vi i un quiosc que et convida a fer tastet del vi de la contrada, encara està tancat. 

Seguim amb les marques grogues, arribem a les Paulilles, una platja amb un mur anti-desembarcament, i la fabrica de dinamita Nobel, on cinc generacions de treballadors hi visqueren en forma de poble-colònia, avui s’ha transformat en un lloc de lleure molt acurat, presidit per la seva xemeneia de 35 metres d’alçària. 

Una torre fa de talaia per contemplar tot el recinte. Diferents maquetes expliquen l’activitat que s’hi va dur a terme, i la destinació que tenien els edificis.

Continuem la caminada, les cales, penya-segats, el cel net com una patena, el mar quiet i transparent de color blau-verd brillant, decorat per algun vaixell i

  

unes piragües fan que no notem que anem pujant i baixant, tenim davant nostre el far Bear que a poc a poc es va acostant. El Far del Cap Béar es va construir el 1905 amb marbre vermell de Vilafranca del Conflent. Té 27 m d’altura i el seu feix de llum arriba fins a 30 milles (55 km).”

Per arribar a Portvendres ens espera una pujada i una forta baixada, pensem dinar-hi. Un restaurant a tocar de l’aigua ens crida l’atenció però decidim que serà millor dinar dins el nucli urbà. Va ser un encert ja que vorejar el port es fa una mica pesat i millor fer-ho amb l’estomac vuit. Un altre encert, la tria del restaurant, van ser acollidors, de tracte agradable i, el menjar, boníssim. Encara pensant amb els deliciosos musclos em ve salivera.

Entre badocar, tirar fotos, restaurant... arribem a Cotlliure a entrada de fosc,

Encara però, podem veure el conjunt del castell, l’església i la capella de Sant Vicens des dels aires. Passegem pels seus carrers. És un poble que se li pot dir pintoresc, ja que molts artistes pintors l’han plasmat a les seves teles, i fotogènic encara més.

En un colmado hi comprem una mica de fruita i ens informem de com podem tornar a Banyuls: hi ha un autobús que pel mòdic preu d’1 € ens deixarà a cinquanta metres de l’apartament, un sopar lleuger i a dormir que l’endemà la festa continua.

Dimarts dia 1


Avui serà la serra de l’Albera on deixarem les nostres petjades, ens acostem amb cotxe fins a La Vall.

Unes alzines sureres seran l’avantsala d’un bosc magnífic, on des de fa 120 anys no ha sofert cap mena de canvi per l’home, faigs i roures impressionants,



rocallam i finalment uns prats florits de color grog han omplert tots els nostres sentits. Ha estat una bona pujada però l’hem gaudit moltíssim.



Carenegem una mica, hi ha exemplars de boix grèvol amb unes siluetes deformades,

serà pel vent? Pels animals?... passem per les Barraques de les Colomates. Son un conjunt de barraques de pastors on s’hi ha habilitat un refugi i enterrat un pagés català, aquí hi trobem gent i n’anirem trobant fins a la torre, poca però.



Ens tornem a endinsar per un bosc de faig amb exemplars notables. Els indicadors ens diuen que tenim a prop la torre de la Massana, un magnífic mirador de tota la Costa Vermella, ara tot serà baixada per una sureda magnífica fins a tornar a La Vall on hi tenim els cotxes.

Ha estat la caminada més dura dels tres dies ja que hem fet un desnivell de més de 1000 metres.

Fem un pica- pica de tot el que ens ha quedat d’aquets dies, comença a fosquejar i emprenem el retorn cap a casa.

Santuari de Cabrera

Dimecres 19 d'octubre de 2016

Sortim de Taradell en Pep la Filo, la Dolors Ribé i jo, A Vic ens trobem amb l'Antònia i en Jordi.

Poc després de Sant Julià de Cabrera deixem els cotxes per enfilar-nos muntanya amunt.

El dia està emboirat i no triguem gaire a trobar-nos embolcallats per la boira, pensem que se'n anirà i veurem els sol, però com més pugem més espesa es fa.



El camí és bonic, flaquejat de boixos i faigs que ja volen començar a canviar de color per posar-se el vestit de tardor. El terra encatifat de fulles, tot regat per la humitat li dona un caire especial.



No parem al mirador per esmorzar que, en altres ocasions, ens ha permés admirar el Puigsacalm i el Pirineu. Avui la boira no ens deixa veure res. Continuem fins al coll on ja veuríem el Santuari i tampoc veiem res. A la pujada ens sobrava la roba, ara enllestim l'esmorzar sense entretenir-nos gaire. El fred es fa sentir

Les baranes i els agafadors que ens donen seguretat abans d'arribar al Castell de Cabrera, estan humides i fredes. La boira ploranera no ens ha abandonat en cap moment, la taula d'orientació ens indica el què podríem veure però, haurem d'esperar un altre dia.

Com que no ens hem entretingut gaire, per allargar-ho una mica anirem fins al Pla d'Ayats, baixem per les escales i per mig de boscos i falgueres arribem a una pineda que en Pep ens diu: un quart de recreo i a buscar bolets, és començar a buscar que en Pep ja crida que n'ha trobat,

Tots hi posem afició i la recompensa no triga a arribar, omplim bosses i els collim a grapats,









Feia anys que no havíem trobat tants pinetells, estem eufòrics, ens reca marxar però ho fem molt satisfets.

Avui ha estat un dia diferent, el temps no ens ha acompanyat per gaudir de les vistes panoràmiques d'aquests paratges, però la naturalesa ens ha regalat uns dels seus fruits molt preuats.

Mica en mica es va fent tard, agafem els cotxes que son més de les dues.

L'Enclusa

Dimecres 12 d'octubre.

Avui canviem una mica de privilegiats ja que el calendari marca el dia com a festiu. Ens volen fer celebrar el dia de l'hispanitat (esperem que serà l'últim any). Nosaltres farem botifarrada.

Fem una barreja de privilegiats, caminadors i Va com Va. Anirem a L'Enclusa a canviar la bandera ja que està molt deteriorada.

A les 8 del mati ens trobem al aparcament de la Font Gran, la Filo, la Vili i l'Àngel, l'Antònia, la Fina i jo.

Ens encaminem cap a la Serra. El dia està emboirat i fresc, fa de bon caminar. En arribar al trencat del Castell decidim, ja que anem bé de temps, de fer-li la visita. Fem una breu parada a la casa de Can Boix.

En arribar al Castell observem que han fet una bona neteja de bardisses. Es poden veure unes baumes que degut a la vegetació quedaven amagades. La vista des del Castell sempre és agradable. Anem on hi ha la pedra en record d'en Joan, comentem que varen trobar un bon lloc.

Pel camí anem vigilant si encara hi ha la bandera esparracada i ja em fet l'última pujada quan ja no la veiem, ens queda fer la grimpada.

Son una bona colla a opinar com l'han de posar al final hi ha consens

i enfilada al pal nou oneja amb tot seu esplendor.



El foc, que ja han encès en arribar, té un bon caliu, les botifarres es van coent i ens va omplint la panxa,



acabem amb un brindis, pel país i per nosaltres.





Hi hem participat: Isabel Muns, Carme Tuneu, Vili, Fina Ballús, Dolors Aguilar, Antònia Caselles, Bet Ricart, Filo Preseguer, Maria Generó, Pepi i Josep Autonell, Xevi Albert, drets, Joan Ricart, Àngel Danés, Ramon Reig, Carme Coll, Pere Casadevall, Santiago Conill i Joan Brusossa.

Santa Fe del Montseny, Turó del Morou

Dimecres, 5 d'octubre de 2016

Avui no hi ha gaire quòrum, només som quatre en Pep, la Filo, en Jordi i jo la Dolors

Deixem el cotxe al aparcament de Santa Fe.


Que si passem per alt, que si passem per baix, finalment optem per dalt. Enrere deixem la Casa de la Natura can Lleonart i ens encantem una mica a la casa Partida. Una casa on el projecte inicial, pel que es veu pels fonaments i uns murs, era de fer dues cases adossades.

Al terra ja hi ha molta fulla de faig, comença a despuntar la tardor, anem pujant suaument fins arribar al turo de Morou.

Esmorzem i gaudim d'unes vistes cap al Montseny, Guilleries...



No tenim presa, els colors dels avets amb el seu verd intens, els faig que ja trenca el color. Al fons del paisatge divisem un lletra B i en Pep explica que el propietari del bosc acostumava a fer, amb la vegetació, l'inicial d'algun familiar.

Continuem cap al empedrat de Morou. Com que no fa gaire que ha plogut les petites cavitats de la pedra estan plenes d'aigua.

En arribar a la cruïlla que ens portaria cap a Riells decidim anar a veure l'avioneta estavellada, L'avioneta ha canviat d'aspecte, els graffiters hi han treballat i l'han deixada molt acolorida.

Refem el camí i no triguem a arribar al pantà de Santa Fe que voregem i per la fageda arribem al lloc de sortida.

Matinal tranquil·la i relaxant.